Pendons de León
Es denomina pendons de León, pendons lleonesos o pendons concejiles lleonesos a les banderes o pendons conservats en l'antiga Regió de León, pero especialment en la província de León (Espanya), que representen a les localitats en festes i romeria, tant civils com a religioses.[1]



Història
El seu orige està, possiblement, en l'àmbit militar. Durant l'Edat Mija els eixèrcits no estaven organisats sino que es componien de mesnadas, molt confuses al no existir uniformes, que temporalment servien al seu senyor, per lo que els pendons complirien una funció identificativa en les lluites. Aixina, entre els sigles XI i XIII un pendó era una bandera militar que onejava sobre una llança, pero en el temps va escomençar a penjar d'un màstil: primer va passar a ser portada per l'infanteria i més vesprada va créixer en altura, per a aumentar la seua visibilitat. Cap al XVII, pel seu tamany, serien inútils per a les accions de guerra, per lo que adquiririen únicament funcions representatives i ceremoniales. El seu caràcter era en orige civil, identificant a les comunitats (en representació del poder local), pero el seu us també es va integrar en celebracions religioses, com a romeria i rogativas.[2] És en eixe moment, entre els sigles XVI i XVIII, quan es documenta el major número de contractes per a la fabricació de pendons.
Durant el XIX, per les funcions administratives i representatives adquirides per diputacions i ajuntaments, els concejos varen perdre importància, i en ells els pendons. Aixina mateix varen desaparéixer bona part de les celebracions religioses que tenien lloc i en les quals participava el pendó concejil, per lo que varen entrar en desús i molts d'ells es varen perdre. No obstant, a principis de el XX es va produir el resorgiment d'algunes tradicions lleoneses com a element identitari, entre elles el pendó concejil, estant presents actualment en multitut d'actes i celebracions entre els que destaquen les festes de Sant Froilán en León i la romeria de la Verge de Castrotierra.[3][4] Per la seua banda, en Zamora els trobem en la romeria dels Viriatos,[5] en Sayago i en Salamanca en la processó de la Verge dels Remeis, en Buenamadre,[6] en la de La nostra Senyora del Castell en Yecla de Yeltes,[7] en la de Sant Blas de Corporario,[8] o en la dels Sants Màrtirs d'Encinasola dels Comendadores.[9]
Des de 2004 l'Associació Cultural Pendons del Regne de León, junt en el respal de distintes administracions públiques, treballa en la recuperació, catalogació i foment dels pendons. En motiu del 1100 aniversari del regne de León, el 27 de juliol de 2010 va conseguir un récort mundial en reunir 143 pendons i mantindre'ls issats durant cinc minuts en la plaça de Sant Isidoro, en León.[10] En març de 2018 es va incoar expedient per a la seua declaració com be d'interés cultural de caràcter immaterial.[11]
Descripció
Cada pendó es compon dels següents elements:[12]
Vara o màstil: peça de fusta, d'una altura entre 3 i 14 metros, en la que va subjecta la tela. En la seua part inferior du uns ganchos que permeten el seu agarre al cinturó de cuiro que du el portador (pendonero). Per a allaugerar el pes, la vara presenta entre sis i dèu acanaladuras a lo llarc de la mateixa. Tela o pany: de tamany variable, presenta una escotadura que fa que termine en dos puntes, en la seua part superior i inferior. Es compon, generalment, de bandes horisontals paraleles de teixit damasco, els colors del qual més habituals són roig, vert, blau i blanc, i estan coser entre sí en una cenefa imitant al fil d'or. Cruz: de chicotet tamany, està realisada en latón o bronze dorat o platejat i se situa en la part superior de la vara. Alguns pendons duen, en lloc de la creu, un ornament floral. Capelina: tros de tela d'iguals característiques que el pany que se situa en la part superior de la vara per a cobrir l'unió de la tela, els rems i la creu. Rems: són cordoneres de cotó, de color semblat al del pany, que nugats a la part superior de la vara servixen de subjecció al conjunt quan bufa el vent. Són duts per atres persones, independents del portador del pendó.
Vore també
Referències
- ↑ Fardachos Pacho i Rivas Morán, 2012, p. 168.
- ↑ Fardachos Pacho i Rivas Morán, 2012, p. 170-173.
- ↑ «Les ensenyes lleoneses rememoren el passat més arraïlat en Sant Froilán», Leonoticias.com, 5 d'octubre de 2014. Consultat el 23 d'abril de 2015.
- ↑ «Més de 30.000 persones i 70 pendons en la romeria de Castrotierra (León)», ABC, 20 de maig de 2012. Consultat el 23 d'abril de 2015.
- ↑ «Pendons del Regne de León participen en la romeria dels Viriatos en Sayago», ABC, 5 de juny de 2011. Consultat el 23 d'abril de 2015.
- ↑ «Ganaders i llauradors rendixen cult a la Verge dels Remeis», Salamanca24hores, 8 d'abril de 2013. Consultat el 23 d'abril de 2015.
- ↑ «La nostra Senyora del Castell en Yecla de Yeltes», La Gasseta Regional de Salamanca, 16 d'abril de 2012. Consultat el 29 d'agost de 2016.
- ↑ «Els actes religiosos i un convite donen el pistoletazo d'eixida a les festes de Sant Blas», Les Arribes al Dia, 3 de febrer de 2016. Consultat el 29 d'agost de 2016.
- ↑ «L'Ajuntament oferix un exquisit menú per a celebrar els Sants Màrtirs», Les Arribes al Dia, 18 de juny de 2016. Consultat el 29 d'agost de 2016.
- ↑ «León, vell regne de pendons», El Món, 25 de juliol de 2011. Consultat el 23 d'abril de 2015.
- ↑ (27 de març de 2018).«Resolució de 20 de març de 2018, de la Direcció general de Patrimoni Cultural, per la que s'incoa procediment per a la Declaració com Be d'Interés Cultural de caràcter immaterial dels Pendons Concejiles de l'Antic Regne de León: Identitat i tradició».Bolletí Oficial de Castella i Lleó.(61): 12370-12376.ISSN 1989-8959.
- ↑ Fardachos Pacho i Rivas Morán, 2012, p. 168-169.
Bibliografia
- Fardachos Pacho, Francisco Javier; Rivas Morán, Lorena(2012).«El pendó concejil lleonés: un ben etnogràfic a recuperar».Etnicex: revista d'estudis etnogràfics.(4): 165-178.ISSN 2172-7635.Consultat el 23 d'abril de 2015.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pendones de León» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.