Anar al contingut

Pena de mort en Tonga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La pena capital és llegal en el Regne de Tonga, pero no s'ha impost des de 1982.[1] La falta d'eixecucions coloca al país en la categoria de "abolicioniste", ya que manté la pena de mort en la llei, pero no s'ha portat a terme en a lo manco dèu anys.

Llegislació i jurisprudència

La llegislació vigent en matèria de pena de mort és la Llei de Delictes Penals.[2] La mateixa inclou la pena capital en la seua llista de penes per conducta delictiva,[3] com l'assessinat,[4] i la traïció a la pàtria.[5] En una esmena a la Llei de Delictes Penals de 1939, es va establir que no es pot impondre a una dòna embarassada.[6] Aixina mateix, una persona menor de 15 anys no pot rebre la pena per assessinat, no obstant, per la redacció de la normativa, no està configurat si una persona menor d'esta edat pot rebre la pena de mort com a castic per traïció.[7]

Per a l'imposició de la pena de mort, es deu contar en el consentiment el monarca, que pren la decisió en conjunt en el Consell Privat.[8] El método d'eixecució és la mort per ahorcamiento,[9] i despuix d'ella un oficial mege deu proporcionar un certificat de defunció;[10] una pràctica agregada per mig d'una esmena en 1958.[10] El jurat encarregat de condenar, junt a un magistrat del districte en el que es va eixecutar la sentència de mort, deu realisar una "perquisició" del cos,[11] i determinar l'identitat de la persona eixecutada.[12] Aixina mateix, deu assegurar-se de que la “sentència de mort va ser degudament eixecutada sobre l'infractor”, lo que significa que ademés d'un certificat mèdic, el jurat deu assegurar-se de que l'infractor està mort.[12]

Les últimes eixecucions varen tindre lloc en 1982, quan Haloti Sole, Livingi Sole i Fili Esau varen ser aforcats, en haver segut condenats per assessinat.[13] Eixe mateix any, l'Assamblea Llegislativa va discutir l'abolició de la pena de mort, pero va decidir mantindre-la.[14]

En 2004, es va votar en l'Assamblea Llegislativa de Tonga un proyecte de llei que proponia introduir la pena de mort per possessió de drogues ilícites. Finalment, va ser rebujat per dèu vots contra sèt.[15]

La qüestió de la pena capital va tornar al debat públic en 2005, quan Tevita Siale Vola es va convertir en la primera persona en Tonga en ser condenada per assessinat en 24 anys.[16] No obstant, no se li va impondre la pena de mort, sobre la base de que les seues accions no varen alcançar el llindar de "un dels casos més rars en els que l'opció alternativa de cadena perpètua està incuestionablemente tancada".[17] No es va emetre cap juí moral sobre la pena de mort i es va explicar que era "un assunt del Govern i el Parlament" decidir si la pena de mort devia mantindre's en Tonga.[18]

Accions internacionals

l'Organisació de les Nacions Unides va presentar una moratòria sobre la pena de mort en 2007. Tonga va emetre el seu va votar en contra, alguna cosa que va repetir en 2008, 2010 i 2012. No obstant, més recentment, en 2014 i 2016, el país es va abstindre de votar sobre este tema.[14]

En els disturbis de Nukualofa de 2006, numeroses persones varen resultar sospites d'assessinat. El govern australià, que formava part de l'equip d'investigació dels disturbis, es va negar a entregar els informes de les autòpsia de les víctimes per temor a que s'imponguera la pena de mort als sospitosos.[19]

Examen Periòdic Universal

Cicle 2008

Durant el transcurs del cicle del Examen Periòdic Universal (EPU) en 2008, Tonga va rebre una recomanació d'Itàlia per a abolir la pena de mort.[20] El país va respondre en un recordatori de que no hi havia impost tal condena des de 1982 i que agraïa “oportunitats adicionals per a la discussió i el debat sobre el tema”.[21] No obstant, ya que Tonga ha ratificat pocs tractats internacionals de drets humans, té poques obligacions internacionals sobre la pena de mort.

Cicle 2012

En 2012, el govern tongano va rebre recomanacions similars, de països tals com Austràlia, Espanya i el Regne Unit, que invitaven a ratificar el Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que té com a objectiu l'abolició de la pena de mort; Tonga no és signataria. El país es va referir a R v Vola com a mostra de que els tribunals de Tonga apliquen els principis del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics a pesar del seu estat de no ratificació.[22]

Itàlia i Eslovàquia varen fer recomanacions per separat sobre l'imposició de la pena de mort a persones menors de 18 anys. Itàlia va sugerir que Tonga la “prohibixca explícitament”, ya que estaria d'acort en la Convenció sobre els Drets del Chiquet i una resolució contemporànea de l'Assamblea General de les Nacions Unides;[23] mentres que Eslovàquia va recomanar l'abolició “immediata”. El Regne de Tonga ha ratificat la CDN, que prohibix la pena capital per a persones menors de 18 anys, independentment del delicte comés.[24]

La resposta del govern tongano durant este cicle va posar de manifest la seua determinació de mantindre la pena de mort. A pesar de ser "abolicioniste" en la pràctica, és un estat "retencionista" ya que es nega a abolir-la.[25]

Referències

  1. ↑ Ballesteros, Raissa Katrina Marie G.(1999).«From Abolition to a Solution: a Real Alternative to Capital Punishment».Phil. L. J..73: 528.
  2. ↑ Criminal Offences Act (Tonga)
  3. ↑ s 24(1)(i) Criminal Offences Act
  4. ↑ s 91(1) Criminal Offences Act
  5. ↑ s 44 Criminal Offences
  6. ↑ s 40 Criminal Offences Act
  7. ↑ s 44 Criminal Offences Act
  8. ↑ s 33(2) Criminal Offences Act
  9. ↑ s 33(1) Criminal Offences Act
  10. ↑ 10,0 10,1 s 36 Criminal Offences Act
  11. ↑ s 37 Criminal Offences Act
  12. ↑ 12,0 12,1 s 37(1) Criminal Offences Act
  13. ↑ «Capital Punishment in the British Commonwealth». capitalpunishmentuk. Consultat el 2017-09-10.
  14. ↑ 14,0 14,1 «The last execution was carried out in 1982». Hands Off Cain. Consultat el 2017-09-10.
  15. ↑ «Tonga». Hands Off Cain. Consultat el 2017-09-10.
  16. ↑ «R v Vola [2005 TOLawRep 34]». Pacific Islands Llegal Information Institute. Pacific Islands Llegal Information Institute. Consultat el 2017-09-06.
  17. ↑ «R v Vola [2005 TOLawRep 34]». Pacific Islands Llegal Information Institute. Pacific Islands Llegal Information Institute. Consultat el 2017-09-06.
  18. ↑ «R v Vola [2005 TOLawRep34]». Pacific Islands Llegal Information Institute. Pacific Islands Llegal Information Institute. Consultat el 2017-09-07.
  19. ↑ «NZ embroiled in diplomatic row». ONE News (2007-12-10). Consultat el 2017-09-10.
  20. ↑ «UPR Report of the Working Group p 7». OHCHR. Archivat des de l'original, el 2017-09-11. Consultat el 2017-09-07.
  21. ↑ «UPR Report of the Working Group p 18». OHCHR. Archivat des de l'original, el 2017-09-11. Consultat el 2017-09-07.
  22. ↑ «UPR National Report p 20». OHCHR. Archivat des de l'original, el 2017-09-11. Consultat el 2017-09-07.
  23. ↑ «UPR Report of the Working Group p 17». OHCHR. Archivat des de l'original, el 2017-09-11. Consultat el 2017-09-10.
  24. ↑ Article 37 Convention on the Rights of the Child
  25. ↑ Baird, Natalie(2015).«The Role of International Senar-Governmental Organisations in the Universal Periodic Review of the Pacific Island States: Ca "Doing Good" be Done Better?».Melbourne Journal of International Law.16(2): 576.