Anar al contingut

Peishansaurus philemys

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Peishansaurus philemys és l'única espècie coneguda del gènero dubtós extint Peishansaurus (“fardacho de Pei-shan”) és un gènero de dinosauri ornitisquio, que va viure a finals del periodo Cretácico, entre aproximadament 85 a 72 millons d'anys, des del Santoniense al Campaniense, en lo que és hui Àsia. Conegut per una mandíbula framentaria en alguns dents, de la Formació Minhe, en Gansu, Montanyes de Beishan, Pei-shan en chinenc, Xinjiang, Regió Autònoma Uigur, China.

Peishansaurus va ser nomenat i descrit pel paleontòlec suec Anders Birger Bohlin en 1953. l'espècie tipo és Peishansaurus philemys. Peishansaurus du el nom de Beishan, les "Montanyes del Nort" en Gansu.[1] El nom específic philemys significa "amant de les tortugues" del grec φιλέω, phileo, "amar", i ἐμύς, emys, "tortuga d'aigua" en referència al fet de que en el lloc també es va trobar la tortuga Peishanemys latipons, membre de Dermatemydidae.[2]

En 1930, Bohlin, en el context de les expedicions suec-chinenques de Sven Hedin , havia descobert els fòssils en Ehr-chia-wu-t'ung, a l'oest de Gansu, en una capa de la formació Minhe que data del Campaniano. Consistixen en una peça d'aproximadament 5 centímetros de llarc d'una mandíbula inferior dreta en quatre posicions de dents i una dent solta.[2] Es va informar que l'holotip es va perdre en 2014.[3]

Peishansaurus es considera hui dubtós.[3] Bohlin ho va colocar en Ankylosauridae, assumint que el fòssil representava un anquilosáurido jovenil,[2] pero també podria ser un paquicefalosáurido. En 1999, Kenneth Carpenter va considerar que la dent era similar al de Psittacosaurus.[4] En 2004, Vickaryous et al. va tractar a Peishansaurus com Ankylosauria incertae sedis,[5] i en 2016, va ser tractat com?Thyreophora incertae sedis de Arbor i Currie.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://paleobiodb.org/classic/basiccollectionsearch?collection_no=50730&is_real_user=1
  2. 2,0 2,1 2,2 B. Bohlin, 1953, Fossil reptils from Mongòlia and Kansu. Reports from the Scientific Expedition to the North-western Provinces of China under Leadership of Dr. Sven Hedin. VI. Vertebrate Palaeontology 6. The Sino-Swedish Expedition Publications 37, 113 pp
  3. 3,0 3,1 Arbour, Victoria Megan, 2014, Systematics, evolution, and biogeography of the ankylosaurid dinosaurs. Ph.D thesis, University of Alberta
  4. Carpenter, K., 1999, Eggs, Nests, and Baby Dinosaurs. A Look at Dinosaur Reproduction, Indiana University press, 336 pp
  5. Vickaryous, M. K., Maryanska, T., and Weishampel, D. B. (2004). Chapter Seventeen: Ankylosauria. in The Dinosauria (2nd edition), Weishampel, D. B., Dodson, P., and Osmólska, H., editors. University of Califòrnia Press.
  6. “Systematics, phylogeny and palaeobiogeography of the ankylosaurid dinosaurs.” . Journal of Systematic Palaeontology 14 (5): 385-444. doi:10.1080/14772019.2015.1059985.