Pedro José Gómez-Ferrer Martí
| Pedro José Gómez-Ferrer Martí | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege | ||
| Naiximent: | 24 d'abril de 1891 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 15 de giner de 1954 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Pedro José Gómez-Ferrer Martí (Valéncia, 24 d'abril de 1891 - † 15 de giner de 1954). Mege valencià. Professor, investigador, conferenciant i publiciste.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut el 24 d'abril de l'any 1891 frut del matrimoni entre l'eminent pediatra valencià Ramón Gómez Ferrer i d'Amparo Martí Martínez. A causa d'un difícil part la seua mare fallix als quatre dies del seu naiximent. El fill primogènit del doctor Gómez Ferrer pronte destaca en els estudis inclinant-se per la Medicina com el seu pare, obtenint varis premis extraordinaris, llicenciant-se en Medicina i Cirugia en l'any 1914. Viaja a Madrit a on obté el títul de doctor en Medicina. Es va especialisar en les malalties dels chiquets i mentals.
El seu pare es va tornar a casar en l'any 1904 en Clara Yagüe Frutos, i Pedro tindrà dos germans més, Clara i Rafael. El seu germà Rafael també estudiarà medicina.
A lo llarc de la seua vida va ser nomenat professor agregat de l'Institut de Medicina Llegal, Toxicologia i Siquiatria de Madrit, professor encarregat de l'ensenyança de Psicologia de la Facultat de Medicina de Valéncia, també professor de l'Institut d'estudis penals de la Facultat de Dret de Valéncia, professor de l'Institució per a l'Ensenyança de la Dòna.
Completa la seua formació en la llicenciatura en Filosofia i Lletres en un magnífic expedient. Persona molt versàtil ademés és un investigador, conferenciant, publiciste, en àmplia formació, molt interessat en els temes valencians.
Va ser director del Centre de Cultura Valenciana (ara, RACV), Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia. També va ser conseller de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Valéncia, soci fundador i president de la Societat Filharmònica de Valéncia
Va eixercitar varis càrrecs en entitats benèfiques de Valéncia, moltes d'elles com a mege, com en l'Asil de Sant Joan Batiste, Sanatori de la Malvarrosa, Tribunal Tutelar de Menors, mege director de l'escola de Reforma de Burjassot, professor de l'Escola d'Artesans i un llarc etcétera. En consulta privada a on atén pacients centrant-se en l'especialitat de malalties mentals. També va organisar i va perfeccionar el Laboratori de Sicotècnia de la colónia reformatori de Sant Vicent Ferrer.
A la mort del seu pare s'oferix a dirigir la revista La Medicina Valenciana, publicació propietat de la família i el director de la qual era son pare, Ramón.
En l'any 1927 s'unixen els llinages del seu pare passant a cridar-se Gómez-Ferrer. Pedro es casa el 6 d'abril de 1931 en Concepción Górriz Puchades, tenen una filla, Concepción, qui en el temps estudiarà Medicina, especialisant-se en Siquiatria Infantil.
En l'any 1928, el doctor Gómez-Ferrer participa en la película Valéncia, protectora de l'infància, molts són els seus estudis sobre Siquiatria i Psicologia, alguns analisant la particularitat dels valencians: Els tipos sicològics del poble valencià i la seua representació en el teatre d'Escalante, Psicologia del poble valencià segons les noveles de Blasco Ibáñez, Lluis Vives i l'infància desvalguda.
Pedro està decidit a reprendre l'idea del seu pare d'un Hospital Infantil per a Valéncia, per ad això es crea la Fundació Ciutat Jardí La nostra Senyora dels Desamparats i junt en l'alcalde de Valéncia, Baltasar Rull, cunyat seu en haver-se casat en la seua germana Clara, i demés personalitats del moment, efectuen una série d'actuacions en este sentit, celebren concerts benèfics, recapten diners, inclús s'apleguen a replantejar els terrenys, pero problemes burocràtics ralentisen el proyecte.
En l'any 1954, el 15 de giner, fallix a l'edat de 62 anys, les seues despulles reposen junt als de la seua mare en el cementeri de Valéncia.
Titulacions[editar | editar còdic]
- Doctor en Medicina.
- Llicenciat en Medicina i Cirugia.
- Llicenciat en Filosofia i Lletres.
- Especialisat en enfermetats dels chiquets i mentals.
Càrrecs[editar | editar còdic]
Durant la seua vida va ser nomenat com a professor:
- Professor agregat de l'Institut de Medicina Llegal, Toxicologia i Siquiatria de Madrit.
- Professor de Sicologia de la Facultat de Medicina de Valéncia.
- Professor en l'Institut d'Estudis Penals de la Facultat de Dret de Valéncia.
- Professor de l'Institució per a l'Ensenyança de la Dòna.
També fon nomenat:
- Director del Centre de Cultura Valenciana (hui en dia Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
- Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia.
- Conseller de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Valéncia.
Va ser soci fundador i president de la Societat Filharmónica de Valéncia.
Càrrecs en diverses entitats benèfiques de la ciutat de Valéncia:
- Asil de Sant Joan Batiste.
- Sanatori de la Malvarrosa.
- Tribunal Tutelar de Menors.
- Mege director en l'Escola de Reforma de Burjassot.
- Professor en l'Escola d'Artesans, entre atres.
Va perfeccionar el Laboratori de Sicotècnia de la colònia reformatori de Sant Vicent Ferrer. Va ser Director de la revista La Medicina Valenciana a la mort de son pare.
Va escriure estudis sobre Siquiatria i Sicologia, alguns d'ells analisant la particularitat dels Valencians:
- Los tipos psicológicos del pueblo valenciano y su representación en el teatro de Escalante.
- Psicología del pueblo valenciano según las novelas de Blasco Ibáñez.
Va crear la Fundació Ciutat Jardí Nostra Senyora dels Desamparats.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Com diu el seu nebot, Baltasar Torralba Rull: Pedro, és una d'eixes personalitats valencianes a les que no se'ls ha reconegut en la seua exacta mesura la seua importància tant en l'àmbit mèdic, com a cultural i social. Potser l'ombra d'un pare en tant pes específic fera que no se li valorara lo molt que va donar de si mateixa, sempre comparat, tal volta, obligat a estar a l'altura del seu progenitor.
El Doctor Gómez-Ferrer te un carrer en el seu nom en la ciutat de Valéncia junt als Jardins de Vivers, aixina com, places, avingudes, parcs i carrers en atres poblacions valencianes. També te un carrer al seu nom en la població aragonesa de Mora de Rubielos d'a on procedia la seua família. També te una estatuta en la Parc o Jardins de la Glorieta de la ciutat de Valéncia.