Pedres rúniques de Björklinge
Les pedres rúniques de Björklinge són cinc peces de l'Era vikinga catalogades en la Rundata com O 1045, O 1046, O 1047, O 1048 i O 1050, totes elles emplaçades en l'Iglésia de Björklinge, Uppland, Suècia. A totes elles se suma un chicotet fragment d'una atra sexta pedra de la qual solament es conserva un text parcial en alfabet rúnic i * lit * rita * que significa "havia erigit" i que es va catalogar com O 1049.[1]
O 1045
[editar | editar còdic]És una peça de granit d'1,3 metros d'altura. La pedra es va traslladar del seu emplaçament original a l'exterior de l'Iglésia, en el flanc sur en 1920. L'inscripció correspon a un text rúnic en futhark jove sobre una serp, gravat en estil Urnes Pr4 o Pr5.
El text cita que la pedra va ser erigida per Bjarnhôfði en memòria del seu pare, del mateix nom. Un fragment d'una atra pedra, l'O 1113, en una inscripció parcial en el mateix nom va aparéixer a 1 quilómetro de distància prop d'Häggeby.
Inscripció
[editar | editar còdic]Transliteración en caràcters llatins
[editar | editar còdic]- ' biarnaffþi ' lit ' hakua ' stain ' at ' biarnafþa ' faþur ' sense -ak-- ' s...- ' at ' [2]
Transcripció en nòrdic antic
[editar | editar còdic]- Biarnhofði let haggva stæin at Biarnhofða, faður sinn ... ...
Traducció en castellà
[editar | editar còdic]- Bjarnhôfði va fer gravar la pedra en memòria de Bjarnhôfði, el seu pare ... ...
O 1046
[editar | editar còdic]És una peça de granit d'1,65 metros d'altura. La pedra es va traslladar del seu emplaçament original a l'exterior de l'Iglésia, en el flanc sur en 1920. L'inscripció correspon a un text rúnic sobre una serp entrellaçada en una creu cristiana en el marge superior, gravat en estil Urnes Pr4. L'autoria s'ha atribuït al mestre cantero cridat Öpir que va eixercitar el seu treball a finals de el XI i principis de el XII en Uppland.
El text rúnic menciona que una pedra va ser erigida, aixina com un pont construït, per un home en memòria del seu germà cridat Sædjarfr o Sigdjarfr. La referència de la construcció de ponts és prou comú en pedres d'eixe periodo, una forma d'expressar des d'un punt de vista cristià la transició entre esta vida i el més allà. A finals de l'era vikinga, l'Iglésia catòlica amparava la construcció de ponts i carreteres com una forma d'indulgència a canvi dels favors i intercesió de l'iglésia en benefici de l'ànima del difunt.[3]
Hi ha molts eixemples de ponts que daten de el XI, aixina com inscripcions rúniques com Sö 101, O 489 i O 617.
Inscripció
[editar | editar còdic]Transliteración en caràcters llatins
[editar | editar còdic]- ...ikaiR lit resa sten auk ' kera ' buro ' eftiR ' siiterf * buroþur * sense[4]
Transcripció en nòrdic antic
[editar | editar còdic]- ...gæiRR let ræisa stæin ok gæra bro æftiR Sædiarf/Sigdiarf, broður sinn.
Traducció en castellà
[editar | editar còdic]- ...-geirr havia erigit esta pedra i el Pont en memòria de Sædjarfr/Sigdjarfr, el seu germà.
O 1047
[editar | editar còdic]És una peça de granit d'1,55 metros d'altura. La pedra es va descobrir despuix del desmantellament d'un mur en el cementeri de l'iglésia en 1865. L'inscripció correspon a un text rúnic sobre una serp entrellaçada en tres creus cristianes, gravat en estil Urnes Pr4. L'autoria s'ha atribuït al mestre cantero cridat Ingulv, també conegut per les inscripció O 929 apareguda en la Catedral de Upsala, O 1041 en Golvasta, O 1052 en Axlunda i O 1075 en Bälinge. Existix una atra teoria que imputa l'autoria a Likbjörn, qui posseïx atres tres inscripcions: O 1075 en Bälinge (hui perduda), O 1095 en Rörby i O Fv1976;104 descoberta en 1975 en la Catedral de Upsala.
El text rúnic menciona a quatre germans Eygeirr, Ketilbjôrn, Gísl, i Ígull que varen erigir una pedra en memòria del seu pare Eybjôrn. Ketilbjôrn, compartix el mateix element bjôrn ("orso") en el seu pare. Era una pràctica comuna en Escandinavia repetir el renom de pares a fills per a mostrar el víncul familiar.[5]
Inscripció
[editar | editar còdic]Transliteración en caràcters llatins
[editar | editar còdic]- ayka-R ' auk ' kitilbiarn ' auk ' keisl ' auk ' ihul ' litu ' rita sten ' eftiR hybiarn faþ ' sense ' [6]
Transcripció en nòrdic antic
[editar | editar còdic]- Øygæ[i]RR ok Kætilbiorn ok Gisl(?) ok Igull letu retta stæin æftiR Øybiorn, faður sinn.
Traducció en castellà
[editar | editar còdic]- Eygeirr i Ketilbjôrn i Gísl(?) i Ígull havien erigit la pedra en memòria de Eybjôrn, el seu pare.
O 1048
[editar | editar còdic]És una peça de granit d'1,30 metros d'altura. L'inscripció correspon a un text rúnic sobre una serp entrellaçada en una creu cristiana, gravat en estil Urnes Pr4. Es desconeix l'autor, encara que l'obra revela que va deure ser el mateix erilaz que va gravar les pedres O 1050 i O 1060 en Tibble.[7]
El text rúnic menciona que una dòna anomenada Gillaug va erigir la pedra en memòria del seu fill Jôrundr que va morir en Hedeby.[8]
Inscripció
[editar | editar còdic]Transliteración en caràcters llatins
[editar | editar còdic]- kilauk ' lit ' hakua ' at ' i(o)rut * sun sense ' (t)o ' i haiþaby[9]
Transcripció en nòrdic antic
[editar | editar còdic]- Gillaug let haggva at Iorund, sun sinn, do i Hæiðaby.
Traducció en castellà
[editar | editar còdic]- Gillaug hi havia (la pedra) gravada en memòria de Jôrundr, el seu fill. (Ell) va morir en Hedeby.
O 1050
[editar | editar còdic]És una peça de granit d'1 metro d'altura. L'inscripció correspon a un text rúnic sobre una serp entrellaçada, gravat en estil Urnes Pr4. Es desconeix l'autor, encara que l'obra revela que va deure ser el mateix erilaz que va gravar les pedres O 1048 i O 1060 en Tibble.
El text rúnic menciona que va ser erigida per uns fills, un d'ells cridat Holmgeirr, en memòria del seu pare.
Inscripció
[editar | editar còdic]Transliteración en caràcters llatins
[editar | editar còdic]- hulmkair ' ... ...itu h--ua a[t] ' a(i)s[t] faþur sense[10]
Transcripció en nòrdic antic
[editar | editar còdic]- HolmgæiRR ... [l]etu h[agg]va at Æist, faður sinn.
Traducció en castellà
[editar | editar còdic]- Holmgeirr ... hi havia ... gravat en memòria de Eistr, el seu pare.
Referències
[editar | editar còdic]
- ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk – Entrada de la Rundata para O 1049.
- ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata para O 1045.
- ↑ Gräslund, Anne-Sofie (2003) Martin Carver editor, 0The Role of Scandinavian Women in Christianisation: The Neglected Evidence, el procés de conversió cristiana en el nort d'Europa, 300 – 1300 d.C., Boydell Press, p. 490–492
- ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata para O 1046.
- ↑ Peterson, Lena (2002) The Nordic Languages: An International Handbook of the History of the North Germanic Languages Walter de Gryter, p. 750
- ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata para O 1047.
- ↑ Holmberg, Torulf (1974) Göra ör efter sina Söner": Runstenen vinya Åby och ett Vadställe i Björklingeån, revista “Fornvännen” vol. 69 pp. 202–207 Swedish National Heritage Board ISSN p. 205.
- ↑ Jesch, Judith (2001) Ships and Men in the Clapix Viking Age: The Vocabulary of Runic Inscriptions and Skaldic Vore's, The Boydell Press, Woodbridge, pp. 109–112 ISBN 0-85115-826-9
- ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata para O 1048.
- ↑ Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata para O 1050.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedras rúnicas de Björklinge» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.