Anar al contingut

Pedra del Cocuy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pedra del Cocuy
Erro al crear miniatura:
Mariscal Cândido Rondon i el seu equip en el cim de la Pedra del Cocuy. Expedició de la Comissió d'Inspecció de fronteres (1929-1930).

La Pedra del Cocuy (en portugués: Pedra do Cucuí) és una formació de roca ígnea intrusiva en característiques geològiques pròpies d'un domo d'exfoliació, l'edat geològica de la qual té orígens que es remonten al Precámbrico. Es troba dins de l'àrea protegida pel Monument natural Pedra del Cocuy i s'eleva uns 400 metros sobre l'àrea circumdant, conferint-li les característiques d'un cerro testic. Dita singularitat, que la fa destacar sobre la penillanura, és més notòria degut a que el seu cim està constituït per tres picachos casi verticals. Sobre esta roca s'ha desenrollat una llegenda mitològica entre els habitants de l'ètnia Baré.[1] La primera ascensió a este cerro de la Pedra del Cocuy correspon a Bassett Maguire en 1953 ([enllaç trencat]).

Prop d'un Punt trifínio

La singularitat d'esta formació (per la seua ubicació geogràfica), radica principalment en que, molt prop d'esta, convergixen les fronteres de tres països suramericans (Veneçuela, Colòmbia i Brasil), lo que fa de la Pedra de Cocuy un punt referencial molt rellevant per a la geografia dels tres països, encara que es troba enterament en territori veneçolà. ([3]).

Ubicació

Es troba en el municipi Riu Negre del estat Amazones, al sur de Veneçuela (1°14′8″N 66°49′10″O / 1.23556, -66.81944</noinclude>), prop del punt de convergència de les fronteres de Veneçuela, Colòmbia i Brasil. Encara que en molts texts de geografia se cita a l'enorme Pedra del Cocuy com el punt trifinio, lo cert és que este relleu granític —de composició similar al morro de Pa de Sucre en Riu de Janeiro— es troba completament en territori veneçolà. El verdader punt trifinio es troba 6 quilómetros a l'oest, en la propenca illa de Sant Josep, sobre el riu Negre.[2][3]] [[4][5][6]


Referències

  1. ↑ Monument natural Pedra de Cocuy http://www.inparques.gob.ve/index.php?monuments=view&codigo=mn_0008&sec=1
  2. ↑ Marrero, Levi. Veneçuela i els seus recursos. Caracas: Cultural Veneçuelana, S.A. 1964, p. 18.
  3. ↑ Alberto J. Rodríguez Díaz. Fronteres de Veneçuela. Caracas, Suelopetrol, C. A., 1995, p. 49.
  4. ↑ Wikimapia: Illa Sant Josep, Riu Negre [1]
  5. ↑ Pablo Vila. Geografia de Veneçuela, Tom I, p. 372. Caracas: Edicions del Ministeri d'Educació Nacional, 1960
  6. ↑ Alberto J. Rodríguez Díaz i Francisco Escamilla Vora. El Orinoco: 500 anys d'història. Barcelona: Universitat de Barcelona, Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials nº 110, 5 de setembre de 1998 [2]