L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pedestals de Biahmu

Els '___protected_title_0___' (també escrit '___protected_title_1___')[1] són els restants dels basamentos de dos estàtues colossals erigides per l'antic faraó egipcíac Amenemhat III. Les ruïnes, que alguna volta varen estar a la vora del llac Moeris, per la progressiva dessecació d'este ara estan més llunt, s'ubiquen en l'Oasis de Fayún, a 6,4 km al nort de la ciutat de Fayún. Els colossos varen ser destruïts fa molt temps i només han sobrevixcut les seues bases.[2]

Un dels pedestals de Biahmu (2006).

Nom

Els pedestals són coneguts per una varietat de noms, inclosos els "Colossos de Biahmu" [3] i les "Piràmides de Biahmu".[4][5] Localment, a sovint se'ls coneix com Al-Ṣanam (الصنـمـ), que en àrap significa "L'ídol".[6][7] Històricament, les ruïnes també han segut cridades Haram Biyahmū ("Piràmide de Biahmu"), Rigl Farun ("El peu del faraó") i ___protected_title_2___ ("Els banyats").[6]

Història

 
Un dibuix de les ruïnes realisat per Karl Richard Lepsius en 1849.

La primera menció de les estàtues es pot trobar en l'obra del historiador grec Heródoto ( Plantilla:Floruit V),[4][2] qui afirma en els seus ___protected_title_0___ que "en el centre [del llac Moeris ] es troben dos piràmides, elevant-se a una altura de cinquanta braces sobre la superfície de l'aigua i estenent-se fins a avall, va coronar a cada una d'elles en una estàtua colossal assentada sobre un tro".[8] L'afirmació de Heródoto de que les estàtues s'elevaven "cinquanta braces" sobre el llac és clarament "molt exagerada".[9] Ademés, donada l'impracticabilidad de construir piràmides en l'aigua, l'egiptòlec britànic William Matthew Flinders Petrie planteja el hipòtesis de que Heródoto va escriure sobre estes estàtues durant una época en la que l'àrea s'havia inundat.[4] Afirmacions similars a les fetes per Heródoto varen ser repetides més vesprada per Diodoro Sículo (Plantilla:Floruit I)[10][11] i Plinio el Vell (23/24 d. C. - 79).[6][12]


En 1245, l'escritor àrap Abu Osman el-Nabulsi el-Safadi va informar que la part superior d'abdós estàtues havia segut parcialment destruïda en la busca de suposts tesors.[13][14][15] En 1672,[16] el teòlec Johann Michael Vansleb va escriure que només podia distinguir els restants d'una de les dos estàtues,[7] i quan l'escritor de viages anglés Richard Pococke va visitar el lloc en 1737, només quedaven les bases.[5][17] En el XIX, William Matthew Flinders Petrie va estudiar el lloc,[4] de la mateixa manera que Labib Habachi en la década de 1940.[6] Habachi va proporcionar proves de que les estàtues havien segut alçades per Amenemhat III, i Petrie va argumentar que cada una tenia originalment 18 m d'altura i estaven rodejades per un pati en murs de talús. En els pedestals hi havia representacions tallades dels 42 nomos (divisions territorials) de l'antic Egipte. Les estàtues alguna volta varen estar en una calçada que vorejava el llac Moeris. Els colossos flanquejaven un camí que conduïa a l'antiga ciutat d'Arsinoe (és dir, Crocodilopolis).[4]

Referències

  1. ↑ «The Monument of Biahmu».Annales du service dones antiquités de l'Égypte.40
    721–739.Consultat el Octubre 4, 2022.
  2. ↑ 2,0 2,1 Hewison, R. Neil (2007). «Al-Ṣanam», Fayoum: History and Guide, Cairo, Egypt: American University in Cairo Press, pp. 77–79. ISBN 978-1-936190-07-2.
  3. ↑ Haney, Lisa Saladino (2020). Visualizing Coregency: An Exploration of the Link between Royal Image and Co-Rule during the Reign of Senwosret III and Amenemhet III, Leiden, Netherlands: Brill Publishers, p. 384. ISBN 978-90-04-42215-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Petrie, William Matthew Flinders (1889). Hawara, Biahmu, and Arsinoe, London: Field & Tuer.
  5. ↑ 5,0 5,1 Pococke, Richard (1743). A Description of the East, and Some Other Countries, London: W. Boyer, pp. 57–58. «There llaure particularly to the north of the village, ruins on each side of the road, which I found to be of two pyramids ... They llaure called by the people the pyramids of Baiamout (Al-Harem-Baiamout).»
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «The Monument of Biahmu».Annales du service dones antiquités de l'Égypte.40
    721–739.Consultat el Octubre 4, 2022.
  7. ↑ 7,0 7,1 Hewison, R. Neil (2007). «Al-Ṣanam», Fayoum: History and Guide, Cairo, Egypt: American University in Cairo Press, pp. 77–79. ISBN 978-1-936190-07-2.
  8. ↑ Herodoto, ___protected_title_1___, 2.149. (Translation from (1859) The History of Herodotus, Londres: John Murray, pp. 195–196.)
  9. ↑ Lloyd, Alan B. (1975). Herodotus: Book II Commentary 99-182, Leiden, Països Baixos: Brill Publishers, p. 126. ISBN 978-90-04-07737-9.
  10. ↑ «The Monument of Biahmu».Annales du service dones antiquités de l'Égypte.40
    721–739.Consultat el 2022-10-04.
  11. ↑ Diodoro Sículo, ___protected_title_2___, 2.52. "The king ... left a espot in the centre [of the lake], where he built a tomb and two pyramids." (Translation from (1933) The Library of History of Diodorus Siculus, Cambridge, MA: Harvard University Press, pp. 184–185.)
  12. ↑ Plinio el Vell, ___protected_title_3___, 36.16. "[There llaure] two [pyramids] in the plau where Lake Moeris was excavated [and] the summits of the pyramids, it is said, llaure to be seen above the water." (Translation from «Chap. 16. (12.)—Marvellous Works in Egypt. The Pyramids». Perseus Project. Tufts University. Consultat el 2022-10-04.)
  13. ↑ Hewison, R. Neil (2007). «Al-Ṣanam», Fayoum: History and Guide, El Caire, Egipte: American University in Cairo Press, pp. 77–79. ISBN 978-1-936190-07-2.
  14. ↑ Abu Osman el-Nabulsi el-Safadi el-Safi (1887). Mortiz (ed.). The History of the Fayoum and Its Towns, El Caire, Egipte: National Press of Cairo.
  15. ↑ Haney, Lisa Saladino (2020). Visualizing Coregency: An Exploration of the Link between Royal Image and Co-Rule during the Reign of Senwosret III and Amenemhet III, Leiden, Netherlands: Brill Publishers, p. 270. ISBN 978-90-04-42215-5.
  16. ↑ Vansleb, Johann Michael (1677). Nouvelle relation en forme de journal d'un voyage fait en Égypte parell li P. Vansleb,... en 1672 et 1673 (en francés), Paris, France: Estienne Michallet, p. 260. «Je fus à Biiamúh ... pout voir ... li tronc d'unix Statuë de Geant ... sans teste, & sans bras, posésur un pied-d'estail.»
  17. ↑ Lloyd, Alan B. (1975). Herodotus: Book II Commentary 99-182, Leiden, Netherlands: Brill Publishers, p. 126. ISBN 978-90-04-07737-9.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedestals_de_Biahmu&oldid=864286»