Pedagogia experimental

La pedagogia experimental és una ciència i disciplina la finalitat de la qual és establirbases empíriques sòlides per a l'activitat educativa. Podem situar el seu orige en Norteamérica en la segona década de el XIX, en ocasió de la celebració d'un seminari pedagògic. Es consolida en França cap a finals de el XIX, encara que el terme no seria falcat fins a 1905 pels alemans J. M. Lay i E. Meumann, este últim discípul de W. Wundt. En Espanya, és introduïda per Víctor García Hoz.

Especificidad

La pedagogia experimental constituïx una disciplina diferenciada d'unes atres, mentres que el seu objecte d'estudi propi no pot llimitar-se a l'estudi de les disciplines de les que es nutrix (les cridades ciències de l'educació), baix risc de caure en reduccionismes. D'esta manera, la pedagogia experimental es configura com una ciència l'objecte de la qual, si be és estudiat per atres ciències, reclama un estudi específic que no perga de vista la conjunció de les diverses perspectives i, a la seua volta, que s'atinga a «principis d'acció educativa», lo que li conferix autonomia sobre atres àrees d'investigació.

En este sentit, ya Ausubel va remarcar en 1953 que la perspectiva experimental de la pedagogia s'alcança quan els mijos dirigits al fi educatiu es recolzen en proposicions empíricament validables.Des d'esta perspectiva, la pedagogia experimental conferix unitat als diferents aportes de les ciències de l'educació, per mig d'una metodologia pròpia, en contrast en la denominada pedagogia tradicional (que no deu confondre's en "educació tradicional", a la que s'opon la "pedagogia progressista").

La Pedagogia Experimental té les seues raïls en l'intent per crear una disciplina científica encarregada de dur al pla de lo pràctic les reflexions teòriques de la pedagogia.

Armant Zambrano

Orige

El naiximent de la pedagogia experimental està relacionat en l'incorporació del método experimental en l'àmbit de les ciències humanes, i posseïx una vinculació inicial en els desenrolls de la psicologia experimental en aquella época.Donat el caràcter multidisciplinar de la pedagogia, com no pot ser d'una atra manera en tindre com a objecte propi el procés d'ensenyança-aprenentage, l'estudi del qual es nutrix de disciplines com l'antropologia, la psicologia, la sociologia, la psicopedagogía, entre unes atres. En un principi estos treballs varen estar orientats en organisar el treball escolar, d'esta manera fer-ho més eficaç i a la seua volta esta intervenció delliberada podria ser modificada segons el propòsit determinat.

Els primers treballs publicats de pedagogia experimental (relacionats principalment en la busca de métodos d'ensenyança eficaces, instruments de mida i investigacions prèvies) varen consistir en revisions de caràcter recopilatorio sobre experiments i treballs científics anteriors sobre materials escolars i sobre l'escola en general.Entre 1918 a 1945, els treballs d'investigació en la pedagogia experimental, varen ser centrats en l'aprenentage, els processos de memorisació i els comportaments dels professors. Ademés, d'algunes problemàtiques com l'eficàcia de l'ensenyança, els efectes de la fatiga escolar i el comportament de l'alumnat.

Entre 1930 i 1945 en Gran Bretanya, la creació d'instituts d'investigació pedagògica científica va reconéixer el camp de diagnòstic en les aptituts i en la predicció del rendiment escolar. També, es diu que en 1945 Alemània va desenrollar la didàctica experimental enfocada en els centres d'investigació especialisats, per un atre costat, França en el mateix any, busca el desenroll de la seua pedagogia experimental centrada en el problema de la medició, lo que canvia de manera significativa les ciències de l'educació i experimentació, ajudant a crear numeroses seccions en psicopedagogía i centres d'investigació. En Bèlgica els estudis experimentals són aportats a la política educativa enfocada en un àmbit polític-social demostrant que l'investigació empírica conseguix ser important per a presa de decisions a nivell escolar. En Estats Units d'Amèrica es va mantindre una perspectiva clàssica sobre la pedagogia experimental en ser utilisada únicament a les matèries escolars aplicades en l'educació.

Aixina, a lo llarc d'un sigle, la seua pretensió inicial de ser «la nova pedagogia» en aspiracions excloents sobre atres enfocaments pedagògics, deixant pas a una pedagogia experimental entesa com una perspectiva que caracterisa al coneiximent pedagògic aplicat quan este es desenrolla segons el método científic.

Experiència i experimentació

Per a establir els orígens de la pedagogia experimental, és necessari clarificar qué s'entén per «sometre a l'experiència». Si es tracta de posar a prova un pla d'estudis o ensajar un procediment didàctic, estes són pràctiques per a les que trobem eixemples fa prou sigles. Pero si nos referim a l'experimentació com li l'entén hui dia (posada a prova de hipòtesis establides en térmens operativizables, a través d'un pla d'investigació en dissenys de contrast ben estructurats i en un control rigorós de les variables), no és fins a la segona mitat del sigle XX quan apareixen les primeres escoles d'observació, experimentals o "escoles laboratori". Ací resulta precís distinguir també entre «ensaig» i «experimentació» en pedagogia.

Ensaig i experimentació

S'entén en l'àmbit pedagògic l'ensaig educatiu com l'implementació controlada d'estratègies o de recursos didàctics en un entorn d'aprenentage. Tenint com a propòsit l'observar i registrar el resultat dels diversos processos metodològics aplicats. Per un atre costat, l'enfocament experimental està caracterisat pel control sistemàtic de les variables, en la finalitat de determinar una relació causa-efecte en l'aprenentage. Este método busca distinguir o aïllar si els resultats obtinguts es deuen al material didàctic utilisat determinant la seua incidència real en l'aprenentage, separant-ho d'elements com la metodologia aplicada pel docent, facilitant l'interpretació real dels resultats.

Aprenentage experiencial

L'aprenentage experiencial planteja que el coneiximent sorgix de l'interacció directa, reflexiva i significativa en l'entorn educatiu oponent-se als models educatius basats en la transmissió d'informació, emfatisant-se en la relació activa entre el subjecte i l'objecte d'estudi. Es consolida a l'estudiant com a principal autor en la seua formació i es reconeix l'entorn en a on interactua puix conforma també partix del seu coneiximent. D'esta manera, es promou una educació més àmplia i vinculada en la realitat.

Posseïx un gran valor epistémico ya que el coneiximent es genera a partir d'experiències situades, no només adquirix consciència sobre el lloc a on es desenvuelve, sino que deprén des del reconeiximent en observar la realitat directament, en conviure i dialogar en atres persones, participant i intervenint en situacions reals. Lo que els ajuda a comprendre aspectes que difícilment es poden conseguir dins de l'aula, passant de ser un receptor passiu d'informació, a participar activament en la construcció del seu coneiximent.

En este tipo d'aprenentage valora la diversitat dels individus, puix se centra en l'us del coneiximent previ i l'adquisició dels nous esquemes utilisant els esclavons previs per a unir-los en els nous, tractant de trobar un aprenentage significatiu per a l'estudiant, puix cada individu posseïx una forma distinta en l'adquisició i la percepció del coneiximent. Per un atre costat, els docents tenen que elegir diferents estratègies metodològiques i innovadores, puix es pretén interactuar en els estudiants i en el mig en el que es desenvuelven, el modo de processar esta informació sobre les característiques dels alumnes poden ser de quatre tipos: convergent, divergent, asimilador i acomodador.

Principis d'acció i reflexió

John Dewey en 1938 propon este model educatiu, mencionant que l'aprenentage es conseguix consolidar en concretar un anàlisis crític de l'informació a el "fer i pensar sobre lo fet", lo que situa l'experiència en contexts reals, descobrint la rellevància social. Es pretén trobar el pont conector entre l'individu i el context, ajudant als professors a examinar de manera crítica les pràctiques d'ensenyança, creències i actituts en la finalitat d'identificar aquelles que requerixquen una modificació i que estes puguen ser millorades.

La reflexió no implica solament una seqüència d'idees, sino una conseqüència, açò és, una ordenació consecuencial en la que cada una d'elles determina la següent com el seu resultat, a la seua volta, apunta i remet a les que li varen precedir.

John Dewey

Cicle d'aprenentage experiencial

Experimental Learning Method o ELM va ser un model propost per David Kolb en 1984 a on menciona que el coneiximent no és un event aïllat, sino que este model experiencial, és dir, un procés recursivo. Menciona que per a conseguir una ensenyança reflexiva és necessari diversificar les estratègies metodològiques, incorporant activitats reflexives aixina com les experiències pràctiques. El model propost compon de 4 elements:

1. Experiència concreta,
2. Observació reflexiva
3. Conceptualisació abstracta
4. Experimentació activa.

Nota. Elaborat en base a l'informació de Vásquez et al. (2022).

Estil d'aprenentage	Frases del cicle	Característiques	Preferències de l'aprenentage
Divergent	Experiència concreta + Observació reflexiva	Creatiu, sensible reflexiu i empàtic	Activitats grupales, pluja d'idees, anàlisis d'experiències
Asimilador	Conceptualisació abstracta + Observació reflexiva	Llògic, organisat, analític i centrat en les idees	Llectures, conferències, models teòrics i esquemes
Convergent	Conceptualisació abstracta + Experimentació activa	Pràctic, resolutiu, tècnic, orientat a objectius	Resolució de problemes simulacions, proyectes aplicats
Acomodador	Experimentació concreta + Experimentació activa	Intuïtiu, dinàmic, flexible i actiu	Aprenentage pràctics, treballs de camp, activitats físiques

David Kolb desenrolla una postura clau en el seu model, puix considera que l'aprenentage conseguix ser més efectiu si es respecta el processament natural de l'individu, promovent el desenroll integral i la participació activa del mateix.

Paidología i pedagogia experimental

Des del punt de vista històric, el desenroll de la pedagogia experimental coincidix en certa mida en la paidologia. A finals de el XIX, Oscar Chrisman concep la necessitat de crear una ciència específica dedicada al chiquet, i no solament al seu desenroll i aprenentage, sino a totes les manifestacions pròpies de l'infància.Es va centrar en l'anàlisis empíric de l'escolarisació, el seu objectiu principal va ser identificar els factors que determinen l'èxit o el fracàs acadèmic en a on es varen analisar processos cognitius com lo va ser la memorisació, i patrons conductuales tant dels alumnes com dels professors, es varen centrar en establir tipologies que permeteren classificar als estudiants baix els criteris de "normalitat". Sent l'inici per a l'adequació de les mètriques d'eficiència i estandardisació educativa.

S'inicia aixina un moviment que serà seguit per molts atres autors, que tracta d'aünar els diversos coneiximents entorn a l'infància baix el paraigües d'una ciència unitària i holística al mateix temps, que va rebre el nom de «paidología».No obstant, les mateixes aspiracions holísticas d'esta la situaven fòra de l'esfera del desenroll d'un método específic o acotat per a portar a terme el seu fi. Es necessitava, puix, d'una disciplina més específica que atenguera a través del método experimental al context institucional en el que deprén el chiquet.

Bibliografia

Llibres

• Capitanescu Benetti, A. i Maulini O. (Ed.) (2017). Edouard Claparède: Psicologia del chiquet i pedagogia experimental (1905). París: El Harmattan.
• Pérez Juste, R. i Jiménez, C. (2000). Formulari i taules de Pedagogia Experimental. Madrit: UNED. ISBN 9788436214536
• Pérez Juste, R. (1991). Pedagogia experimental. La mida en educació. Madrit: UNED. ISBN 9788436218633
• Pérez Juste, R. (1983). Pedagogia Experimental (2 toms). Madrit: UNED.
• Cajide, J. (1982). Introducció a la pedagogia experimental: teoria i métodos en educació.

Artículs

• Zambrano, A. (2013). «Pedagogia Experimental, Psicopedagogía i Ciències de l'Educació en França», en Revista Pilquen, Secció Psicopedagogía. Any XV, nº10.
• Ocaña, R. (2010). «La pedagogia experimental i el seu orige», en Revista UNAM, Vol.11, No.2.
• Orde Hoz, A. (1981). «Víctor García Hoz i l'introducció de la Pedagogia Experimental en Espanya». Bordón. Revista de Pedagogia, nº 239, pp. 379-386.
• Orde Hoz, A. (1981). «La perspectiva experimental en pedagogia». Revista Espanyola de Pedagogia, vol. 39, No. 153, pp. 99-111.