Patricio (títul)

Patricio va ser un títul honorífic concedit pels emperadors del Baix Imperi romà i l'Imperi bizantí.

Orige

El patriciado encara tenia cert prestigi durant l'Alt Imperi romà. Els emperadors elevaven rutinariament als seus partidaris a la classe patricia en massa. El seu prestigi i significat es va anar gradualment degradant fins que, a finals de la crisis del sigle III, va deixar de tindre sentit en la vida quotidiana.

L'emperador Constantino el Gran reintrodujo el terme com un títul honorífic superior de l'Imperi, sense vinculació a cap funció administrativa específica i, en un principi, llimitat a un número molt chicotet de titulars. El historiador Zósimo aplega inclús a afirmar que, en l'época de Constantino, els portadors del títul estaven per damunt dels prefectos pretorians.

Baix Imperi romà

En l'Imperi romà d'Occident, el títul va ser utilisat escassament i aixina va mantindre el seu prestigi. Va ser amprat per a premiar als poderosos magistri militum que, especialment en el sigle V, varen dominar l'Estat: Estilicón, Constancio III, Aecio, Bonifacio i Ricimero. En l'Imperi romà d'Orient, Teodosio II va prohibir que els eunucs ho obtingueren, pero esta restricció havia segut revocada en el sigle VI. L'emperador Zenón li'l va otorgar a Odoacro per a llegitimar el seu govern en Itàlia despuix del derrocament del magister militum Flavio Orestes i la destitució de Rómulo Augústulo.

Bibliografia

• Bury, J. B. (1911). The Imperial Administrative System of the Ninth Century (en anglés), Oxford University Press.
• (1991) Alexander P. Kazhdan (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglés), Oxford University Press.
• Stephenson, P. (2010). Constantine: Roman Emperor, Christian Victor (en anglés), The Overlook Press.