Patricio va ser un títul honorífic concedit pels emperadors del Baix Imperi romà i l'Imperi bizantí.

El patriciado encara tenia cert prestigi durant l'Alt Imperi romà. Els emperadors elevaven rutinariament als seus partidaris a la classe patricia en massa. El seu prestigi i significat es va anar gradualment degradant fins que, a finals de la crisis del sigle III, va deixar de tindre sentit en la vida quotidiana.[2]

L'emperador Constantino el Gran reintrodujo el terme com un títul honorífic superior de l'Imperi, sense vinculació a cap funció administrativa específica i, en un principi, llimitat a un número molt chicotet de titulars.[2] El historiador Zósimo aplega inclús a afirmar que, en l'época de Constantino, els portadors del títul estaven per damunt dels prefectos pretorians.[4]

Baix Imperi romà

editar

En l'Imperi romà d'Occident, el títul va ser utilisat escassament i aixina va mantindre el seu prestigi. Va ser amprat per a premiar als poderosos magistri militum que, especialment en el sigle V, varen dominar l'Estat: Estilicón, Constancio III, Aecio, Bonifacio i Ricimero.[5] En l'Imperi romà d'Orient, Teodosio II va prohibir que els eunucs ho obtingueren, pero esta restricció havia segut revocada en el sigle VI. L'emperador Zenón li'l va otorgar a Odoacro per a llegitimar el seu govern en Itàlia despuix del derrocament del magister militum Flavio Orestes i la destitució de Rómulo Augústulo.[6]

Referències

editar
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  2. 2,0 2,1 [1] Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «FOOTNOTE1600240» está definido varias veces con contenidos diferentes
  3. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  4. Zósimo. Història Nova. II,40.
  5. Kazhdan, 1991, p. 1600.
  6. Bury, 1911, p. 27.

Bibliografia

editar


Referències

editar