Pataya

Erro al crear miniatura:

Localisació de la cultura patayana.

Pataya és un terme utilisat per arqueòlecs per a descriure cultures indígenes prehistòriques i històriques que habitaven parts de lo que ara és l'estat d'Arizona, fins al Llac Cahuilla en Califòrnia en l'oest, i en Baixa Califòrnia, entre els anys 700-1550 d. C. Este territori incloïa zones a la vora del riu Gila, el riu Colorat i en la part inferior de l'entanque del riu Colorat, les propenques terres altes i al nort fins a les proximitats del Gran Canó.

Veïns culturals

A voltes se li coneix a la cultura patayana com la Cultura hakataya. Els seus veïns culturals més propencs eren els Hohokam en la part central i oriental d'Arizona. Els pobles yumanos històrics d'esta regió eren hàbils guerrers i comerciants actius que mantenien rets d'intercanvi de mercaderies en els Pima alt en el sur d'Arizona i en els pobles de la costa pacífica de Califòrnia.

Arqueologia

El nom "Pataya" ve del idioma quechan i vol dir "poble antic." No obstant, s'ha propost térmens alternatius per a referir-se al grup cultural, ya que el registre arqueològic dels pataya és poc conegut. L'arqueòlec Malcolm Rogers va ser el primer en identificar els Pataya, publicant una definició i cronologia del grup cultural en 1945. Els seus registres agrimensurales varen identificar a centenars de llocs arqueològics en el desert. El dur ambient llimita la cantitat de treball del camp arqueològic en curs en l'àrea i no hi ha molts restants que trobar. Sembla que la majoria dels pataya eren altament mòvils i que no varen construir estructures molt grans ni varen acumular un gran número de possessions. Ademés, és possible que alguns llocs patayanos varen ser destruïts per inundacions en les valls fluvials a on alguns d'ells cultivaven collites.

Restants arqueològics significantes de les cultures patayanas apareixen al voltant de l'any 875 d. C. i moltes característiques culturals permaneixien fins als temps històrics. És possible que la cultura patayana va sorgir originalment a les vores del riu Colorat, estenent-se des de l'àrea prop de l'actual ciutat de Kingman, cap al noreste fins al Gran Canó. Sembla que este poble practicava l'agricultura en terres de torrentada, conclusió basada en el descobriment de mans i metates usats per a processar la dacsa en estes zones. S'han trobat punts de pedra i atres ferramentes per a la caça i per a la preparació de pells, lo que sugerix una economia basada tant en l'agricultura com en la caça i recolecció.

Els primers llocs patayanos contenen cases-pou (cabanyes subterrànees) poc profundes o cases llargues en la superfície, les quals consistixen en una série de habitacions organisades en forma llineal. Estes cases tenien una habitació-pou a l'extrem oriental, potser per a l'almagasenament o activitats ceremoniales. Els llocs més recents eren menys definits i mostren grups solts de cases de tipos variats.

Vore també

• Cucapá
• Maricopa
• Quechan
• Havasupai
• Kiliwa
• Blythe Intaglios
• Llengües hokanas

Referències

Cordell, Lindo S. Prehistory of the Southwest. Academic Press, New York, 1984. Fagan, Brian M. Ancient North America: Tha Archaeology of a Continent (part five). Thames and Hudson, Inc., New York, New York, 1991. ISBN 0-500-05075-9. Plog, Stephen. Ancient Peoples of the American Southwest. Thames and Hudson, London, England, 1997. ISBN 0-500-27939-X.