Pastor ovejero australià
El pastor ovejero australià (en anglés: Australian Shepherd i popularment Aussie) és una raça de gos de pastoreo que es va desenrollar en el nort d'Espanya, en Astúries, el País Vasc i Navarra, i que els emigrants varen dur a Austràlia buscant millor sòrt en eixe país, i d'ahí a Estats Units.[1][2]
Estos gossos varen aumentar ràpidament la seua popularitat en l'auge de l'oest despuix de la Segona Guerra Mundial. Es varen fer coneguts per al públic general a través dels rodeos i espectàculs de cavalls.
Durant décades els gossos de pastor australians han segut valorats pels ganaders per la seua versatilitat inherent i formació. Mentres continuen treballant com stockdogs i competixen en els ensajos de pastoreig, la raça s'ha guanyat el reconeiximent en atres papers per la seua capacitat d'entrenament i al seu afany de complaure, i són molt respectats per les seues habilitats en l'obediència.
Com totes les races de treball, el pastor australià té molta energia i dinamisme. Generalment, necessita un treball que fer. A sovint destaca en deports caninos, com agility, el flyball i el frisbee. També són de gran èxit sobre busca i rescat, com a gossos de detecció, gossos guia, gossos de servici i gossos de teràpia, aixina com també animals de companyia.
Característiques
[editar | editar còdic]Porte
[editar | editar còdic]L'aspecte general de la casta és molt variable depenent de l'insistència de la llínea en particular. Com en moltes castes de treball que també es mostren en l'anell, hi ha diferències d'opinió entre els criadors de l'aspecte ideal del pastor australià. La raça pot dividir-se en dos llínees distintes: gossos de treball i gossos de bellea. Els gossos de treball tendixen a tindre menor pelage i poden tindre més chicoteta l'estructura òssea, mentres que en els criats d'acort en l'estàndart de la raça, les llínees tendixen a tindre un pelage més complet i més negre, i una estructura òssea més pesada.
Tamany
[editar | editar còdic]El pastor australià és una raça de tamany mig, de construcció sòlida. La norma exigix que el pastor australià medixca 18-23 polzades a la creu. Les femelles se situen entre 18-21 polzades de mida (entre 46-53 cm) i els mascles entre 21-23 polzades (entre 51-58 cm).
Sent el pes per al macho lo més normal entre 25 i 32 kg, i per a la femella entre 16 i 25 kg. Tot en funció de la llínea i la constitució òssea.
Color
[editar | editar còdic]
Els colors d'estos pastors són el negre, el roig (a voltes cridat fege), la blava merla (marbre negre i gris) i la roja merla (roig marbre i argent o beige). Cada u d'estos colors pot, a la seua volta, tindre punts de coure i/o marques blanques en vàries combinacions en la cara, el pit i les pates. Un gos negre o roig en el coure i l'ajust blanc es diu tricolor o tri, un gos negre o roig sense coure se li crida bicolor blanc o bi. El blanc no deuen aparéixer en el cos del gos des del punt superior de l'escàpula fins a la coa. Les orelles deuen estar cobertes completament de pèl i rodejades de pigments ( color, llevat el blanc). També els ulls deuen estar rodejats de color, incloent la vora de les parpalles. L'excés de blanc dona risc de sordera i ceguera.
L'excés de blanc en la cara i les orelles pot dur un gos a un major risc de cremades solars i càncer de pell posterior. L'àmplia varietat de combinacions de color prové de l'interacció entre el color d'un alel, que és de color negre (B) dominant o roig (b) recesivo, i la merla alel dominant (M). Junts, proporcionen quatre aspectes/capes de color que poden aparéixer en qualsevol combinació:
-Negre Tri, Color predominant del mant negre. En taques color fòc i/o marques blanques en la cara, coll, cames, pit, pancha. El negre sòlit en gossos és igualment desijable com els que tenen tan (coure) i/o blanc. Se li crida Tricolor pels tres colors del seu mant de major a menor negre, blanc i coure o fòc.
-Rojo Tri, Color predominant del mant roig. En taques color fòc i/o marques blanques en la cara, coll, cames, pit, pancha. El roig sòlit en gossos és igualment desijable com els que tenen tan (coure) i/o blanc. Se li crida Tricolor pels tres colors del seu mant de major a menor roig, blanc i coure o fòc.
-Blue Merle o Blava merla, Tenen un mosaic motejat de gris i negre, en o sense punts de color cobre i/o marques blanques en la cara, coll, cames, pit, pancha. No es requerix de punts blancs. Gossos merle sòlits són igualment desijables com els que tenen tan (coure) i/o blanc. Si tenen color cobre es cridaren Blue merle tricolor, pels tres colors en el seu mant (merle, blanc i coure).
-Ret Merle o Roja merla Tenen un mosaic motejat de roig i canella, en o sense punts de color cobre i/o marques blanques en la cara, coll, cames, pit, pancha. No es requerix de punts blancs. Gossos merle sòlits són igualment desijables com els que tenen tan (coure) i/o blanc. Si tenen color cobre es cridaren Ret merle tricolor, pels tres colors en el seu mant (merle, blanc i coure).
El gen merla (merle), que produïx una combinació o mescla de mosaic i la llum a zones obscures, és el patró de pelage més comunament associat en la raça. Este Merle (M) és dominant de manera que els gossos afectats (Mm) mostren el patró de pigmentació, no obstant, quan dos merles es crían, es corre el risc estadístic de que el 25 % de la descendència acabarà en les dos còpies del gen merla (homocigotos). Estos gossos solen tindre un abric en la seua majoria blancs i lliris blaus, i en freqüència són sorts i/o cegos. En este cas, la sordera i la ceguera estan vinculats a tindre dos còpies del gen Merle, que interromp la pigmentació i produïx estos defectes de la salut.
Tots els gossos negre i blava merla tenen el nas, la vora de les parpalles i els llavis negres. Tots els gossos roig merla i roig tenen el nas, la vora de les parpalles i els llavis color fege o marró.
Ulls
[editar | editar còdic]Hi ha una gran varietat en el color dels ulls dels Aussies. Un renom famós per a esta raça va ser "gos d'ulls fantasma". Els ulls poden ser de qualsevol color o tonalitat de color marró o blau, poden tindre dos ulls de color diferent ( un de cada color), o inclús tindre un ull bicolor (per eixemple, un ull la mitat castany i la mitat blava), o inclús tindre els dos ulls bicolor. Este fenomen sembla estar vinculat a la coloració Merle. Els Ulls Merle poden tindre arremolinar els 2 colors també i semblar un color amarmolado. Qualsevol combinació de color dels ulls és acceptable en l'estàndart de la raça, sempre i quan els ulls estan sans. En general els australians negres (bicolor o tricolor) tendixen a tindre ulls marrons, mentres que el roig (australians bicolor o tricolor) tendixen a tindre ulls de color àmbar, encara que estos australians podran també dur al gen d'ulls blaus.
Coa
[editar | editar còdic]Una característica distintiva de la raça és la coa curta o amputada en els països a on la caudectomía es permet.[3] Alguns naixen en coes naturalment curtes, uns atres en coes llargues, i uns atres en mija coa. Històricament, els criadors han acoplat les coes quan els cadells naixen. Inclús sense ella, el moviment de l'extrem atrasser se seguix produint.
Els pastors australians deuen mantindre l'absència de coa per genètica i apariència natural, encara que és acceptable mostrar-se en el "ring" de competència de la raça en coa.
Temperament
[editar | editar còdic]
La raça és enèrgica i requerix d'eixercici. Goja del treball, si es tracta de deprendre i practicar trucs, que competixquen en agilitat, o qualsevol atra activitat física o mental.
Els gossos en fort instint de treball poden tornar-se obsessius o reactius, caldrà educar-los per a que en un simple "no" o una carícia, el gos entenga que el treball va finalisar i està tot be. Pot ser que alguns gossos es guien molt pel seu instint, i des de menuts pastoreen a la gent inclús de la seua pròpia família, caldrà educar-los per a corregir la conducta. És una raça desconfiada en persones estranyes i en atres gossos pot haver una espècie de choc en les seues dents, com a avís de que eixe és el seu territori. Pero en acabant de conéixer a eixes persones, són molt amigables.
Són amables, carinyosos i dedicats a les persones que ells coneixen. Són molt lleals als seus amos, i són gossos gratificants si es tracten be. Degut a que la raça va ser desenrollada per a servir en el rancho, un treball que inclou el ser protector de la seua propietat, s'inclina a les advertències sobre l'activitat dels carrers del barri, pero no és un gos que lladre obsesivament. De fet, el gos solament lladra una o dos voltes quan hi ha un sò al que ell no està habituat, com un choc per eixemple. Pero normalment solament es posen en estat alerta assentats en esquena recta o gacha depenent del gos, presentant gruñidos i una vista fixa en el moviment.
El pastor australià és inteligent, deprén ràpit i li encanta jugar. Açò significa que un Aussie avorrit, descuidat, no eixercitat tendix a inventar els seus propis jocs, activitats i llocs de treball, que per als seus amos podria semblar hiperactivitat: per eixemple, un australià pot passar d'estar en repòs a córrer a tota velocitat donant "regressos" al voltant de la casa abans de tornar a descansar. Sense alguna cosa per a divertir-se, els pastors australians solen inventar les seues pròpies activitats, no signifiquen que siguen destructius, pero si no vol un gos que corre per la casa com a loco, és aconsellable que descobrixca que tipo de joguet li agrada al seu gos i eixercitar-ho de forma freqüent. Tots tenen gusts diferents. Si li dona un joguet que no li agrada, lo més provable és que este seguixca fent lo que cap a abans. No són per a gent sedentaria o que esperen tindre al gos tot el dia en el sofà. Els australians actuen millor en un montó de companyia humana: a sovint se'ls criden "gossos velcro" pel seu fort desig d'estar sempre prop dels seus propietaris i per la seua tendència a formar llaços intensos, dedicats a les persones que elegixquen. Estudis recents han demostrat també que els pastors treballen be en els chiquets en necessitats especials i els bebés per la seua gran capacitat per a entendre órdens i la paciència que estos gossos posseïxen.
El pastor australià té fama de ser un gos molt inteligent de valors i versàtil en una àmplia gama d'estils de treball. En bon treball el Aussie és ràpit, atent i fàcil en les seues accions. La capacitat de la raça per a adaptar-se a la situació i pensar per sí mateixa fa que siga un excelent treballador. Per esta raó, l'australià s'elegix a sovint per a treballar ganados inusuals tals com búfalos, ànets, oques i conills criats per a la venda. Pero en el temps, famílies han adoptat a este gos com a un més de la família, ya que ademés de ser inteligent, carinyós, bon guardià i ràpit, estos gossos són molt pacients en chiquets menuts i respectuosos en els adults. També perque la gran majoria no es baralla en atres gossos.
Normalment s'aconsellaria que la persona o família que ho adopte, tinga l'energia per a entretindre-ho. Ya que si no es poden sentir trists i abandonats. Pero la veritat és que no és necessari que la persona/família tinga tot el temps del dia per a entretindre-ho, ell solament necessita estar prop de la seua/s ame/s per a mantindre-ho feliç. Encara que necessiten estar eixercitats física i mentalment. Poden estar adins com fòra, ya que si se'ls ensenya des del principi a no pujar-se a sillons o a no fer adins de la llar, es pot tindre al gos adins tota la vida.
El pastor australià és perfecte per a dur de viage, ya que pot viajar a distàncies molt llargues, inclús en una diferència de huit hores (comprovat), també són ideals per a anar a llocs sense reixes, ya que si el gos demostra ser manso i fidel, es quedaren prop dels seus amos a tota hora, i si no ho fa, solament en cridar-ho entendrà que deu retornar.
Els gossos prosperen en les zones rurals, com els ranchos de condicions indicades. Quan està inquiet, a sovint tracta com un "rabera" als seus propietaris. Açò significa que pot ser que ix-te o gire entorn, pero sempre en una bona intenció.
Es deu saber que tots els gossos tenen comportaments diferents segons els seus pares, el criador o inclús si solament ve en ells. Uns poden ser destructius i uns atres molt passius, característiques que es noten als tres mesos. Si es vol adoptar a un gos cal assegurar-se de que el cadell siga tranquil, pero que no es passe tot el temps en el pis dormint. El seu comportament deu ser intermig, que mossegue poques voltes (és una activitat normal mentres no exagere), i també que despuix de la seua hora de joc, solament es tire i moga la coa. Eixe és el gos que deuria considerar adoptar. Pero, naturalment, depén de cada persona.
Salut
[editar | editar còdic]
Els pastors australians són generalment una raça sana, pero poden tindre varis problemes de salut. Els problemes de visió són comunes i l'epilèpsia també és una preocupació. Els pastors australians poden desenrollar problemes de cadera. En la cría de merlé a merlé, els cadells que han heretat dos còpies del gen merle tenen un major risc de nàixer cegos o sorts.[4][5] L'esperança de vida mija de races similars en tamany als pastors australians és en la seua majoria d'entre onze i tretze anys.
Els pastors australians són propensos a la displàsia de cadera. Este problema pot existir en o sense signes clínics, lo que significa que alguns gossos senten dolor en una o abdós pates atrasseres.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Australian Shepherd History». AKC.
- ↑ «Most popular dog breeds – full rànquing list».
- ↑ “Ancestral T-Box Mutation Is Present in Many, but Not All, Short-Tailed Dog Breeds” . Journal of Heredity 100 (2): 236–240. doi:. PMID 18854372.
- ↑ «Hereditary Defects of the Australian Shepherd». Australian Shepherd Club of America, Inc..
- ↑ «Canine Epilepsy». Australian Shepherd Club of America, Inc. (1999).
- ↑ «Hip Dysplasia in Dogs: Diagnosis, Treatment, and Prevention».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pastor ovejero australiano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.