Anar al contingut

Pastiç QAnon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esta image (en la frase Wayfair scandal [lower-alpha 1]), a l'estil de Pastiç QAnon, fa referència a les afirmacions falses de que la companyia de mobles Wayfair tenia plans secrets per a vendre i despachar víctimes de tracta infantil.[1][2][3]

La frase Pastiç QAnon (en anglés) es referix a un conjunt de tècniques i estratègies que utilisen una estètica «suau» i femenina[4] (en particular, colores pastiç) per a atraure a les dònes a la teoria conspirativa QAnon, a sovint a través de les principals rets socials, tals com Instagram, Facebook, Telegram i YouTube.[5]

Les personalitats influents en rets socials que s'adherixen a les idees de Pastiç QAnon s'enfoquen en aspectes de la teoria que solen apelar als instints maternals, tals com la prevenció de l'abús sexual infantil i el tràfic sexual de menors, i utilisen un llenguage emotiu i afable. Són populars entre les personalitats influents en les àrees de wellness, yoga i New Age. El terme va ser acunyat per Marc-André Argentí, investigador de l'Universitat Concòrdia de Montreal, Canadà.[6][7][8][9]

Antecedents

Artícul principal → QAnon.


QAnon és una actual teoria conspirativa política de l'extrema dreta nortamericana i un moviment polític de masses que s'enfoca en afirmacions falses fetes per un individu o un grup d'individus anònims coneguts com a «Q». Estos afirmen que una caçola de personages satànics i caníbals, que abusen sexualment de menors, opera una ret global de tràfic sexual infantil que va conspirar contra l'expresident nortamericà Donald Trump durant el seu mandat.[10][11][12]

Encara que QAnon va sorgir de grups d'internet en presència majoritàriament masculina, les dònes eren i seguixen sent un grup demogràfic clau entre els partidaris de QAnon.[13] Segons la politòloga Lorna Bracewell, els moviments de dretes que s'enfoquen en la protecció de l'infància, tals com QAnon, «apelen a un conjunt particularment femení de ansietat i temors per a aixina movilisar un tipo particularment femení d'ira.»[14] Bracewell va observar una similitut en el moviment Tea Party, que va atraure a líders femenines a nivell tant local com a nacional en els Estats Units, entre les que destaca Sarah Palin, l'excandidata republicana a la vicepresidència.[14] El moviment QAnon apela al concepte maternal de tutela. Per eixemple, la mateixa Palin va usar la frase mama grizzlies [lower-alpha 2] tant per a referir-se a ella mateixa com a les candidates a els qui va recolzar durant les eleccions d'Estats Units de 2010, per a posicionar-se aixina com «mares goses» que protegixen a les seues «orsells» dels «lliberals depredadors».[14][17][18]

Grups objectiu

Segons BuzzFeed News, en abril de 2020 vàries personalitats influents en l'àmbit d'estil de vida ya havien començat a difondre mensages relacionats en Pastiç QAnon en Instagram.[19] La majoria d'estos mensages consistia en contingut relacionat en la pandèmia de COVID-19, pero també varen ser una de les principals fonts de desinformació.[20] Pastiç QAnon ha fixat com el seu objectiu a vàries comunitats i moviments existents que s'enfoquen en les dònes.[21]

Els seus mensages es dirigixen a dònes blanques que voten per candidats del Partit Republicà dels Estats Units, en especial les cridades soccer moms.[lower-alpha 3][24] Esta comunitat es coneix a voltes com QAmoms,[lower-alpha 4][25] un terme que les seguidores utilisen per a referir-se a sí mateixes.[26] Se li ha relacionat en grups de mercadeo multinivel, l'indústria de wellness i personalitats influents en rets socials, aixina com en una comercialisació del moviment QAnon en general, que «opera, encara subtilment, dins del concepte d'espectàcul».[lower-alpha 5][28]


Molts grups dels àmbits de wellness i New Age desconfien de les institucions predominants, de les autoritats i de les empreses farmacèutiques i, per tant, són susceptibles a les creències de QAnon.[29] Els principals factors que han identificat els investigadors com la causa de que algunes dònes rebugen la ciència convencional i, en el seu lloc, s'adherixquen a la «conspiritualidad»[lower-alpha 6] i a les creències de QAnon, en particular les conspiracions o la retòrica antivacunas, inclouen: escàndals en l'indústria alimentària, preocupacions sobre aditius en els aliments i organismes modificats genèticament, recomanacions científiques contradictòries sobre la criança de chiquets i l'epidèmia de opioides en els Estats Units (tot lo que afecta a les dònes de manera desproporcionada), falta d'inversió en temes de salut de la dòna i discriminació generalisada de gènero en les professions mèdiques.[21][30][31][32]

Els creents de QAnon varen impulsar esta popularisació en passar de pàgines sifrades i taulers de mensages anònims a llocs web de masses, tals com Facebook i Instagram.[33] L'impacte negatiu que va tindre la pandèmia de COVID-19 en moltes empreses va dur als seus dirigents a posar-se en contacte en personalitats influents en rets socials o a utilisar estratègies de mercadeo viral per a promocionar els seus servicis.[21][31][32]

Vore també

Notes

  1. ↑ «Escàndal de Wayfair»
  2. ↑ «Mares goses», ya que les femelles de l'espècie gose grizzly o orso gris són molt protectores en les seues crío. Ademés, l'estat d'Alaska, d'a on prové Palin, és la llar de més del 70% de la població d'estos orsos en el món.[15][16]
  3. ↑ Terme que, per lo general, es referix a una dòna, casada, mare de família, de classe mija en els Estats Units que dedica gran part del seu temps a dur als seus fills d'edat escolar a events deportius o atres activitats, tals com a partits de fútbol.[22] El seu us es va generalisar durant les eleccions presidencials de 1996 en els Estats Units i en el temps ha anat adquirint una connotació negativa.[23]
  4. ↑ Jugue de paraules intraducible que combina el nom QAnon en moms, o siga, lliteralment, «mares».
  5. ↑ El concepte d'espectàcul és l'idea central en la teoria crítica del moviment Internacional Situacionista. El concepte va ser desenrollat pel filòsof francés Guy Debord en el seu llibre La société du spectacle, traduït a l'espanyol com La societat de l'espectàcul.[27]
  6. ↑ Neologisme que combina els térmens «teoria conspirativa» en «espiritualitat» New Age.

Referències

  1. ↑ Spring, Marianna (15/07/2020). «Wayfair: The false conspiracy about a furniture firm and child trafficking» (en anglés). BBC News. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  2. ↑ Brown, Matthew (22/07/2020). «Fact check: Home goods retailer Wayfair is not involved in child sex trafficking» (en anglés). USA Today. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  3. ↑ Spring, Marianna (19 de juliol de 2020). «Wayfair: la falsa teoria conspirativa sobre una empresa de mobles i el tràfic infantil que es va tornar viral». BBC News. Consultat el 11 de setembre de 2024.
  4. ↑ Sardarizadeh, Shayan (12 d'octubre de 2020). «What's behind the rise of QAnon in the UK?» (en anglés). BBC News. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  5. ↑ McGowan, Michael (24/02/2021). «How the wellness and influencer crowd serve conspiracies to the masses» (en anglés). The Guardian. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  6. ↑ Kale, Sirin (11 de novembre de 2021). «Chakras, crystals and conspiracy theories: how the wellness industry turned its back on Covid science» (en anglés). The Guardian. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  7. ↑ Argentí, Marc-André (07 de giner de 2021). «QAnon and the storm of the U.S. Capitol: The offline effect of online conspiracy theories» (en anglés). The Conversation (periòdic). Consultat el 10 de setembre de 2024.
  8. ↑ Argentí, Marc-André (17 de març de 2021). «Pastiç QAnon» (en anglés). Global Network on Extremism & Technology. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  9. ↑ Argentí, Marc-André (abril de 2021). «Un QAnon femení i de tons pastiç: cóm les teories de la conspiració capten a ‘influencers’ exitoses». El Quadern Digital. Consultat el 11 de setembre de 2024.
  10. ↑ Bracewell, 2021, p. 2.
  11. ↑ «QAnon: The conspiracy theory embraced by Trump, several politicians, and some American moms» (en anglés). Vox (sloc web) (9 d'octubre de 2020). Archivat des de l'original, el 14 d'octubre de 2020. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  12. ↑ «del qual-varen estar-presents-en-el-assalt-al-capitolio/46284166 ¿Qué és QAnon, el moviment els membres del qual varen estar presents en l'assalt al Capitolio?». Swissinfo (13 de giner de 2021). Consultat el 11 de setembre de 2024.
  13. ↑ Bloom i Moskalenko, 2021, p. 38.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Bracewell, 2021, p. 3.
  15. ↑ Rothschuh Osorio, Ulla (24 de maig de 2022). «Gose grizzly: qué menja i característiques». EcologiaVerde.com. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  16. ↑ Flors, Javier (20 de giner de 2023). «L'orso grizzly, el rei dels boscs d'Alaska». National Geographic (Espanya). Consultat el 10 de setembre de 2024.
  17. ↑ «Palin alaba a les mares conservadores de EE.UU. i les flama "mares goses" en un vídeo». Panamà Amèrica (7 de juliol de 2010). Consultat el 10 de setembre de 2024.
  18. ↑ Monge, Yolanda (28 de novembre de 2010). «Sarah Palin 'for president'». El País. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  19. ↑ McNeal, Stephanie; Broderick, Ryan (4 d'abril de 2020). «Lifestyle Influencers Llaure Now Sharing Some Bogus Far-Right Conspiracy Theories About The Coronavirus On Instagram» (en anglés). BuzzFeed News. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  20. ↑ McNeal, Stephanie (22 de giner de 2021). «Gen Z Moms Llaure Building Their Brands Around QAnon» (en anglés). BuzzFeed News. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Tiffany, Kaitlyn (18 d'agost de 2020). «The Women Making Conspiracy Theories Beautiful» (en anglés). The Atlantic. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  22. ↑ «soccer mom» (en anglés). Merriam-Webster. Consultat el 11 de setembre de 2024.
  23. ↑ Weisberg, Jacob (12 d'octubre de 1996). «Soccer Mom Nonsense» (en anglés). Slate (revista). Consultat el 11 de setembre de 2024.
  24. ↑ Petersen, Anne Helen (29 d'octubre de 2020). «The Real Housewives of QAnon» (en anglés). Elle. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  25. ↑ Rothschild, 2021, pp. 125–130.
  26. ↑ Bloom i Moskalenko, 2021, p. 71.
  27. ↑ Escobar Ortiz, 2017.
  28. ↑ Alperstein, 2021, p. 114.
  29. ↑ Nelson, Laura J. (23 de juny de 2021). «Califòrnia’s yoga, wellness and spirituality community has a QAnon problem» (en anglés). Los Angeles Times. Consultat el 10 de setembre de 2024.
  30. ↑ Bloom i Moskalenko, 2021, pp. 92–93.
  31. ↑ 31,0 31,1 Guerin, Cécile (28 de giner de 2021). «The yoga world is riddled with anti-vaxxers and QAnon believers» (en anglés). Wired. Consultat el 11 de setembre de 2024.
  32. ↑ 32,0 32,1 Cheetham, Joshua (19 de febrer de 2021). «Does yoga have a conspiracy theory problem?» (en anglés). BBC News. Consultat el 11 de setembre de 2024.
  33. ↑ Bloom i Moskalenko, 2021, p. 63.

Bibliografia

  • Rothschild, Mike (2 de juny de 2021). The Storm Is Upon Us: How QAnon Became a Movement, Cult, and Conspiracy Theory of Everything (en anglés), Brooklyn, Nova York: Melville House Publishing. ISBN 978-1-61219-930-6.