Anar al contingut

Passiu ambiental de Sant Toribio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El passiu ambiental de Sant Toribio és un conjunt de passius ambientals miners (PAM) ubicats a 4 km de la mina Pierina en el districte d'Independència de la província de Huaraz, en Áncash, Perú.[1]

Està considerat de molt alt risc sobre contaminació de la conca hidrogràfica del riu Santa.[2]

Història

[editar | editar còdic]

La mina Sant Toribio, d'acort al naturaliste italià Antonio Raimondi, ya existia en 1873 mencionant que s'ubicava en el cerro Huayta-Pallanca en la Cordillera Negra i contenia galena o sulfat de plom argentífero.[3] La Companyia Minera Sant Toribio S.A. va explotar el jaciment polimetálico de la mina fins a 1993 produint plom, argent i zinc.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

El passiu ambiental de Sant Toribio consistix en un conjunt de diferents tipos de passius ambientals miners com a llabors mineres (planta de processament, chancadoras, generadors i transformadors elèctrics, 5 tajos, 1 tajeo comunicat, 7 mija barretas, 7 bocaminas, 7 trincheres, i campaments, oficines i tallers abandonats) i residus (desmonte de mina, material de desbroce i relaves).[5][6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Valdivia i Ramírez (2018): 83.
  2. Mitsui Mineral Development Engineering Co., Ltd. (ed.): «Peru, proyecte de remediacion de passius ambientals miners d'ex unitats mineres recopilacion de informacion i estudi de verificacion : reporte final.». open_jicareport.jica.go.jp. Japan International Cooperation Agency. Consultat el 17 de juliol de 2019.
  3. Raimondi, Antonio (2006). El departament de Ancachs i les seues riquees minerals, 1873, 1. ed edició, Llima: Fondo Editorial Universitat Nacional Major de Sant Marcos, p. 132. OCLC 74162046. ISBN 9972463192.
  4. Himley (2011): 26.
  5. Llei que declara d'interés nacional i de necessitat pública la remediación dels passius ambientals miners de les conques hidrogràfiques del Santa, Casma, Huarmey, Pativilva i l'Alt Marañón del departament de Áncash.Ministeri d'Energia i Mines.Consultat el 17 de juliol de 2019.
  6. Universitat Peruana Cayetano Heredia.Consultat el 18 de juliol de 2019.