Passiflora oerstedii

Passiflora oerstedii és una espècie de planta fanerógama de la família Passifloraceae.

Descripció

Té brots glabros. Els fulls generalment ovadas i sanceres, rarament 3-lobadas fins a més de la mitat, de 4–15 cm de llarc i 2–7 cm d'ample, agudes a acuminadas, base truncada a a penes subcordada, glabras o puberulentas en el envés en tricomas laxos i subaplicados; pecíols 1–4 cm de llarc, en 4–8 glándulas disperses i estipitadas; estípulas semiovadas, 1–3 cm de llarc, acuminado-cuspidadas. Flors solitàries, bràctees 3, ovadas, 1–1.5 cm de llarc, serruladas i caduques; flors 4–6 cm d'ample, blanques o alguna cosa rosades i en la corona morada; sépals 2–3 cm de llarc; pétals 1–1.5 cm de llarc; corona de vàries séries. Fruts ovoides, 4–6 cm de llarc i 2–3 cm d'ample, aparentment verts, glabros; llavors reticuladas.

Distribució i hàbitat

És una planta selvada trepadora originària de l'Amèrica tropical, comú en la regió mesoamericana; des del sur de Mèxic, fins al Paraguay en Sudamérica.

Se li troba comunament en vores de selves i boscs, en acahuales (vegetació secundària), aixina com en potreros, zones de cultius, vores dels camins, entre la vegetació riparia, entre atres tipos de vegetació; en alguns llocs es cultiva en jardins, horts familiars i milpas com a planta ornato o com a aliment. En les regions a on es desenrolla, els llauradors i habitants de zones rurals freqüentment consumixen el seu frut, d'apariència similar a la granada o el maracuyá.

Usos

En Veracruz, al sur de Mèxic; el frut d'esta planta es consumix localment i és conegut com "cacapache", granada de mont o granadita.

Taxonomia

Passiflora oerstedii va ser descrita per Maxwell Tylden Masters i publicat en Flora Brasiliensis 13(1): 562. 1872.

Etimologia

Vore: Passiflora

oerstedii: epítet otorgat en honor del botànic danés Hans Christian Ørsted.

Sinonímia

• Passiflora oerstedii var. choconiana (S.Watson) Killip
• Passiflora populifolia Triana & Planch.
• Passiflora praeacuta Mast.
• Passiflora purpusii Killip
• Passiflora rojasii Hassl. ex Harms

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
2. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
4. Gentry, A.H. 2001. Passifloraceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.), Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 1913–1922.
5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
6. Holm-Nielsen, L.B., P. M. Jørgensen & J. I. Lawesson. 1988. 126. Passifloraceae. 31: 1–130. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Equador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm.
7. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
8. Killip, I. P. 1938. The American species of Passifloraceae [concl.]. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 19(2): 333–613. View in Biodiversity Heritage Library
9. Masters, M. T. 1872. Passifloraceae. 13(1): 529–628,. In C. F. P. von Martius (ed.) Fl. Bras.. F. Fleischer, Monachii & Lipsiae.

Enllaços externs

• http://www.uniprot.org/taxonomy/196582
• https://web.archive.org/web/20110520174956/http://passionflow.co.uk/passiflora-oerstedii.htm
• ^{[enllaç trencat]}

• ^{[enllaç trencat]}
• http://www.biodiversidadvirtual.org/herbarium/oerstedii-Choconiana-Flor-i-frut-en-desenroll-del-Cacapache-33-img52657.html