Anar al contingut

Pasiphila magnimaculata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pasiphila magnimaculata (Pasiphila magnimaculata)

Pasiphila magnimaculata és una arna pertanyent a la família Geometridae,[1] descrita per primera volta per Alfred Philpott en 1915. És endèmica de Nova Zelanda i s'ha observat tant en les Illes del Nort com en les del Sur.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita per primera volta per Alfred Philpott en 1915 usant espècimen recolectats en Queenstown per Merlin Owen Pasco al que originalment va posar per nom Chloroclystis magnimaculata. En 1928 George Hudson va ilustrar i va tractar esta espècie usant eixe nom en el seu llibre The butterfly and moths of New Zealand. En 1971 John S. Dugdale va colocar esta espècie en el gènero Pasiphila. L'espècimen holotip mascle es conserva en la Colecció d'Artròpodes de Nova Zelanda.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una arna menuda, en una envergadura entre Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..[3] Les ales anteriors són triangulars, en la costa suaument estovada, el termen subsinuado i moderadament oblicuo. Les ales són verda grisáceos, en la costa estretament rojosa i numeroses llínees ondulades fuscosa rojoses. Conta en una gran taca apical rojosa lluenta, una taca més chicoteta i pàlida en un diminut punt blanc prop del centre i la llínea subterminal serrada, verda grisácea. Els cilios són de color vert grisáceos, teñir de rojós-fuscosa. Les ales posteriors són redonejades de forma irregular, de color gris verdenc pàlit i un punt discal rojós-fuscosa. La cap, palpes i tórax són vert grisáceos, pero color ocre en la femella. l'abdomen és gris verdoso, ocre en les femelles, en una banda antemediana fuscosa rojosa.[4]

Distribució

[editar | editar còdic]

P. magnimaculata és endèmica de Nova Zelanda. S'ha descrit tant en les Illes del Nort com en les del Sur, inclosa la regió de Otago i l'illa Quail,[1][5][6] encara que la seua distribució és inusual i poc freqüent, generalment es troba en àrees montanyoses.[5]


És una espècie depenent de conservació en poblacions que han estat declinant de manera parcial.[7]

Hàbitat i hostes

[editar | editar còdic]

L'espècie sol habitar zones montanyoses.[5] Les larves s'alimenten de les flors de la planta Gaultheria crassa.[8][9][6] S'ha observat l'espècie en regions a on esta planta està absent.[5] Per lo tant, s'ha considerat la seua introducció o plantació complementària per a recolzar esta espècie d'arna que és nativa en l'àrea.

S'han observat als adults en vol des d'octubre fins a febrer.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Pasiphila magnimaculata (Philpott, 1915)». www.nzor.org.nz. Landcare Research New Zealand Ltd. Consultat el 2017-01-26.
  2. Scoble, Malcolm J. (2023-12-14). [1] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54202-0.
  3. Zealand, Royal Society of New (1928). [2] (en en).
  4. Zealand, Royal Society of New (1915). [3] (en en). Este artículo incorpora texto de esta fuente, la cual está en el dominio público.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Patrick, H. J., Bowie, M. H., Fox, B. W., & Patrick, B. H. (2011). The moths of Quail Island (Ōtamahua): a faunal comparison of an island under restoration with other sites on Banks Peninsula. New Zealand Natural Sciences (2011)36: 57-72. Accesado el 9 d'octubre de 2025
  6. 6,0 6,1 «Lepidoptera and other insects of the Rastus Burn Basin, The Remarkables, Otago».Journal of the Royal Society of New Zealand.22(4)
    265–278.ISSN 0303-6758.doi:10.1080/03036758.1992.10420820.Consultat el 2025-10-10.
  7. Hoare, R. J., Dugdale, J. S., Edwards, I. D., Gibbs, G. W., Patrick, B., Hitchmough, R., & Rolfe, J. R. (2017). Conservation status of New Zealand butterflies and moths (Lepidoptera), 2015. Publishing Team, Department of Conservation. Accesado el 10 d'octubre de 2025.
  8. Zealand, The Royal Society of New (1992-12). [4] (en en), The Royal Society of New Zealand.
  9. Patrick, B. H. (2021). Indigenous hostplants of New Zealand’s endemic Lepidoptera. Canterbury Botanical Society Journal, 52, 4-36. Accesado el 10 d'octubre de 2025.
  10. «Pasiphila magnimaculata (Philpott, 1915)» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2025-08-07.