Anar al contingut

Pascalia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wedelia glauca 2.JPG
Pascalia

Pascalia és un gènero monotípico de planta herbácea erecta, espècie invasora, maleza, verísa de la família de les asteráceas. La seua única espècie, Pascalia glauca,[1] és originària d'Estats Units.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una perenne, de rizomas horisontals, de 3 a 8 dm d'altura, fulls opostes en 2 o 3 dents basals, poques florés terminals groc-anaranjadas. Es propaga per llavors i rizomes, vegeta a fins d'hivern, florix en estiu i fructifica en autumne, en el restant de l'any viu la part subterrànea de la planta. Posseïx un aroma molt fort i característic; els vacuns la consumixen en forma voluntària quan es troba en estat de floració (febrer/març) aun cuando existixca bona disponibilitat de forraje.

Té una distribució cosmopolita.

Planta tòxica per al ganado

[editar | editar còdic]

Una planta tòxica, en condicions normals, no és consumida per la facenda, llevat rares excepcions. Pero, davant situacions llímits de baixa de forraje, eixes plantes són un recurs forrajero inesperat, i causa de mort significativa. Wedelia glauca vegeta tot l'any, per lo tant és imprescindible el seu reconeiximent per a controlar la seua presència i evitar el consum.

Wedelia glauca, és una maleza extremadament difosa en la regió pampeana argentina; creix en àrees altes dels potreros que són refugi dels animals. Són tòxics fulls, brots verts i corfa.

Principi tòxic

[editar | editar còdic]

Conegut com "wedeliósido", una saponina que conserva la seua toxicitat en el material henificado; d'estructura molt similar al carboxiatractilósido.[2]

Afecta vacuns, equins, ovins, porcs, caprino. El decés ocorre dins de les 24 h de consumida, i la dosis tòxica és aproximadament 3 g/kg de full vert.

És intensament hepatotóxica: lesió principal en el fege, depenent la seua agudea de la dosis ingerida. En l'animal en cert temps entre ingestió i mort, es troba un fege pàlit, gras, en puntillado hemorrágico; Si el cas és un animal mort a les poques hores de la seua ingestió, el fege està obscur, molt gras, hemorrágico. Hi ha profunda necrosis hepàtica, i edema en la vesícula biliar, indicant l'intent d'eliminar el tòxic per bilis.

Archiu:Wedelia glauca 1. CAPS 1
Wedelia glauca.

Signes clínics

[editar | editar còdic]

Es presenta:

  • gastroenteritis;
  • diarrea;
  • incoordinación de moviments;
  • pèrdua de la sensibilitat: estupefaents-paralíticos;
  • decaiguda, somnolència, disnea i taquicardia.

En equins hi ha tremolació musculars, aument de la temperatura, micción abundant i convulsions generalisades. Els vacuns mengen voluntàriament sense sofrir trastorns greus, llevat estrenyiment marcat i deshidratació de matèria fecal. En atres ocasions es produïx mort en forma aguda en síntomes similars als equins.

Espècie més afectada

[editar | editar còdic]

La porcina, provoca mort dins de les 24 h; i els síntomes previs a la mort són, anorèxia, astènia, tristor, i alguns individus, diarrea.

Profilaxis

[editar | editar còdic]

Passar a potreros no invadits. Evitar el pastaje otoñal, allí fructifica i presenta més toxicitat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pascalia en Global Compositae
  2. «UBA. Bases Agrícoles. Sunchillo.». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2007. Consultat el 26 de juliol de 2007.