Pascalia
Pascalia és un gènero monotípico de planta herbácea erecta, espècie invasora, maleza, verísa de la família de les asteráceas. La seua única espècie, Pascalia glauca,[1] és originària d'Estats Units.
Descripció
[editar | editar còdic]És una perenne, de rizomas horisontals, de 3 a 8 dm d'altura, fulls opostes en 2 o 3 dents basals, poques florés terminals groc-anaranjadas. Es propaga per llavors i rizomes, vegeta a fins d'hivern, florix en estiu i fructifica en autumne, en el restant de l'any viu la part subterrànea de la planta. Posseïx un aroma molt fort i característic; els vacuns la consumixen en forma voluntària quan es troba en estat de floració (febrer/març) aun cuando existixca bona disponibilitat de forraje.
Té una distribució cosmopolita.
Planta tòxica per al ganado
[editar | editar còdic]Una planta tòxica, en condicions normals, no és consumida per la facenda, llevat rares excepcions. Pero, davant situacions llímits de baixa de forraje, eixes plantes són un recurs forrajero inesperat, i causa de mort significativa. Wedelia glauca vegeta tot l'any, per lo tant és imprescindible el seu reconeiximent per a controlar la seua presència i evitar el consum.
Wedelia glauca, és una maleza extremadament difosa en la regió pampeana argentina; creix en àrees altes dels potreros que són refugi dels animals. Són tòxics fulls, brots verts i corfa.
Principi tòxic
[editar | editar còdic]Conegut com "wedeliósido", una saponina que conserva la seua toxicitat en el material henificado; d'estructura molt similar al carboxiatractilósido.[2]
Afecta vacuns, equins, ovins, porcs, caprino. El decés ocorre dins de les 24 h de consumida, i la dosis tòxica és aproximadament 3 g/kg de full vert.
És intensament hepatotóxica: lesió principal en el fege, depenent la seua agudea de la dosis ingerida. En l'animal en cert temps entre ingestió i mort, es troba un fege pàlit, gras, en puntillado hemorrágico; Si el cas és un animal mort a les poques hores de la seua ingestió, el fege està obscur, molt gras, hemorrágico. Hi ha profunda necrosis hepàtica, i edema en la vesícula biliar, indicant l'intent d'eliminar el tòxic per bilis.
Signes clínics
[editar | editar còdic]Es presenta:
- gastroenteritis;
- diarrea;
- incoordinación de moviments;
- pèrdua de la sensibilitat: estupefaents-paralíticos;
- decaiguda, somnolència, disnea i taquicardia.
En equins hi ha tremolació musculars, aument de la temperatura, micción abundant i convulsions generalisades. Els vacuns mengen voluntàriament sense sofrir trastorns greus, llevat estrenyiment marcat i deshidratació de matèria fecal. En atres ocasions es produïx mort en forma aguda en síntomes similars als equins.
Espècie més afectada
[editar | editar còdic]La porcina, provoca mort dins de les 24 h; i els síntomes previs a la mort són, anorèxia, astènia, tristor, i alguns individus, diarrea.
Profilaxis
[editar | editar còdic]Passar a potreros no invadits. Evitar el pastaje otoñal, allí fructifica i presenta més toxicitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pascalia en Global Compositae
- ↑ «UBA. Bases Agrícoles. Sunchillo.». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2007. Consultat el 26 de juliol de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pascalia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.