Pas de Menja-Cavalls
| Les Sis Rutes Sanmartinianas | |
|---|---|
| Pas de Menja-Cavalls | |
| Cap de l'Expedició | Tinent coronel Francisco Zelada |
| Objectiu | Invadir Chile per la ruta del Menja-Cavalls i posesionarse de les viles d'Huasco i Copiapó i provocar un moviment favorable a la revolució, devent unir-se a Cabot una volta complida la missió. |
| Data d'Eixida | Va eixir de Sant Miguel de Tucumán, no es tenen constància de la data exacta d'eixida. |
| Efectius | 50 infants del Eixèrcit del Nort. En Guandacol va ser reforçat per un esquadró de milícies provincials de cavalleria de 80 hòmens reclutats en La Rioja, al mando del capità Nicolás Dávila.[1] |
El Pas de Menja-Cavalls (</noinclude>) és un collado cordillerano que es troba en el centre oest de la Província de la Rioja (Argentina) i a l'est de la Regió d'Atacama. Comunica a la República Argentina en Chile.
Cridat també Barrancas Blanques, el pas és un gran corredor ventoso, una pampa en els 4.330 m s. n. m., en la confluència del meridià 69° 20’ i del paralel 28°. S'ha especulat que este pas va ser l'usat, en 1536, per l'eixèrcit de Diego d'Almagro en la primera expedició imperial espanyola al noroest argentí i chilé. En abdós costats de la cordillera, encara són visibles en forma intermitent vestigis de camins incas i reconeixibles les ruïnes dels tambos (refugis precolombins per a viagers) de respal.
En 1817, per este pas varen alvançar 130 soldats de l'eixèrcit sanmartiniano al mando de Francisco Zelada i Nicolás Dávila, acompanyats per 200 milicians. La seua missió era ocupar la Província de Coquimbo, en particular la ciutat de Copiapó en nom de l'Estat de Chile, per lo que els emigrats chilens que els acompanyaven duyen la bandera chilena. Varen alcançar el seu objectiu sense combatre.
Referències
- ↑ El pas de les Andes: Crònica històrica de les operacions de l'Eixèrcit dels Andes, per a la restauració de Chile en 1817. pp. 542. Autor: Gerónimo Espill. Editor: C. Casavalle, 1882
- Olmos Zárate, Juliol. 1978. Les sis rutes Sanmartinianas. 2ª Ed., Buenos Aires, Institut Nacional Sanmartiniano.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso de Come-Caballos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.