Pas Wakefield
El pas Wakefield corre a lo llarc d'un sector de la costa oceànica de l'illa Santa Inés en el sector de les illes del NO de l'archipèlec de la Terra del Fòc en la regió austral de Chile.
Administrativamente pertany a la comuna de Punta Arenes, província de Magallanes de la Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena.
Des de fa aproximadament 6000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.[1]
Ubicació
Es troben en el sector de les illes del NO de l'archipèlec de Terra del Fòc sobre la costa oceànica de l'illa Santa Inés i des del punt de vista orogràfic en el sector de la zona cordillerana o insular.
Corre pel costat nort de les illes Grafton, entre estes i l'illa Santa Inés. Ha segut navegat per bucs de vela i a vapor i sembla que la seua navegació no presenta dificultats particulars. Cap al NE del pas es divisen varis sens o canals i entre estos un massiç de terres partit en illots i roques, denominat les illes William.[2]
Història
Les seues costes varen ser recorregudes pels kawésqar des de fa més de 6000 anys fins a mediats del XX. Al començament del XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.
A fins del XVIII, a partir de l'any 1788 varen començar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[3]
Les següents expedicions varen efectuar treballs hidrogràfics en el sector del pas Wakefield:
- 1774 - James Cook en decembre, va recórrer i va alçar sectors de la costa oceànica de l'archipèlec de Terra del Fòc des del cap Desijada fins a la Cap d'Hornos. HMS Resolution . Segon viage. Expedició anglesa.
- 1829 - Robert Fitz Roy en el primer viage del HMS Beagle. Expedició anglesa.[4]
El comandant Robert Fitz Roy en el HMS Beagle va estar treballant en este sector des del 28 de decembre de 1829 fins a 3 de giner de 1830. El 28 de decembre va salpar de baïa Latitut cap al cap Tate, fondejant en l'entrada del sen Profunt. El 30 es va trobar en un matrimoni de fueguinos en els seus fills. El 31 va estar en treballs hidrogràfics en la zona i l'1 de giner de 1830 va salpar cap a les illes Fincham. Va reconéixer la baïa Braker, Inabordable, sector que va estimar com el pijor per a la navegació trobat fins al moment; el 3 de giner va vore fogatas i indígenes en la veta Gloucester fondejant en la dàrsena Laura de la baïa Euston.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Chapman, 2012, pp. 29-30-31.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, p. 82.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 88-100.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 5-6-8-9-10-11-12.
- ↑ King, 1839, pp. 370-375.
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Institut Hidrogràfic, Armada de Chile (1958). Rumb de la Costa de Chile Volum V, 4 edició (en espanyol), Institut Hidrogràfic de l'Armada.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso Wakefield» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.