Parlar negre

El parlar negre, o més localment parlar negue ([perˈla ˈnøɣrə, perˈla ˈnøɣə], parlar «negre»), és una varietat de gascó parlat en la mitat occidental del departament de Landes, en Bayon (a on es parla una variant anomenada gascó de Bayona), aixina com en el suroest de Gironda (fòra de la Baïa d'Arcachón). És el dialecte del País de Born, del Marensin, del Maremne, del Seignanx, del País d'Orthe, de la Gran Lande, del val del Eyre i d'una part de la Chalosse. Li'l crida igualment gascó marítim o landais.

Reorganisació dels fonema vocàlics

La principal característica del parlar negre és el seu clim a pronunciar certes vocals de forma més redonejada (i per cert, de forma més tancada o centralisada). Aixina, es produïx una migració de fonema del gascó general a atres nous en el parlar negre (fenomen de "transfonologización")

• El fonema /i/ del gascó general resulta /ø/ en parlar negre. #Iscribir sempre i (o é) en l'orthographe.
• El fonema /ɛ/ del gascó general restant /ɛ/ en parlar negre.
• A això s'afig un tercer fenomen que engloba el parlar negre pero que ho descolla molt àmpliament, ya que s'estén a tot el gascó occidental (siti a l'oest d'una llínea Pau-Agen) : els fonema finals /-i/ (anotat -i en el orthographe) i /-ɔ/ (anotat -té en l'orthographe) han fusionat cap a un sol fonema/-ə/. Per oposició a això, el gascó oriental, li (a l'est de la llínea Pau-Agen), manté clarament l'oposició fonològica entre /-i/ (anotat -i) i /-ɔ/ (anotat -té).

Açò resulta en un patró molt interessant per a les vocals tòniques del parlar negre, ya que contrasta tres séries equilibrades, en dos graus d'obertura cada una:

• séria palatale no redonejada, dos grades d'aperture : 1º semi-tancat /i/ — 2º tancada /i/
• séria palatale redonejada, dos grades d'aperture : 1º semi-tancat /ø/ — 2º tancat /#<prn>/
• séria vélaire, dos grades d'aperture : 1º semi-obert /ɔ/ — 2º tancat /o/
• ... ademés de la voyelle central i oberta /té/.

Esta esquema equilibrada del parlar negre és una solució interessant perque resol el desequilibri dels voyelles que caracterisa el gascó general (i l'occità general), a on cada una de les tres séries ha grades d'aperture prou destarifos :

• séria palatale no redonejada, tres grades d'aperture : 1º semi-obert /ɛ/ — 2º semi-tancat /i/ — 3º tancada /i/
• séria palatale redonejada, una grada d'aperture : 1º tancat /#<prn>/
• séria vélaire, dos grades d'aperture : 1º semi-obert /ɔ/ — 2º tancat /o/
• ... ademés de la voyelle central i oberta /té/.

Representacions sociològiques

El terme parlar negre ("parla negra") és, per tant, relatiu: provablement procedix de parlants que parlen parlar clar ("parla clara") i que imaginen que el parlar negre és "obscur". En realitat, el parlar negre no té res d'obscur i, pel contrari, presenta un reequilibrio perfectament llògic dels fonema vocàlics, que aforra l'esforç articulatori.

Ademés, la comunicació entre els parlants de parlar negre i parlar clar és fàcil. En efecte, els patrons vocàlics d'abdós sistemes (parlar negre i parlar clar) estan units per correspondències regulars (diasistema).

Vore també

• lengues romançes
• Llengües occitanorromances
• Idioma occità
• Occità gascó

Bibliografia

• Philippe Lartigue, El vocalisme del gascó marítim, D. I. TÉ. de Ciències del Llenguage, Universitat de Toulouse-El Mirail, juny 2004
• Pierre Moureau, Diccionari del patois de la Testa, 1870 ; #2.º edició : Diccionari gascó-francés, francés-gascó : que seguix els parlers marítims, Princi Negre, 1997, ( )
• Pierre Rectoran, El gascó marítim de Bayona i del Baix-Adur, Jean Curutchet, 1996, ( )
• Que parlam : guia de conversació francés-gascó (gascó marítim o « de Bayona »), Jakin, Bayona, 1996, ( ) (numericable. fr/~bernatjd/bernard. dauga/queparlam. htm Descripció i lèxic on-line numericable. fr/~bernatjd/bernard. dauga/queparlam. htm archivat en Wayback Machine.)