Anar al contingut

País de Buch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
País de Buch
Erro al crear miniatura:
Pays de Buch.

El País de Buch, en francés Pays de Buch i en occità gascó País de Bug o Bug, és un dels numerosos Pays tradicionals que constituïxen les Landes de Gasconya en Aquitània.

S'estén per 17 comunas franceses al voltant de la baïa d'Arcachón i la vall i conca del riu Eyre, de Li Porge (en el nort) a La Teste de Buch al sur, passant per Belin-Béliet a l'est.

Etimologia

[editar | editar còdic]

"Buch" procedix del nom del poble que habitava la regió en el VIII, el boyates (Boïates). Deformacions del llatí parlat i el gascó posteriorment varen donar lloc al terme francés Buch.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Resineros

Els primers vestigis d'assentament en el País de Buch, se situen al voltant d'el VIII, en el delta del Eyre a on el poble aquitano boyatés (Boïates) va establir el seu poblat, cridat Boïos, en un lloc estratègic i de pas cap a la península ibèrica. Practicaven la peixca, cultivaven terres i posseïen guanyat. El cap del poblat Boïens es dia "Captalis Boïorum", que va donar per deformació del llatí al gascó el nom de Captal de Buch. En l'Edat Mija, "Captal de Buch" era la denominació que rebien els senyors feudals de la part meridional occidental del País de Buch, perdurant fins a el XIX.

En el XVI, el comerç en la resina extreta dels boscs de la regió va conferir un gran desenroll i impuls econòmic, algunes famílies es varen enriquir en detriment dels resineros. Ho prova un modest port en la costa aquitana d'a on partia fonamentalment la producció.

En el XVIII, davant l'amenaça per l'arena mòvil que el vent arrastrava diàriament, es realisen les primeres fixació de les dunes. Jean-Baptiste Amanieu de Ruat, en 1713, va realisar plantacions de pins per a intentar contindre i retardar l'erosió eòlica al voltant de La Teste, pero es varen cremar pocs anys posteriorment. El seu net, François de Ruat va reprendre l'experiència, de 1782 a 1787 en les afores del Moulleau, pero la falta de diners va paralisar l'empresa. L'ingenier Nicolas Brémontier es va posar en contacte en el Captal, va realisar les seues investigacions i estudis; en 1786 va obtindre els crèdits suficients per a seguir en l'empresa de plantacions extensives de pins.

Progressivament, companyies d'especuladors varen vore en estes terres pantanosas oportunitats d'enriquiment. Numerosos proyectes varen sorgir per a intentar explotar cacau, arròs, tabac, en el pla de Cazaux, tot això servit per una ret de rec. Es va proyectar també conectar la baïa d'Arcachon al riu Adur, el Canal de Cazaux és un vestigi d'estos treballs inacabats.

Durant el XIX, els habitants del País de Buch vivien essencialment de l'explotació del bosc i la peixca; solament en la construcció de la llínea de ferrocarril Bordeus - Arcachón la regió va escomençar a desenrollar-se demogràfica i turísticamente. Actualment és un dels més grans municipis de França.