Parella de Braak Bog

Les figures de Braak Bog en el museu estatal d'arqueologia de Schleswig-Holstein en el palau de Gottorf.

La parella de Braak Bog són dos figures tallades de fusta descobertes en 1947 en una turbera en Braak, Schleswig-Holstein, Alemània Septentrional. Formen part d'una tradició més àmplia de figures similars que comprén un periodo del Neolític a l'Edat Mija, i han segut datades per mig de radiocarbono en els sigles III-II a. C.; encara que el museu d'arqueologia de Schleswig-Holstein les data aprox. 400 a. C. Vàries hipòtesis han segut propostes per a explicar la seua funció i qué poden representar, des de figures de deidades a cult als antepassats.

Aspecte i datació

Tallades en dos branques de roure naturalment bifurcadas, les figures antropomórficas medixen una altura de 2,75 m el home i 2,30 m la dòna. Tenen buits per a insertar els braços, que no s'han conservat i és provable que s'ampraren cudols incrustats per als ulls, també perduts. Les figures exhibixen un marcat dimorfisme sexual: ademés de la diferència d'altura, la dòna té el cabell arreplegat en una castanya alta i el varó cabell curt en flequillo, i els respectius genitals estan emfatisats. Els pits de la figura femenina estan "colocats per separat" i el pene de la figura masculina havia segut "tallat". Els nassos són també diferents, pero abdós tenen les boques obertes com si parlaren o cridaren. Llars en fòcs havien segut repetidament construïts prop del lloc de la troballa.

Les figures de Braak es troben entre les diverses figures antropomórficas de fusta del Neolític a l'Edat Mija, desenterradas en àrees del nort d'Europa des de Schleswig-Holstein en Alemània a Norrland en Suècia, ben conservades en les turberas dels pantans a on varen ser sumergides. La majoria estan datades en l'Edat del Ferro i el periodo romà. D'estes, les figures de Braak Bog són les més grans trobades en Alemània, i Malcolm Todd les descriu com "les més imponents".

Interpretacions

Fokke Sierksma va comentar en 1960 que les figures varen ser trobades juntes en una turbera, prop d'una pila de pedres que contenia fragments de ceràmica i evidència de fòc, tals circumstàncies "junt en la dimensió considerable de les figures, i la combinació d'un varó i una dòna, fa pràcticament segur que representen deidades de les tribus germàniques del nort. Estos ubicaven la residència dels seus deus en els pantans, i consideraven l'unió sagrada d'un deu i una deesa de la fertilitat com prerrequisito per a la propagació contínua de la vida en totes les seues formes".

Hilda Ellis Davidson (1975) comenta que estes figures poden representar "un Senyor i una Dama" dels Vanir, un grup de deus nòrdics, i que "un atre recort [d'estes antigues figures de fusta] pot sobreviure en la tradició de la creació d'Ask i Embla, el primer home i la primera dòna de la raça humana, creats pels deus a partir d'arbres arrastrats a la vora de la mar". És també possible que formaren part del cult als antepassats.

Vore també

• Mòmies del pantà, cossos humans antics trobats en les turberas, frut de sacrificis, eixecucions, crims i accidents.
• Hörgr, atestat en les fonts nòrdiques antigues com a piles de pedres amprades com a altars en la pràctica religiosa germànica.

 

Bibliografia

• Van der Sanden, Wijnand, i Capelle, Torsten (2001). Mosens Guder: antropomorfe traefigurer fra Nord- og Nordvesteuropas fortid / Immortal Images: Ancient Anthropomorphic Wood Carvings from Northern and Northwest Europe . Silkeborg Museum. ISBN 9788788016819
• Dietrich, Mirja. (2000). "Dones Holzfigurenpaar und der 'Brandplatz' aus dem Aukamper Moor bei Braak, Kreis Ostholstein". Offa, 57, 145–230 (en alemà)