Anar al contingut

Parc nacional de la Serra de les Neus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc nacional de la Serra de les Neus
Per a atres usos d'este terme vore Serra de les Neus (desambiguación).


El parc nacional de la Serra de les Neus és un espai natural espanyol protegit de 22 979,76 hectàrees en la província de Màlaga,[1] declarat com parc nacional per la llei 9/2021, d'1 de juliol. Anteriorment, va passar a formar part de la Reserva de Biosfera Serra de les Neus, declarada per l'Unesco en 1995, integrant-se des de llavors en la Ret Mundial de Reserves de la Biosfera. També va entrar a formar part de la Reserva de la Biosfera Intercontinental del Mediterràneu en 2006,[2] constituïda pel llavors parc natural de la Serra de les Neus junt a atres espais naturals protegits d'Espanya i Marroc.

El Parc Nacional de la Serra de les Neus destaca per la gran varietat de paisages i ecosistemes que ostenta i açò és per la complexa geologia i geomorfología que presenta, aixina com a les condicions climàtiques especials a les que està exposta.

L'autèntica senya d'identitat d'este territori són els boscs de pinsapos, relíquia botànica dels boscs de coníferes del Terciario, endèmics de la Serranía de Ronda, i que conta en este espai natural protegit en la seua major superfície de distribució mundial en prop de 2000 ha.[3]

Situació

[editar | editar còdic]

Serra de les Neus es localisa en l'extrem suroest de la Cordillera Bètica, emmarcant-se en el sector més elevat de la Serranía de Ronda, constituint les majors altituts de l'Andalusia occidental, en els 1919 m d'altura del Pico Torrecilla. El parc nacional conta en una superfície de 20 132 ha i comprén part dels municipis d'El Burc, Istán, Monda, Parauta, Ronda, Tolox, i Yunquera. Aixina mateix, atres térmens municipals (o part d'ells) estan integrats en la Zona Perifèrica de Protecció (ZPP) del Parc. Estos atres municipis són Serrato, Igualeja, Benahavís, Ojén, Guaro, Casarabonela i Alozaina.

Abans, en els cims, els neveros solien guardar neu en pous durant l'hivern per a distribuir-la durant l'estiu pels pobles de la província. D'este antic ofici, paradòxicament responsable de la gran deterioració del quejigal de montanya, prové el nom d'este parc natural.

El clima es caracterisa per un periodo de sequia estival, una estació plujosa que s'estén des de l'autumne fins a la primavera i un règim de temperatures en màxims estivals. Aixina mateix, l'influència del relleu és important, ya que determina que les zones més elevades siguen més fresques i en majors precipitacions, lo que explica la presència del pinsapo en estes serres. Les precipitacions oscilen entre els 700 mm i els 1800 mm. Les majors precipitacions s'arrepleguen en les zones centrals, que són les més elevades. Conforme es descendix cap a la part oriental, les pluges disminuïxen fins a valors pròxims a 700 mm. Les precipitacions es concentren en el periodo d'octubre a març, mentres que en els mesos estivals són pràcticament inexistents (menys de 15 mm mensuals). Sobre les temperatures, la mija registrada és de 14 °C. En els mesos d'estiu, este valor oscila entre els 20 i els 25 °C, mentres que en hivern se situa entre 8 i 10 °C.


Referències

[editar | editar còdic]