Parc nacional de la Caldera de Taburiente
El parc nacional de la Caldera de Taburiente és un espai natural protegit espanyol situat en l'illa de La Palma, en la comunitat autònoma de Canàries. Com el restant del archipèlec, és de naturalea volcànica, pero es distinguix per la gran cantitat de recursos hídrics que posseïx, tant subterràneus com a superficials.cita requerida
Característiques
Va ser declarat parc nacional el 6 d'octubre de 1954, lo que la va convertir en la segona àrea protegida de Canàries en rebre esta designació, despuix del parc nacional del Teide en Tenerife i la quarta d'Espanya. Ademés és des de 2002, Reserva Mundial de la Biosfera conjuntament en tota l'illa. Actualment comprén una superfície de 46,9 km², que junt a la Zona Perifèrica de Protecció comprén 59,56 km².
S'ubica en el centre de l'illa coincidint en la de Taburiente, de 7 km d'eix màxim, i que és considerada la maravella natural més emblemàtica de l'illa. La depressió que forma la Caldera es troba entre els 600 i els 900 metros sobre el nivell de la mar, mentres que la cresteria que forma el sege rocós que la rodeja alcança els 2426 metros en el punt més alt, el cridat Roque dels Chicons, lloc en el que s'ubica l'Observatori del Roque dels Chicons.
Orige geològic
Com totes les calderes i en els volcans en escut, el seu orige està en l'existència d'un cràter relativament extens en lava que en gelar-se produïx roques basàlticas. Les erupció de les calderes són relativament tranquiles del tipo hawaiano i la lava sol formar colades successives que van engrandint el volcà més en superfície que en altura. Pero en anar-se gelant relativament la lava en el cràter pot succeir que el major pes de la lava superficial ya solidificada origine la formació d'un con secundari, dins de la caldera, com en el cas del Teide, o a un costat.
En abdós casos, el resultat és el descens del nivell en l'interior del cràter, compensat pel creiximent del con volcànic, que en formar un estratovolcán, creix pels materials volcànics que va tirant. En algunes ocasions, el refredat relativament ràpit de la lava en el cràter dona orige a un aument de pressió que pugues, a la seua volta, ocasionar una erupció explosiva. Pero un atre procés evolutiu d'una caldera es produïx pel derrame ràpit de la lava en l'interior del cràter.
Este derrame pot produir-se per una brecha oberta en la paret del cràter, en lo que es conserven les parets del cràter original, o per un derrame de lava líquida quan eixa lava obri una brecha en la vora superior, com sembla ser el cas de la caldera de Taburiente, i com va succeir en la Caldereta, també en l'illa de la Palma. Tots estos processos en els seus distints estadis d'evolució poden vore's en les imàgens de satèlit de les illes Galápagos, els volcans de les quals són casi sense excepció en escut o calderes. La Caldera de Taburiente es va formar fa uns 2 millons d'anys i l'erosió fluvial solament va tindre lloc despuix d'haver-se produït el derrame de lava ya que no podria haver ocasionat per sí sola esta enorme cicatriu en l'illa. Ademés, l'erosió fluvial haguera originat una plaja per l'acumulació de materials detrítics, cosa que no ocorre en els derrames de lava líquida de grans proporcions. Per estos motius es pot vore en l'inici del Barranc dels Oixos que els dos últims afluents en les parets originals de la caldera drenan cap al centre de la mateixa, lo que no podria explicar-se per mig d'una erupció explosiva.
Tampoc la forma del caixer del Barranc dels Oixos, a on en 2020 es va descobrir un jaciment paleontològic que demostra l'existència d'un llac,[1] sembla confirmar la tesis d'una erupció explosiva ya que en este cas, la cicatriu en les parets del volcà seria més chicoteta al principi i molt més extensa cap a fòra, just ho contrarie de lo que ocorre en este cas. Més be la breu plaja del Port de Tazacorte és d'orige fluvial i posterior a la formació del Barranc dels Oixos, en el fondo dels quals, descobert en alguns punts per les aigües fluvials, trobem roques netament basàlticas.
L'aigua constituïx una de les bellees naturals d'este parc nacional i d'este paisage volcànic: numeroses fonts broten, formant en unir-se les seues corrents, rius, rieres i caprichoses cascades. Servixca d'eixemple el Bot de la Desfonada té una caiguda d'uns 150 m.
En la majoria de les fonts trobem aigües netes i cristalines, pero existixen també atres alterades en la seua composició per gran cantitat de materials, com les procedents del Riu d'Armeler Amarc, d'un color groc rojós pels materials fèrrics de la zona. Les dos conques hidrològiques principals són les de Taburiente i Armeler Amarc, les quals confluïxen en el punt a on s'inicia el Barranc dels Oixos, única eixida natural de la Caldera, a on desemboca en el mar.
Des de l'any 1557 fins a hui la Caldera és propietat de la Comunitat o Hereteu de les Facendes d'Argual i Tazacorte.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de la Caldera de Taburiente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.