Parc de la Grange
Parc de la Grange és un parc urbà situat en Ginebra, Suïssa.[1]

Està situat al sur del llac Lemán, en el moll Gustave-Ador de Ginebra.[1] Té una superfície de 200.000 m² i alberga arbres molt antics i alts, la major rosaleda de Ginebra, hivernàculs, un jardí alpí i una vila de el XVIII.[2] També hi ha dos teatres, un parc infantil i una piscina per a chiquets.[2]
Història
El parc ha segut somés a vàries excavacions arqueològiques. Estes han revelat rastres d'ocupació humana que daten d'al voltant de 4500 a. C., aixina com un edifici de l'Edat de Bronze (I mileni a. C.)[3] i un palau gal-romà de el I que ocupava l'actual emplaçament del parc.[4][5] Actualment es poden vore dos menhirs en posició gitada.[6]
La finca va ser creada al voltant de l'any 1660 per Jacques Franconis. Entre 1768 i 1773, tres dels fills del banquer Marc Lullin, que va comprar la finca en 1706, varen construir una mansió d'estil francés en dependències. En 1800, François Favre, armador ginebrino que havia fet fortuna en Marsella en el comerç en Orient, va adquirir la finca de la Grange al banquer Jean Lullin, arruïnat per la Revolució. El parc, de propietat privada fins a 1918, va ser llegat a la ciutat de Ginebra per William Favre en eixe any.[1] Entre 1945 i 1946, la ciutat va crear en el parc la major rosaleda pública del cantó de Ginebra. En 1947, la Societat de Horticultura de Ginebra va crear un concurs internacional de roses noves en una nova rosaleda instalada en la part superior del parc.
L'escultor Frédéric Guillaume Dufaux va crear els dos lleons que adornen la porta principal del parc.[7]
Evolució del jardí
En l'época romana, es varen construir terrats entre l'edifici principal, riu dalt, i la vora del llac. Una tanca delimitava un àrea de 450 m per 200 m entre una calçada romana i la llínea de costa, protegint la vila, les seues dependències i les seues conques.[8]
En 1706 es va vendre una finca anomenada "La Grange à M. Franconis". Incloïa edificis i terres cultivades: "...prez i camps, un tros de terra en cabanyes, vinya dalt, jardí i hort d'arbres nanos avall...".
Un pla de 1789 mostra una casa rodejada de prats, parceles d'arbres alineats en àngul recte, carrerons i parterres geomètrics, a l'estil francés. En el pla de 1848 els parterres són substituïts per camins i plantacions en llínees curves o disperses, a l'estil anglés. El pla de 1872-73 ya no conté cap plantació en àngul recte, sino un camí en llínea recta. El desenroll de la botànica ginebrina va favorir la propagació d'espècies exòtiques i la plantació de noves espècies d'arbres.
L'últim propietari privat, William Favre, va portar a terme numeroses obres: moviments de terra, noves plantacions d'arbres per a assegurar la renovació, un chicotet llac alimentat per un manantial propenc i un jardí alpí inspirat en el lloc de Faverges. No obstant, l'idea de demolir les dependències per a ampliar la perspectiva no es va portar a terme.
Entre 1945 i 1947, els soldats desmovilizar varen ser contractats per a construir les instalacions al peu de la pérgola, que data de el XIX. Aixina, una rosaleda està ben exposta al sol i protegida del vent. Fins a 2015, acollirà el Concurs Internacional de Roses Noves de Ginebra, durant el qual els rosaristas presentaran les seues noves varietats.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tourismus, Schweiz. «Parc La Grange» (en es). Suïssa Turisme. Consultat el 2021-12-09.
- ↑ 2,0 2,1 «Parc and Vila La Grange» (en en). www.geneve.ch. Consultat el 2021-12-09.
- ↑ «Els vestiges du parc La Grange» (en fr). ge.ch. Consultat el 2021-12-08.
- ↑ Conservatoire et jardin botaniques de la ville de Genève.; Babel, Charres (1983). Els Eaux-Vives, La Grange : parcs de Genève, Editions dones Conservatoire et jardin botaniques. ISBN 978-2-8277-0309-8. Consultat el 2021-12-08.
- ↑ «Li parc de la Grange - présentation dones fouilles» (en fr). ge.ch. Consultat el 2021-12-08.
- ↑ «Menhirs au parc de la Grange - Geneve, Suisse - Megalithic Monuments on Waymarking.com». www.waymarking.com. Consultat el 2021-12-08.
- ↑ Frédéric Dufaux, 1852-1943: exposició de l'11 de novembre al 17 de setembre de 1994, Galerie Tonon, Ginebra. - Pag. [1].
- ↑ «convert». archive.wikiwix.com. Consultat el 2021-12-08.
- ↑ vCard, Télécharger la. «Roseraie du parc La Grange» (en fr). archive.wikiwix.com. Consultat el 2021-12-08.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parc de La Grange» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.