Anar al contingut

Parc de Bagatelle

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc de Bagatelle
Edifici i parc de Bagatelle.

El Parc de Bagatelle en francés Parc de Bagatelle és un parc municipal i jardí botànic en les afores de París. Presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservació en els Jardins Botànics, el seu còdic d'identificació internacional com a institució botànica és BAGA.

Localisació

Parc de Bagatelle Route de Sevres a Neuilly 75016 París França. Coordenades no vàlides</noinclude>

  • Teléfon: 33 1 45 01 20 50

Situat en el cor del bois de Boulogne, en París, és un dels quatre pols del Jardin botanique de la Ville de Paris junt en el Jardí dels Hivernàculs de Auteuil en el bois de Boulogne, el Parc floral de París i l'Arboreto de l'escola de Breuil en el bois de Vincennes.

Història

Entrada del castell de Bagatelle

El parc i el castell de Bagatelle varen ser construïts en sol sesenta y cuatro dies, com a resultat d'una aposta entre María Antonieta i el Comte d'Artois, que va rebre el terreny en 1775 del seu germà el rei Luis XVI. Els plans del lloc varen ser dissenyats per l'arquitecte François-Joseph Bélanger i més de noucents obrers varen treballar per a portar-ho a terme. Thomas Blaikie va permetre la realisació del jardí en un estil anglo-chinenc, molt a la moda en aquella época, que consistia en l'incorporació de camins sinuosos i d'elements teatrals (com les pagodes) als plans d'un jardí anglés. Esta tendència també era una reacció al rigor geomètric dels jardins a la francesa.

Segons Édouard Gourdon,[1] l'edifici ordenat pel Comte d'Artois va ser construït en el lloc a on anteriorment s'alçava l'antic chalet de Mlle de Charolais, princesa de Borbón-Condé. El seu cost de siscentes mil lliures (en lloc de les cent mil estimades per a la seua construcció) és la raó, segons l'autor, de que en la cort de María Antonieta li posaren el nom de "Folie d’Artois" (que pot ser traduït com la locada d'Artois). Despuix de la Revolució Francesa, este va rebre el nom de Bagatelle (bagatela, o cosa poc costosa, en espanyol), una referència irònica al seu cost, ya este havia segut molt elevat. L'ermita, el llaberint i el belvedere gòtic varen ser construïts pel duc de Berry.

Despuix de casi desaparéixer baix la Revolució francesa, el parc va ser dotat d'una orangerie, d'una reixa de honor i d'estables en 1835, i després de pabellons de guàrdia, d'un edifici tipo Trianon i de dos terrats en 1870.

El hereu de la viuda de Sir Richard Wallace (1818-1890), el nom de la qual de fadrina era Julie Castelnau i que va morir en 1897, va vendre el terreny a la ciutat de París en 1904, data de creació del parc públic.

Referències

  1. ↑ Gourdon, Édouard (1861). A. Bourdillart et Cie. (ed.). Li bois de Boulogne: Illustr. d'Edmond Morin. (en francés), París, França: Librairie Nouvelle, pp. 225-227.