Paravauxita
La paravauxita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la laueíta”. Va ser descoberta en 1922 en la mina Sigle Vint en el municipi de Llallagua de la província de Rafael Bustillo, en el departament de Potosí (Bolívia), sent nomenada aixina per la seua relació química en la vauxita.[1]
Característiques químiques
És un fosfat de ferro i alumini, hidroxilado i hidratat. Tots els minerals del grup de la laueíta en que s'enquadra són fosfat i arsenatos del sistema cristalí triclínic, sent un dimorfo de la metavauxita, d'igual fòrmula química pero que cristalisa en monoclínic.
Formació i jaciments
Es forma com a mineral primari, d'aparició rara, generalment encostrando cristals de quars en vetes hidrotermals presents en els depòsits d'estany de Llallagua, en complexos de pegmatitas granítiques.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: vauxita, metavauxita, wavellita, sigloíta, crandallita, childrenita o cuarzo.
Referències
- ↑ Gordon, 1922. Science: 56: 56.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paravauxita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.