Paratarsotomus macropalpis és una espècie d'àcar pertanyent a la família Anystidae.[1] És endèmic del Sur de Califòrnia i s'observa habitualment en els clavills entre les lloses de les aceres i en àrees rocoses.[2] Anteriorment es va classificar dins del gènero Tarsotomus, va ser reubicat en 1999, junt a atres quatre espècies en el gènero Paratarsotomus.[1] És prou chicotet, 0.7 mm,[3] i està considerat l'animal més ràpit del món en relació en el seu tamany.[4]

Paratarsotomus macropalpis

Descobriment

Un eixemplar va ser descobert per William A. Hilton baix unes pedres en Claremont, Califòrnia. Va ser descrit com Tarsotomus macropalpis per Nathan Banks en l'artícul del qual, de 1916, ho va descriure com.[3]

Récort de velocitat

Per a este àcar s'ha registrat una velocitat de 322 voltes la seua llongitut corporal per segon 0,225 m/s.[2] Açò supon una gran diferència en l'anterior récort, que mantenia Cicindela eburneola, l'insecte més veloç en relació en el seu tamany, el qual s'havia registrat a 1,86 m/s, és dir, 171 voltes la llongitut del seu cos.[5] El guepardo (Acinonyx jubatus) , l'animal terrestre més ràpit, alcança màxims de 103 km/h, lo que supon a penes 16 voltes la seua llongitut per segon.[2]


Per a registrar la velocitat d'esta espècie es va utilisar una cambra super llenta, tant en condicions naturals com en laboratori. La velocitat equivalent per a un ser humà en relació en el seu tamany seria de 2100 km/h.[4]

P. macropalpis té una acceleració de 7.2 m/s², comparat als 6 m/s² del cavall, els 10 m/s² del llebrer i els 13 m/s² del guepardo. Els seus valors de desacceleració són de 10.1 m/s².[6][7][8]

Junt a l'inusual velocitat de l'àcar, els investigadors varen trobar sorprenent que corregueren sobre superfícies de ciment a temperatures superiors als 60 °C. És un fet significatiu ya que esta temperatura és molt superior al llímit letal per a la majoria dels animals del món. Ademés, els àcars són capaços de parar i canviar de direcció molt ràpidament.[4]

El descobriment va canviar els llímits coneguts sobre la fisiologia del moviment dels animals i els llímits de la velocitat de les estructures vives. Esta troballa, segons l'equip investigador, obri un nou palmito de possibilitats en el disseny de robots aixina com en la biomimesis.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Otto, J. C.(1999).«The taxonomy of Tarsotomus Berlese and Paratarsotomus Kuznetsov (Acarina : Anystidae : Erythracarinae) with observations on the natural history of Tarsotomus».Invertebrate Taxonomy.CSIRO.13(5): 749–803.doi:10.1071/IT97035.Consultat el 28 d'abril de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 PTI (28 d'abril de 2014). «Mite runs faster than cheetah, sets record as world's fastest land animal». Hindustan Claves. Archivat des de l'original, el 28 d'abril de 2014. Consultat el 28 d'abril de 2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 Banks, Nathan(March 1916).«New Californian Mites».Journal of Entomology and Zoology.Vol. 8(1): 13.«Una espècie gran, escassament hirsuto. Cos casi dos voltes més llarc que ample, més ampla en húmers; el cefalotórax s'estretix en la part davantera, una taca en forma d'ull a cada costat, prop del marge i molt més prop de la part atrassera que de l'extrem davanter del cefalotórax: pates llargues, pero cap dels fèmurs tan llarcs com cefalotórax, la tébea (penúltima articulació), no obstant, tan llarga com el cefalotórax; el cos i les pates en cerdes erectes, només algunes molt llargues, algunes de les articulacions basals són serrades o peludes, i el parell frontal exterior, que són més grosses que les atres, també peludes. Garres en files de cerdes davall; palpes molt grans i pesats, en dos garres apicales, la major en unes poques dents en el costat interior, pèls de polze molt curts.»
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Federation of American Societies for Experimental Biology (FASEB) (27 d'abril de 2014). «Mite sets new record as world's fastest land animal». Featured Research. ScienceDaily. Consultat el 28 d'abril de 2014.
  5. ↑ Merritt, Thomas M. (31 de juliol de 1999). «Chapter 39: Fastest Runner». Book of Insect Records. University of Florida. Archivat des de l'original, el 10 de novembre de 2013. Consultat el 28 d'abril de 2014.
  6. ↑ Rubin, S.; Young, M. H.; Wright, J. C.; Whitaker, D. L.(2016).«Exceptional running and turning performance in a mite».Journal of Experimental Biology.ISSN 1477-9145.doi:10.1242/jeb.128652.Consultat el 2024-10-10.(en en)
  7. ↑ Williams, S. B.; Tan, H.; Usherwood, J. R.; Wilson, A. M.(2009).«Pitch then power: limitations to acceleration in quadrupeds».Biology Letters.5(5): 610–613.ISSN 1744-9561.doi:10.1098/rsbl.2009.0360.Consultat el 2024-10-10.(en en)
  8. ↑ Hubel, T. Y.; Myatt, J. P.; Jordan, N. R.; Dewhirst, O. P.(2016).«Energy cost and return for hunting in African wild dogs and cheetahs».Nature Communications.7(1): 11034.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/ncomms11034.Consultat el 2024-12-07.(en en)