Papirs Reisner
Els papirs Reisner són uns documents contables i administratius escrits en demótico, datats en la Dinastia XII d'Egipte (al voltant del 1900 a. C.), durant el regnat de Sesostris I.
Els documents varen ser descoberts per G. A. Reisner durant les excavacions efectuades en 1901–1904 en Naga ed-Der en el sur d'Egipte. Es varen trobar un total de quatre rolls de papir en un ataüt de fusta en una tomba.[1][2]
Característiques
[editar | editar còdic]- El papir Reisner I medix uns 3,5 m de llarc i 31,6 cm d'ample. Consta de nou fulls separats i inclou registres de construcció d'edificis en el número de treballadors necessaris, tallers de fusteria, tallers de drassana en les llistes de ferramentes corresponents. Alguns segments contenen càlculs utilisats en la construcció. Les seccions del document varen rebre designació de lletres per W. K. Simpson. Les secciones G, H, I, J i K contenen registres de la construcció d'un edifici, generalment considerat que anara un temple. La Secció O és un registre de la compensació del treballador. Els registres comprenen 72 dies de treball.[2]
- El papir Reisner II, en els contes del taller de la drassana en Tinis en el regnat de Sesostris I (Reisner II Papyrus: the Accounts of the Dockyard Workshop at Thinis in the Reign of Sesostris I) va ser publicat per W. K. Simpson en 1965. Este papir conté relats que daten dels anys 15 a 18 del faraó. Hi ha tres órdens administratives d'un chaty.[3]
- El papir Reisner III, en els registres d'un proyecte de construcció a principis de la dinastia XII (Reisner III Papyrus: the Records of a Building Project in the Early Twelfth Dynasty) va ser publicat per W. K. Simpson en 1969 per al Museu de Belles arts de Boston. Investigacions posteriors han sugerit que els papirs poden haver vingut d'un periodo llaugerament anterior.[4]
- El papir Reisner IV, en els contes personals de principis de la dinastia XII. (Reisner IV Papyrus: the Personnel Accounts of the Early Twelfth Dynasty) va ser publicat per W. K. Simpson en 1986.[5]
Texts matemàtics
[editar | editar còdic]Vàries seccions contenen taules en contingut matemàtic.
Papir Reisner I, Secció G
[editar | editar còdic]La secció G consta de 19 llínees de text. En la primera llínea es donen els encapçalats de les columnes: llarc (3w), ample (wsx), gruixa o profunditat (mDwt), unitats, producte/volum (sty), i en l'última columna els càlculs del número de treballadors necessaris per al treball d'eixe dia.[1]
Papir Reisner I, Secció H
[editar | editar còdic]El format de la taula en la secció H és similar al de la secció G. No obstant, en este document solament s'usa l'encapçalat de la columna producte/volum i no hi ha una columna que registre la cantitat de treballadors requerits.[1]
Papir Reisner I, Secció I
[editar | editar còdic]La secció I s'assembla molt a la secció H. Es presenten columnes que registren la llongitut, l'ample, l'altura i el producte/volum. En este cas no hi ha encapçalats de columna escrits per l'escriga.[1] El text està danyat en alguns llocs, pero es pot reconstruir. Les unitats són colzes llevat a on l'escriga menciona palmes. Els corchetes indiquen text agregat o reconstruït.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Clagett, Marshall, Ancient Egyptian Science, A Source Book. Vol. 3: Ancient Egyptian Mathematics (Memoirs of the American Philosophical Society) American Philosophical Society. 1999 ISBN 978-0-87169-232-0
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Katz, Victor J. (editor), Annette Imhausen et. al. The Mathematics of Egypt, Mesopotamia, China, Índia, and Islam: A Sourcebook, Princeton University Press. 2007, p, 40 - 44, ISBN 978-0-691-11485-9
- ↑ Edward F. Wente's review of: Papyrus Reisner II; Accounts of the Dockyard Workshop en This in the Reign of Sesostris I de William Kelly Simpson, Journal of Near Eastern Studies, vol. 26, n.º 1 (giner de 1967), p. 63-64.
- ↑ Edward F. Wente's review of: Papyrus Reisner III: The Records of a Building Project in the Early Twelfth Dynasty de William Kelly Simpson, Journal of Near Eastern Studies, Vol. 31, n.º. 2 (abril de 1972), p. 138-139.
- ↑ Eugene Cruz-Uribe's review of: Papyrus Reisner IV: Personnel Accounts of the Early Twelfth Dynasty de William Kelly Simpson, Journal of Near Eastern Studies, Vol. 51, n.º 4 (octubre de 1992), p. 305.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chace, Arnold Buffum. 1927–1929. The Rhind Mathematical Papyrus: Free Translation and Commentary with Selected Photographs, Translations, Transliterations and Lliteral Translations. Classics in Mathematics Education 8. 2 vols. Oberlin: Mathematical Association of America. (Reimpressió Reston: National Council of Teachers of Mathematics, 1979). ISBN 0-87353-133-7
- Gillings, Richard J., Mathematics in the Clave of the Pharaohs, Dover, Nova York, 1971, ISBN 0-486-24315-X
- Reisner, George Andrew, «Work of the Expedition of the University of Califòrnia at Naga EdDer», en Annales du Service dones Antiquités de l’Egypte, 5 (1904), p. 105-109.
- Robins, R. Gay i Charles C. D. Shute. 1987. The Rhind Mathematical Papyrus: An Ancient Egyptian Text. Londres: British Museum Publications Limited. ISBN 0-7141-0944-4
- W. K. Simpson, Papyrus Reisner, I, 1962; II, 1965; III, 1969; IV, 1986.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiros Reisner» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.