Anar al contingut

Papir 87

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Papir 87
Recte del 𝔓87 en un fragment de Filemón

El Papir 87 (en la numeració Gregory-Aland), designat com 𝔓87, és un antic papir del Nou Testament. És el manuscrit més antic que es coneix de l'Epístola a Filemón. El text de Filemón que sobreviu són els versículs 13-15, 24-25.

Descripció

Es conserva un sol fragment de la carta a Filemón (13-15.24-25).[1] El tamany del full era aproximadament de 15 a 20 cm. El text està escrit en 24 llínees per pàgina, l'escriga tenia un sistema d'escritura en la redacció de documents.[2]

El manuscrit ha segut assignat paleográficament a principis de el III (o finals de el II). Est contenen els noms sagrats en abreviatures.

Segons Aland, est és el manuscrit més antic de la Carta a Filemón. Comfort ho va incloure en un grup.[2]

Text

El text grec d'este còdex és una representació del tipo textual alejandrino (o més be protoalexandrino). Aland lo ascribió com un "text normal", i ho va ubicar en la Categoria I.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Aland, Kurt (1995). The Text of the New Testament: An Introduction to the Critical Editions and to the Theory and Practice of Modern Textual Criticism, Grand Rapids: William B. Eerdmans Publishing Company, p. 101. ISBN 978-0-8028-4098-1.
  2. ↑ 2,0 2,1 Comfort, Philip W.; Barrett, David P. (2001). The Text of the Earliest New Testament Greek Manuscripts, Wheaton, Illinois: Tyndale House Publishers Incorporated, p. 617. ISBN 0-8423-5265-1.


Referències