Papilio alexanor

Papilio alexanor (Papilio alexanor)

Papilio alexanor, el Alexanor o coa d'oroneta del sur, és una espècie de palometa de la família Papilionidae o coa d'oroneta.

L'insecte té una envergadura de 62 a 70 mm. Vola d'abril a juliol en una sola generació, en regions montanyoses (1700 m) d'Europa, Àsia Menor, els Balcans i Àsia (Anatolia, Iran , Afganistan, Pakistan a l'oest Tian Shan).

Un sagell d'Azerbaiyan en la P. alexanor

Descripció

Papilio alexanor és similar a Papilio machaon, no obstant, el terç basal de l'ala anterior no és completament negre, sino que està vorejat basal i distalmente per una àmplia banda negra. Les bandes continuen a lo llarc de l'ala atrassera, vorejant també ací l'àrea basal groga.

La larva és similar a la de P. machaon pero més abigarrado, els punts rojos més grans i més lluents; és fàcil de trobar, ya que els brots de les plantes de les que s'alimenta es tornen blancs, rosegant la epidermis. Les bues són de color gris pedra, molt planes, en costats carinados i superfície irregular; Subjecte a pedres i semblat a un chicotet ascló de pedra.

Subespècies

• Papilio alexanor destelensis (Nel & Chauliac, 1983) Sur de França
• Papilio alexanor hazarajatica (Wyatt, 1961) Kopet-Dagh sur de Ghissar
• Papilio alexanor judeus (Staudinger, 1893) Àsia Menor, Palestina, Transcaucasia - Té bandes negres més amples, especialment en l'àrea basal.
• Papilio alexanor orientalis (Romanov, 1884) Armènia - Més gran que la forma europea i té en general bandes negres més estretes, sent només la banda submarginal de l'ala atrassera àmpliament blava.
• Papilio alexanor radighierii (Sala & Bollino, 1991) Piemont, Itàlia
• Papilio alexanor voldemar (Kreuzberg, 1989) oest de Tian-Shan

Biologia

La larva s'alimenta d'Umbelliferae, en particular Trinia vulgaris, Seseli montanum, Ptychotis saxifraga, Opopanax chironium , i vàries espècies de Ferula.

Protecció

És una espècie protegida.

Enllaços externs

• AdaMerOs - Palometes de Turquia