Pany de combinació
Un pany de combinació (també denominada candat de combinació quan es tracta d'un element portable) és un tipo de dispositiu de bloqueig en el que s'utilisa una série de símbols, normalment números o lletres, per a obrir el pany. La seqüència es pot introduir usant un únic dial giratori que interactua en varis discs o levas, usant un conjunt de varis discs giratoris en símbols inscrits que interactuen directament en el mecanisme de bloqueig, o per mig d'un teclat electrònic o mecànic. Els tipos van des de panys econòmics per a equipage de tres dígits fins a caixes fortes d'alta seguritat. A diferència dels panys normals, els tancaments de combinació no utilisen claus.
   |
Història
El pany de combinació més antiga coneguda va ser excavada en una tomba del periodo romà localisada en Kerameikos, un barri d'Atenes. Adjunt a una chicoteta caixa, presentava varis dials en lloc d'un pany. En 1206, l'ingenier musulmà Al Jazarí va documentar un pany de combinació en el seu llibre al-Ilm Wal-Amal al-Nafi Fi Sina'at al-Hiyal (El Llibre de Coneiximent d'ingeniosos dispositius mecànics).[1] Muhammad al-Asturlabi (ca. 1200) també va fabricar panys de combinació, dos de les quals es conserven en els museus de Copenhague i Boston.[2]
Posteriorment, el matemàtic i inventor italià Gerolamo Cardano va descriure un pany de combinació en el XVI.
Les paleses nortamericanes sobre candats de combinació de J.B. Gray en 1841[3] i de J.E. Treat en 1869[4] es descriuen a sí mateixes com a millores, lo que sugerix que dits mecanismes ya estaven en us.
Es dia que Joseph Loch va inventar el pany de combinació moderna per als joyers de Tiffany en la ciutat de Nova York, i des de la década de 1870 fins a principis de 1900 va realisar numeroses millores en els dissenys i funcions de dites panys.[5] No obstant, la seua reivindicació de palesa senyala que: "No reivindique com la meua invenció un tambor compost per dos discs, un treballant dins de l'atre, ya que no és de la meua invenció", pero no hi ha cap referència a la tècnica anterior d'este tipo de pany.
El primer pany de combinació de dial únic comercialment viable va ser patentada l'1 de febrer de 1910 per John Junkunc, propietari de l'American Lock Company.[6]
Tipos
Panys de dial múltiple
Un dels tipos més simples de pany de combinació, que es veu a sovint en candats de bicicleta, maletines i maletas de baixa seguritat, utilisa varis discs giratoris en muescas tallades en ells. El pany està assegurat per un passador en vàries dents que s'enganchen en els discs giratoris. Quan les muescas dels discs s'alineen en les dents del passador, llavors es pot lliberar el bloqueig.
Panys d'un sol dial
Les panys de combinació giratòria que es troben en candats, taquilles o caixes fortes poden usar un sol dial que interactua en varis discs paralels o levas. Habitualment, un pany d'este tipo s'obri girant el dial en el sentit de les agulles del rellonge fins al primer número, en el sentit contrari a les agulles del rellonge fins al segon, i aixina successivament fins a aplegar a l'últim número. Les levas generalment tenen una muesca, i quan s'introduïx la combinació correcta, les muescas s'alineen, lo que permet que el pestillo encaix en elles i òbriga el pany.
La C. L. Gougler Keyless Locks Company fabricava panys la combinació dels quals era un número determinat de clics audibles cap a l'esquerra i cap a la dreta, lo que permetia desbloquejar-les en l'obscuritat o per persones en problemes de visió.
En 1978, Andrew Elliot Raer va inventar un pany de combinació que l'usuari podia configurar en una seqüència de la seua elecció.[7] En eixe moment es va inventar el teclat electrònic i no va conseguir que cap fabricant respalara el seu pany mecànic per a taquilles, equipage o maletines. Els panys en chip de silici mai es varen fer populars per la necessitat d'energia de la bateria per a mantindre la seua integritat. La palesa va expirar i l'invent mecànic original va ser fabricat i venut instantàneament en tot lo món, principalment per a equipage, casellers i caixes fortes de hotels. Ara és una part estàndar de l'equipage utilisat pels viagers.
Atres dissenys
Moltes portes usen panys de combinació que requerixen que l'usuari introduïxca una seqüència numèrica en un teclat per a poder passar. Estos panys especials generalment requerixen l'us adicional de circuits electrònics, encara que els panys en teclat purament mecànic ya varen estar disponibles des de 1936.[8] La principal ventaja d'este sistema és que es pot facilitar l'accés a vàries persones sense necessitat de tindre que suministrar-los una costosa clau física a cada una. Ademés, en cas que canvien les condicions d'accés o s'haja perdut alguna clau, canviar el pany solament requerix configurar un nou còdic clau i informar als usuaris, lo que generalment serà més econòmic i ràpit que el mateix procés per als panys en clau tradicionals.
Les panys electrònics, encara que generalment estan a resguart de les formes de forçar un sistema mecànic, també tenen les seues pròpies debilitats. Si la disposició dels números és fixa, és fàcil determinar la seqüència de bloqueig observant cóm accedixen els usuaris. De manera similar, els números de la combinació (pero no la seqüència real) poden determinar-se segons quines tecles mostren signes d'us recent. Els panys electrònics més alvançades poden codificar les ubicacions dels números a l'encert per a evitar este tipo d'atacs.
Existix una variació del pany de combinació tradicional basada en dial en la que la combinació correcta està codificada en un microcontrolador electrònic. Són populars per a portes segures i càmares de seguritat bancàries, a on ha segut tradicional l'us de panys de dial en lloc de claus. Permeten moltes combinacions vàlides, una per usuari autorisat, per lo que canviar l'accés d'una persona no té efecte en els demés usuaris. Estos panys solen tindre funcions d'auditoria, que registren qué combinació s'utilisa i en quin moment per a cada obertura. L'energia per al pany pot ser proporcionada per una bateria o per un chicotet generador que funciona en fer girar el dial.[9][10]
Vore també
Referències
- ↑ Paul Vallely, How Islamic Inventors Changed the World, The Independent, 11 March 2006.
- ↑ Hill, D.R. (1998), Studies in Medieval Islamic Technology Ashgate.
- ↑ Permutation padlock. Found in Google Llibres. [1]
- ↑ Improvement in permutation padlocks Google Llibres.[2]
- ↑ "IMPROVEMENT IN TUMBLERS FOR PERMUTATION-LOCKS" by Joseph Loch, U.S. patent 200070, 5 February 1878. Found in Google Llibres. [3]
- ↑ «US948280.pdf» (en en). docs.google.com. Consultat el 2017-04-15.
- ↑ Raer, Andrew E.. «Combination lock». Google Patents.
- ↑ Patent dels Estats Units 2029080
- ↑ «Kaba-MAS X-09 and CDX-09 High Security Locks» pàgs. 8 (Dec 2010).
- ↑ «Operating Instruction for the X-09 Type 1F High Security Electronic Lock» (December 2010). Archivat des de l'original, el 2011-07-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerradura de combinación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.