Panteón Nacional dels Héroes

Panteón Nacional dels Héroes

El Oratorio de La nostra Senyora de l'Asunción i Panteón Nacional dels Héroes, conegut també com el Panteón Nacional o simplement Panteón dels Héroes, és un edifici i monument nacional de Paraguay, que es troba entre els carrers Palma i Chile en ple microcentro de la capital del país, Asunción. El Panteón Nacional és el mausoleu del país, a on reposen els restants de diversos personages de gran importància en el història del Paraguay.

És una parada obligatòria per a tots els turistes i delegacions d'estrangers que apleguen al Paraguai i visiten Asunción. És, al mateix temps, una joya arquitectònica de gran valor artístic, cultural i patrimonial.

Història

La génesis de l'actual Panteón Nacional dels Héroes es remonta a octubre de 1863, quan el llavors president de la República del Paraguay, Francisco Solano López, va dispondre l'edificació d'un oratorio consagrat a l'advocaació mariana de Nostra Senyora de l'Asunción. L'obra va ser proyectada pel arquitecte italià Alejandro Ravizza, en colaboració en el constructor Giácomo Colombino. No obstant, l'esclat de la guerra de la Triple Aliança (1864-1870) va interrompre la seua eixecució, quedant l'estructura inconclusa i sostinguda per bastidas durant un periodo aproximat de setanta anys.

Despuix de la culminació de la guerra del Chaco (1932-1935), el proyecte va ser reactivat. La finalisació de les obres va estar a càrrec de l'ingenier i arquitecte polac Brunon Edward Paprocki, qui havia segut prèviament responsable d'edificacions institucionals com el Palau de Justícia de Lima, Perú. A finals de 1934, el llavors president Eusebio Ayala va formalisar una solicitut dirigida a Paprocki, qui va acceptar assumir la direcció tècnica de la reconstrucció.

L'edifici va ser finalment inaugurat el 12 d'octubre de 1936 i, per mig de decret presidencial, va ser designat oficialment com Panteón Nacional dels Héroes, en la finalitat de constituir-se en espai funerari i simbòlic de honor nacional.

En 1937, a raïl de solicituts provinents de la jerarquia eclesiàstica i de sectors ciutadans devots de la Verge de l'Asunción —reconeguda com a patrona del Paraguai i mariscala simbòlica de les seues Forces Armades—, el president Félix Paiva va dispondre la restitució oficial del seu caràcter de oratorio, sense que això implicara la derogació de la seua condició de Panteón Nacional. Posteriorment, per Decret N.º 895/1993 del Arzobispado d'Asunción, es va nomenar a monsenyor Aníbal Rachid com a rector del Oratorio de La nostra Senyora de l'Asunción i, en conseqüència, també del Panteón Nacional.

Valor històric i cultural

Panteón nacional dels Héroes

El Panteón Nacional dels Héroes constituïx la reinterpretación arquitectònica i simbòlica paraguayana del monument conegut com Li Panthéon, ubicat en el V Districte de París, França. En este sentit, la seua concepció respon a una llògica de monumentalizaació del heroísmo nacional a través de l'emulació de referents europeus d'arquitectura cívic-funerària.

En l'interior del recint es troben múltiples plaques commemoratives i honorífiques, enviades per representants de cases reals, jefatures d'Estat, cossos diplomàtics i autoritats institucionals de diverses latitut. Dites plaques contenen expressions formals de reconeiximent dirigides tant a figures específiques de l'història paraguayana com a les institucions armades del país, tals com les Forces Armada i la Força Aérea.

En la frontera principal de l'edifici es troba l'inscripció en llatí Fides et Pàtria, la traducció de la qual al castellà és «Fe i Pàtria». Esta expressió resumix la cosmovisión oficialista del nacionalisme paraguayà en la seua dimensió històrica, religiosa i militar, proyectant els ideals de fidelitat als valors fundacionals de la nació.

En l'any 2009, el monument va ser declarat un dels «Sèt Tesors del Patrimoni Cultural Material d'Asunción», en el marc d'una iniciativa promoguda per l'Organisació Capital Americana de la Cultura, en motiu de la designació d'Asunción com Capital Americana de la Cultura de dit any.