Panjakent

Panjakent

Erro al crear miniatura:

Mercat en Panjakent.

Panjakent (en tayiko: Панҷакент; en persa: پنجکنت; en rus: Пенджикент), també escrit Panjikent o Panjekent, és una ciutat en la província de Sughd, Tadjikistan sobre el riu Zeravshan, en 33.000 habitants segons el cens de l'any 2000.

Nom

Panyakent capital del Districte del mateix nom en la província de Sogdiana (Sughd), del tayico Панҷакент i este del persa پنجکنت (Panjakent). Pot aparéixer com la versió del rus Panjikent que ve del uzbeco.

Les ruïnes de la ciutat de Panyakent es troben a les afores de la ciutat que conserva el seu nom, en l'actual Tadjikistan.

Tal ciutat està actualment a uns 10 km a l'oest de l'actual frontera entre Tadjikistan i Uzbekistan, prou pròxima a la célebre ciutat hui uzbeca de Samarcanda (58,5 km a l'est de la mateixa), en el seu centre en la vora esquerra (sur) del mateix riu que travessa a Samarcanda: el riu Kara, en l'estreta vall del mateix riu i al peu de les estribaciones septentrionals dels monts Zeravshan. Les coordenades geogràfiques de Panyakent són: Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> i la seua posició respecte a la principal ciutat de Tadjikistan, Dusambé, és de 144 km en llínea recta a el N.O., pero les rutes terrestres són molt més prolongades degut a que diverses cordilleres separen a Panyakent de Dusambé.

Història de Panyakent

Archiu:Bunjikath, Tajikistan (494291).jpg

Ruïnes prop de Panjakent.

Esta important ciutat de la Transoxiana, i més precisament de la regió denominada Sogdiana va florir junt a la seua veïna i rival Samarcanda durant l'Imperi sasánida, després va ser abandonada despuix de la conquista àrap en el VIII i en les seues ruïnes es poden observar numerosos aspectes de la vida urbana i de la civilisació d'Àsia preislámica. Despuix del seu abandó no hi ha indicis de cap intent de recuperar la ciutat lo que ha ajudat a que el nivell superior permaneixquera intacte.
Les ruïnes d'esta ciutat es troben actualment a les afores de la ciutat actual que conserva el mateix nom.
Les ruïnes de l'antiga Panjakent/Panjinkand són un complex arqueològic constituït per quatre regions distintes: Ciutadella Real, la ciutat o chahristan, un barri extramuros i la necròpolis.

Les excavacions varen revelar que la ciutat va construir la muralla a partir de el V o inicis de el VI.

Arquitectura

Despuix d'anys d'excavació el material acumulat permet deduir traces significatives sobre les estructures econòmiques i socials de la ciutat. També podem vore que els principals materials de construcció utilisats eren la rajola d'atobó rectangular, de forma regular sense ser uniforme i el bloc d'argila batuda. Els murs dels edificis estaven construïts en blocs d'argila i els sostres abovedados en rajoles; també els investigadors varen poder trobar cúpules de rajola de fusta, etc.

Les vivendes comprenien dos pisos. La dimensió de les cases, la disposició de les habitacions i la seua decoració diferien segons la classe social. Les cases de les altes capes de la societat es caracterisaven per columnes, voltons, portes, etc. ricament decorades i en magnífiques escultures. Les parets dels passadiços o passages abovedados adjacents estaven també coberts de pintures. L'arquitectura de la ciutat, ademés, destaca per un tipo especial d'escala que puja en espiral i conduïa al pis superior. El primer pis esta pijor conservat pero en els vestigis que queden podem vore que estaven dedicades les estàncies d'este pis a la vida quotidiana. Despuix també trobem cases molt més modestes tant per dimensió com per decoració.

El conjunt d'arquitectura de Pandjikent és destacable per la seua diversitat en tipos de construcció i la seua hàbil utilisació de tècniques. Ademés pels seus restants podem atestar un nivell elevat de vida.

Cultura

Per a poder conéixer el seu nivell cultural els investigadors conten en dos tipos de font: texts i art figuratiu.

La gran difusió de l'escritura i la seua transcripció al llenguage sogdiano (llengua dels habitants de la ciutat) està atestada pels archius del castell del mont Mug i pels restants arqueològics que conserven restants epigràfics. Els documents millor estudiats són els archius del mont Mug. Estos texts nos mostres evidències de missives diplomàtiques, informes, actes jurídiques, etc.

En l'aspecte artístic la ciutat té un lloc destacat en la zona. Els investigadors varen trobar un gran número de peces d'una gama de colors riquíssima. És evident que les pintures que s'han conservat són una mínima part de la riquea artística que va existir en la ciutat. En l'art monumental trobem escultures de fusta que conservem gràcies a incendis que varen destruir els edificis a on es trobaven. Gran part de la fusta d'estos llocs no va quedar consumida sino carbonizada i sepultada. A jujar pel material conservat l'escultura d'argila no era molt apreciada en la ciutat.

Pels seus restants arqueològics podem vore que es tractava d'una ciutat rica en un ampli i variat món cultural.

En els voltants de l'antiga Panjakent/Panjikand els àraps varen fundar una població a la qual varen cridar Rudak o Rudaq i que actualment rep el nom de (nova) Panjakent, d'esta localitat va ser oriunt el poeta Rudaki.

Nota Bene: La denominació més freqüent és Panjikand (en uzbeko) encara que en tayiko és més usual la forma Panjakent.

Vore també

• Anex:Ciutats de Tadjikistan

Bibliografia

• Belenitzky Alejandro. Archeologia Mundi, Àsia Central (Barcelona, Ed.Joventut) 1972

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Panjakent.