Panchala

L'ubicació del regne Panchala en l'Índia de l'Edat del Ferro. La cordillera del Himalaya apareix en lletres roges en el nom d'Himavant.

Panchala és una antiga regió del nort de l'Índia.

Durant el periodo védico, Panchala va constituir un important regne del nort de l'Índia, governat per diversos linajes reals dels panchalas, entre els sobirans dels quals més coneguts figuren Keśin Dālbhya, Pravahana Jaivali i, en la tradició èpica, Drupada. Cap al VI, es considerava com un dels sodasha (setze) majayana-padas (regnes o repúbliques).

Nom sánscrito

• pañcāla, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
• पञ्चाल, en escritura devanagari del sánscrito.
• Pronunciació: /panchalá/.
• Etimologia: prové del terme sánscrito pañcha: ‘cinc’.

Extensió geogràfica

Els panchalas varen ocupar la regió al surest dels Kurus, entre la cordillera del Himalaya i els rius Ganges i Iamuna, en particular la planura del Ganges superior. Açò comprén els moderns estats d'Uttara Khand i Uttara Pradesh, la moderna Badaun, Farrukhabad i els districtes adjacents de Uttar Pradesh. Panchala estava dividit en Uttara Panchala (Panchala del nort) i Dakshina Panchala (Panchala del sur). Panchala del nort tenia la seua capital en Ajichatra (també coneguda com Adhichhatra i Chhatravati, prop de l'actual localitat de Ramnagar en el tehsil Aonla del districte de Bareilly. Panchala del sur tenia capital en Kampilia o Kampil, en el districte de Farrukhabad. La famosa ciutat de Kania Kubsha o Kannaush estava situada en el regne de Panchala.