Palazzolo Acreide
Palazzolo Acreide és un municipi italià situat en el lliure consorci municipal de Siracusa, en Sicília. Té una població estimada, a fins de novembre de 2022, de 8127 habitants.[1]
Està ubicat a 43 km de la ciutat de Siracusa, en els monts Ibleos.
Història
La zona al voltant de Palazzolo Acreide ha segut habitada des de temps molt antics. En els sigles XI-X a. C. els sículos varen viure ací en chicotets poblats. L'actual municipi ocupa el lloc de l'antiga Acras (en llatí, Acrae), fundada per Siracusa al voltant del 664 a. C. La ciutat era important lloc que controlava les vies de comunicació entre els pobles de la costa meridional de l'illa. Segons Tucídides, els siracusanos varen derrotar als atenienses ací en l'any 413 a. C.
En el tractat entre els romans i Hierón II de Siracusa en 263 a. C. li va ser assignada a este últim. Despuix de la conquista romana, es va convertir en una civitas stipendiaria, i encara estava prosperant en els primers anys de l'era cristiana.
L'antiga ciutat va ser provablement destruïda pels àraps en la primera mitat de el IX. La nova ciutat es va construir al voltant d'un castell normando, que ya no existix. Un terremot en 1963 va destruir casi tota la ciutat, que poc a poc va ser reconstruint-se en els sigles següents.
Economia
L'economia de Palazzolo Acreide es basa principalment en l'agricultura (cereals) i la ganaderia (vacuna i ovina).
Llocs d'interés
La localitat forma part del lloc Patrimoni de la Humanitat declarat per l'UNESCO en 2002 denominat «Ciutats del barroc tardà de Val vaig donar Note», en concret en el còdic 1024-006.
Destaquen l'iglésia de Sant Sebastiano i la de Sant Paolo. La primera data de el XV i va ser reconstruïda despuix de el XVII. La segona és una basílica de el XVIII.
Ademés poden mencionar-se:
- Iglésia de Santa Maria della Medaglia.
- Iglésia de Sant Michele (Sigles XV a XVI, reconstruïda despuix de 1693). És un típic eixemple de «Barroc siciliano menor», en un destacat campanar tancat per una cúpula.
- Iglésia de la Immacolata (XVIII). Té una frontera convexa i una sola nau en l'interior, en riques decoració. Alberga una estàtua de la Verge, en marbre blanc de Carrara, esculpida per Francesco Laurana en 1471-1472.
- Iglésia de Sant Antonio (XVIII), inacabada, en una frontera neo-romànica.
- La Chiesa Mare («Iglésia mare»). El primer document que atesta la seua existència data de 1215, quan l'iglésia estava dedicada a Sant Nicolás. Va ser àmpliament reconstruïda i redecorada despuix del terremot de 1693, en una frontera neoclasicista. L'interior té planta de creu llatina, en una nau central i dos laterals decorades en preciosos marbres polícromos.
- La Casa Museu de Antonino Uccello. Alberga objectes i restants de la civilisació llauradora de Sicília, incloent ferramentes de treball, pintures sobre vidre, estàtues de cera i uns atres.
- Palazzo Cappellani, a on es troba el Museu Arqueològic Gabriele Judica.
- Grotto de Sant Conrado, una chicoteta iglésia excavada en un penya-segat, en el lloc a on el ermitaño Corrado Confalonieri es va retirar en el XIV. Queden restants de mosaic i la base de l'altar.
La ciutat antiga
La ciutat antiga està ubicada en un tossal damunt de la ciutat moderna. Està defesa per pedreres en les que s'han trobat tombes de tots els periodos. L'auditori del chicotet teatre està ben conservat, encara que no queda res de l'escenari. Prop estan les ruïnes d'atres edificis, que duen, sense justificació per a això, els noms de Naumaquia, Odèon (potser un establiment termal) i el Palau de Hierón. L'abastiment d'aigua s'obtenia a través d'aqüeductes subterràneus. En els tallats situats del mont Pineta al sur hi ha atres cámara mortuoria i curiosos bajorrelieves cridats Santoni o Santicelli, mutilats en el XIX per un propietari llaurador, que sembla també haver estat vinculat a cerimònies fúnebres. Prop d'ací també es troba la necròpolis del Acroro della Torre, a on s'han trobat molts sarcòfecs.
Evolució demogràfica
Referències
- ↑ «Població resident al 30 de novembre de 2022». Institut Nacional d'Estadística (ISTAT). Consultat el 28 de febrer de 2023.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palazzolo Acreide.- Web oficial
- Pàgina web sobre Palazzolo-Acreide (en italià)
- Pàgines web sobre la ciutat (en anglés)
- Sant Paolo (en italià)
- Ruïnes antigues de Palazzolo Acredie (en anglés)
- Atraccions turístiques i història (en anglés)
- Galeria d'imàgens (en italià)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palazzolo Acreide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.