Palau de l'Almirant (Valéncia)

El palau de l'Almirant d'Aragó està situat en el carrer del Palau número 12 de la ciutat de Valéncia (Espanya) i resulta ser un magnífic eixemplar de mansió senyorial en l'únic pati-zaguán genuinamente gòtic entre els edificis palatins de caràcter privat de la ciutat. El seu estil inicial va ser el gòtic valencià. Durant varis anys va ser l'Acadèmia Cavanilles, sent propietat de José Rodríguez D'Ortega

Edifici

Els solars d'este palau havien segut cedits als Almirants per la Corona d'Aragó despuix de la conquista de Valéncia per Jaime I, i com a restant de les primitives construccions encara subsistixen en la part atrassera de l'edifici gòtic els Banys de l'Almirant, d'época cristiana (1313), actualment en accés independent. En esta casa varen viure els comtes de Sinarcas com a descendents dels Almirants; més vesprada va ser ocupada pels marquesos de Guadalest que varen encarregar la reforma dieciochesca de la frontera i, finalment, pels marquesos d'Ariza als que es deu l'intervenció neogótica del mur Este del pati.

La frontera principal del palau va ser reformada en el XVIII, i presenta hui un aspecte molt pobre en haver perdut les decoració pictòriques que animaven el lluït uniforme i pla dels seus paraments. Els vans llevat la portada són d'aresta viva; amplis i rectangulars s'òbrin tots a balcons de ferro forjat de pronunciat vol. La portada és també adintelada i està realisada per un gros marc moldurado de pedra que deixa espai sobre la seua clau per a un escut heràldic adornat en rullades i carnosas fulleram en el que apareixen reflectits els blasones dels linajes de Palafox i Cardona.

Esta portada d'accés a un ampli zaguán de parets de pedra, techado en un artesonado de viguería de fusta sense llaurar sobre canecillos de pedra. En el mur Este s'obri una puertecilla moderna d'arc conopial en un tram d'escala que dona accés a una zona de la nayeta en la que es conserven restants d'artesonados i portes antigues.

Un arc apuntat diafragmàtic d'arestes moldurades tancat en una reixa neogótica dona pas a un tram cobert en volta de canó apuntat que s'obri directament al pati. Est és ampli i respon al tipo usual de l'arquitectura civil mediterrànea d'esta época i que serà tradicional de la casa senyorial valenciana durant sigles. Està pavimentado a pur de superfícies de morter delimitades per rajoles i decorats en cudols que formen dissenys geomètrics i no carix de l'inevitable pou-aljibe; està ademés techado en part per mig d'un tejaroz en artesonado de fusta.

La part més antiga és l'Oest, a on arranca l'escala en antepecho de pedra en el que s'expressa el desenroll de les grades per mig d'una moldura quebrada. Esta escalinata està protegida per una alta logia, que s'estén per la planta principal, formada per arquerías ogivals sobre primes columnes de fuste poligonal, que sosté un artesonado mixt d'estructura lignaria en casetones formats per taulells plans de fanc cuit a l'estil dels coneguts "socarrats".

Els restants murs del pati estan ocupats en la planta baixa per uns pòrtics o soportals formats per arcs escarzanos apuntats sobre pilars biselados, baix els salmers del qual se situen amples mensulillas de desenroll poligonal i abundants molduras, que sense complir cap funció constructiva, actuen com capiteles d'inexistents pilastres.

La planta noble presenta el desenroll de les arquerías que acaronen l'escalinata i en pis superior s'òbrin finestres geminades de falsos arquillos trilobulados, proveïdes de prim parteluces. Les restants dependències d'este palau conserven en part la seua distribució primitiva pero han segut molt modificades per numeroses reformes i reconstrucció que oculten casi per complet les parts originals.