Palau de Nesvizh
El palau de Nesvizh (en bielorús, Нясвіжскі замак, Niasvižski zamak, en ruso: Несвижский замок, Nesvizhskiy zamok, en polac, Nieświeski zamek, en lituà Nesvyžius) és un palau residencial de la família Radziwill en Niasviž, Bielorússia.
En 1994, el conjunt del palau va ser elegit com a reserva cultural i històrica nacional. Dotze anys més vesprada, en 2007, va ser inscrit en la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.[1]
Història
La finca era propietat de la família de magnats Radziwill des de 1533, quan va ser entregada a Mikołaj Radziwiłł i el seu germà Jan Radziwiłł despuix de l'extinció de la família Kiszka. ya que els Radziwill eren un dels clans més importants i rics del Gran Ducado de Lituània, va anar allí a on es va traslladar l'Archiu Lituà en 1551. En 1586 la finca va ser transformada en una ordynacja.
En 1582, Mikołaj Krzysztof "Sierotka" Radziwiłł, el Mariscal de Lituània, voivoda de Trakai i Vilna i castellà de Šiauliai, va començar la construcció d'un impressionant château de planta quadrada i tres pisos. Encara que les obres es varen basar en una estructura preexistente d'un castell migeval, les anteriors fortificacions varen ser totalment transformades en un palau renaixentiste-barroc. La construcció va ser acabada en 1604, i varen ardir vàries galeries mig sigle més vesprada. En els cantons es varen construir quatre torres octogonales fortificadas.
En 1706, durant la Gran Guerra del Nort, l'eixèrcit de Carlos XII va saquejar el palau i va destruir les seues fortificacions. Vàries décades més vesprada, els Radziwill varen invitar a alguns arquitectes alemans i italians per a renovar substancialment i ampliar-ho. Antoni Zaleski va decorar les seues fronteres grogues en obres d'estuc barroc. Les portes del castell de el XVI varen ser també reconstruïdes, i la torre de guàrdia de dos pisos va ser coronada en un helm. Va ser llavors quan els tres edificis separats rodejant el pati central varen ser units en una sola estructura.
L'estructura més important en Nesvith és l'iglésia del Corpus Christi (1587 a 1603), conectada en el palau per un assut sobre una sanga, que conté els ataüts de 72 membres de la família Radziwill, cada u enterrat en un simple ataüt fet d'abedull i marcat en l'escut de Trąby. Dissenyat per l'arquitecte italià Giovanni Maria Bernardoni (1541 a 1605), l'iglésia està considerada el primer temple jesuïta modelat segons Il Gesù de Roma, la primera basílica en cúpula i frontera barroca en el món i la primera peça barroca en l'Europa Oriental.
Aparte dels sepulcros principescament elaborats, en el seu interior s'alberguen algunes fresca barroques tardanes dels anys 1760 i l'altar de la Santa Creu, eixecutat per escultors veneciano en 1583. En 1770 el palau va ser ocupat per tropes russes i la família Radziwill va ser expulsada. Poc despuix l'Archiu lituà va ser transferit a San Petersburgo (a on permaneix), mentres que la majoria de les obres d'art reunides en el palau es varen distribuir entre varis nobles russos. Abandonat tant pels seus propietaris originals com per l'eixèrcit rus, el palau gradualment va ser arruïnant-se. No obstant, va ser restaurat pels Radziwill i entre 1881 i 1886 els interiors varen ser remozados pel príncip Anton Radizwill i la seua esposa francesa, Marie de Castellane. Varen dissenyar també el parc paisagístic en estil anglés. En una superfície de més d'un quilómetro quadrat, el parc és un dels més grans en el seu estil en Europa.
En 1939, la família Radziwill va ser expulsada del palau pel Eixèrcit Rojo invasor. En l'época soviètica, va ser usat com un sanatori, mentres que el parc va ser progressivament descuidat.
Reconstrucció
La reconstrucció en marcha s'ha guanyat una gran crítica per la seua «reconstrucció injustificada» de vàries estructures demolides feya temps, en particular un campanar. En 2002, el pis superior de la residència va ser destruït pel fòc. Sis anys despuix, l'edició de Bielorússia del Komsomólskaya Pravda va informar que una part substancial del palau, que es remonta al XVIII, havia segut demolida completament per «rajola podrido» (vore foto [1] archivat en Wayback Machine.).
Referències
- ↑ «Architectural, Residential and Cultural Complex of the Radziwill Family at Nesvizh». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de decembre de 2012.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Nesvizh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.