Anar al contingut

Palau de Meseberg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gransee Meseberg Schloss.jpg
El palau de Meseberg.

El palau de Meseberg (en alemà: Schloss Meseberg) és un palau d'estil barroc ubicat en l'estat federat de Brandeburgo (Alemània), propietat de la Fundació Messerschmitt i llogat pel Governe federal alemà, que ho utilisa com a lloc de recepció de visites oficials i de conferències i cims oficials. Es troba en Meseberg, una localitat del municipi de Gransee, a 70 km al nort de Berlín. Junt al recint del palau es troba el llac Huwenow.

Història

[editar | editar còdic]

Antigament existia en el recint de l'actual palau una mansió senyorial (Herrenhaus), propietat de la família von der Groeben, pero la mansió va ser devastada per un incendi en l'any 1720. El comte Hermann von Wartensleben ordena construir en 1736 el nou palau, que va ser terminat tres anys despuix. No hi ha registre de quí va ser l'arquitecte, encara que s'insinua que va poder tractar-se de l'arquitecte berlinés Philipp Gerlach.

El comte von Wartensleben va morir en 1764 i dèu anys més tarde la propietat va ser adquirida pel príncip Enrique de Prusia, qui la va donar en regal al seu favorit, Christian Ludwig von Kaphengst. Este últim amplia la propietat, mana construir noves edificacions, com, per eixemple, la caballeriza, i remodelar i ampliar els jardins.

Archiu:Aerial image of Schloss Meseberg (view from the southeast).jpg
Jardins del palau.

Entre els propietaris posteriors figuren l'editor de periòdics Carl Robert Lessing, qui va comprar la propietat per al seu fill Gotthold Ephraim Lessing (nebot en tercera generació del poeta homònim). La família Lessing va jugar un paper important en la remodelació de la finca; el blasón de la família es troba en numeroses parts del palau. Els interiors varen ser decorats en pintures de Carl Friedrich Lessing, germà de Carl Robert, i Conrad Lessing, fill de Carl Friedrich. Un atre fill de Carl Friedrich, Otto Lessing, esculpió una série de busts dels membres de la família i els seus antepassats, que es poden contemplar en els jardins. La família Lessing va conservar la propietat del palau fins a 1931; en un mausoleu ubicat en el parc es troben els restants dels membres d'esta família que varen habitar el palau.

En 1945, en terminar la Segona Guerra Mundial, el palau va ser expropiat pels dirigents de la RDA i utilisat en els anys posteriors com a negoci de ultramarinos, jardí d'infància, oficines municipals, etc. Despuix de la Reunificación alemana, en 1990, es queda la finca sense amo, fins que en 1995 la Fundació Messerschmitt, dedicada a la restauració del patrimoni alemà, l'adquirix i mamprén les corresponents obres de sanejament del palau, els jardins i el parc. La fundació invertix per a tal propòsit prop de 25 millons d'euros.

En l'estiu de 2004, el Govern federal encapçalat pel canceller Gerhard Schröder, interessat en fer us de la propietat, firma un contracte de lloguer simbòlic en la fundació i s'adjudica la finca per 20 anys. S'invertixen 13 millons d'euros en adaptar l'edificació com a sèu de congressos, conferències i visites oficials, millorar els sistemes de seguritat i comunicacions: entre atres coses es varen construir 3 pistes d'aterrisage per a helicòpters. En giner de 2007 va ser reobert l'edifici, començant les seues funcions oficials. El primer invitat va ser el president francés Jacques Chirac.

Principals events

[editar | editar còdic]
  • 23 de febrer de 2007 – recepció del president francés Jacques Chirac
  • 23 d'abril de 2007 – recepció del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso
  • 23 d'agost de 2007 – reunió plenària del gabinet federal
  • 10 de setembre de 2007 – recepció del president francés Nicolas Sarkozy
  • 20 de novembre de 2007 – recepció del primer ministre italià Romà Prodi
  • 10 de juny de 2008 – recepció del president nortamericà George W. Bush
  • 17 de novembre de 2009 – reunió plenària del gabinet federal
  • 4 i 5 de juny de 2010 - recepció del president rus Dmitri Medvédev
  • 31 d'agost de 2015 - recepció del president espanyol Mariano Rajoy