Palantir
Un palantir[Nota 1] (quenya: ‘lo que mira a lo llunt’;[1] plural: palantíri) és un objecte fictici del legendarium creat pel escritor britànic J. R. R. Tolkien. Es tracta d'una pedra vident, en forma esfèrica, que servix per a vore acontenyiments o llocs distants, o, més freqüentment, per a comunicar-se en l'usuari d'una atra d'elles. Apareixen per primera volta en El Silmarillion, per a posteriorment fer una aparició en Les Dos Torres, segon tom de El Senyor dels Anells[1] i despuix de la mort de Tolkien es va publicar un ensaig anomenat «Les palantiri» dins de l'obra Contes inconclusos en que es profundisa en detalls del seu orige, naturalea i funcionament. A sovint també són cridades «les pedres vidents». La seua història es remonta a quan els elfos de Tol Eressea li les obsequien als hòmens amics dels elfos de Númenor, el líder dels quals va ser Amandil, per a que estos pogueren seguir mantenint comunicació en els elfos de l'illa solitària aun cuando els hòmens de Númenor es tornaven orgullosos i renegaven d'estos. Més tarde un d'estos objectes apareixeria en poder de Saruman el blanc, a través del com establia comunicació en Sauron que era, aparentment, usuari d'un atre Palantir.
Etimologia
En sindarin Palantir es traduïx com "les que veuen des de llunt" (degut a que en l'obra original de Tolkien les Palantir són femenines), nom que deriva de palan- (ampli i lluntà) i -tir (vigilància o guardià).
Descripció
.gif)
Un palantir és una pedra molt dura de color negre, esfèrica i polida, que sembla vidre o cristal i en uns pols que la mantenen empinada. El diàmetro varia segons el palantir des d'aproximadament un peu fins a un tamany desconegut, pero suficient per a impedir el seu alçament per part d'una sola persona.[2]
En el seu interior podien vore's escenes de coses que estaven ocorrent en llocs lluntans i inclús en temps lluntans. El posseïdor podia, si la seua voluntat era forta, dirigir la visió cap a una miqueta de la seua preferència, pero lo més habitual era que cada pedra cobrava contacte en alguna atra, i en això podia mantindre's comunicació mental en els demés custodios.
Notes
- ↑ El gènero de palantir varia en les traduccions a l'espanyol de la bibliografia de J. R. R. Tolkien. Aixina, en El Senyor dels Anells s'utilisa el masculí, mentres que en Contes inconclusos és el femení.
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palantir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.