Pagament (geografia)
Pagament,[1] del llatí pagus ("país"), és la denominació tradicional donada en varis llocs del món hispanohablante a territoris relativament chicotets (les seues àrees solen comprendre des d'unes hectàreas a no més de 5000 km²). Caracterisen i distinguixen als pagaments el ser el territori perifèric rural d'una localitat, o el posseir determinats llímits (en freqüència naturals, per eixemple rius, montanyes, chapullés, etcétera) o determinades característiques ecològiques.
Etimologia llatina
[editar | editar còdic]En significar etimológicament en llatí "pagus" a un determinat districte rural, pagament compartix l'etimologia en la paraula paganisme ya que, despuix de la victòria del cristianisme en l'Imperi romà, les pràctiques de creències i religions precristianas politeistes es varen mantindre més duraderament entre els pagans (és dir: els habitants dels pagus, o territoris rurals).
Segons el gramàtic Sext Pompeyo Festo "pagus" deriva de font d'aigua, és dir llogaret és el conjunt de persones que compartixen la font, i a la veta dels anys "paganus" va passar a significar civil front a militar. Açò era aixina per estar localisats fòra de les muralles del castre, campament o castell a on es trobaven els soldats. En l'evolució dels anys, estos "pagans" eren els que no estaven batejats per trobar-se llunt de les iglésies o parròquies rurals, raó per la qual es varen ser establint piles bautismales i, progressivament, en estos pagaments, sobre els que s'establien despuix chicotetes iglésies rurals. El terme "pagament" va quedar no obstant establit, sense tindre ya significat religiós, per als llocs alluntats de la parròquia i que es caracterisaven per posseir determinats llímits naturals que facilitaven la seua localisació.
En atres llengües
[editar | editar còdic]La paraula castellana pagament usada per a designar a un territori coincidix en una accepció molt usada de la francesa pays i sol també coincidir en la més difosa en Espanya de comarca.
En Argentina i Bolívia, des de fins de el XIX l'us de la paraula pague ha quedat restringit a la població rural més tradicional, sent les jurisdiccions dels pagaments redefinides segons criteris de divisió territorial política (pedanias, partits, departaments).
És comú el seu us en la lliteratura i música rioplatense, sobretot en la música folklòrica de Santiago del Estero (Argentina).
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pago (geografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.