Pachycephala arctitorquis
El silbador de la Wallacea[1] (Pachycephala arctitorquis) és una espècie d'au paseriforme de la família Pachycephalidae[2][3] que habita entorns tropicals en vàries illes del Surest Asiàtic pertanyents a Indonèsia.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents subespecies segons IOC:[2]
- P. a. kebirensis (Meyer, AB, 1884) - est de les illes menors de la Sonda (illes Barat Daya, illes Leti, illes Sermata i illes Babar);
- P. a. arctitorquis (Sclater, PL, 1883) - illes Tanimbar;
- P. a. tianduana (Hartert, I, 1901) - illes Tayandu.
Descripció
[editar | editar còdic]Medix uns 14 cm de llongitut i alcança els 24 g de pes. Esta espècie presenta un clar dimorfisme sexual. Els machos tenen la corona, els laterals del cap i la nuca de color negre. Les parts superiors del cos són de color gris mentres que les inferiors són de color blancuzco en una franja estreta negra que li travessa la part superior del pit. Presenta plomes de color marró obscur en ales i coa que contrasten en el color gris. En canvi, la femella té cap i les parts superiors del cos d'un pàlit color marró òxit, la gola blancuzca i les parts inferiors en un to crema marcat en menudes ralles obscures. Abdós sexes presenten un pico negre i uns ulls de color marró rojós.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És endèmica d'Indonèsia a on habita una série d'illes situades en l'extrem surest del Archipèlec malayo.
Els seus hàbitats naturals ho componen són boscs tropicals humits de zones baixes i manglarés. També se li pot trobar en entorns humans com a plantacions, pobles i jardins.
Comportament
[editar | editar còdic]Es coneix poc de l'ecologia del silbador de la Wallacea. Es tracta d'un au sedentaria que no realisa moviments migratoris. La seua dieta es compon principalment d'insectes i atres invertebrats.
Es desconeixen les seues característiques reproductives.
Conservació
[editar | editar còdic]Esta espècie està catalogada com de preocupació menor per la UICN degut a que és abundant en la seua àrea de distribució i no enfronta grans amenaces a curt determini.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2009). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1428.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Duodècima part: Orde Passeriformes, Famílies Picathartidae a Paridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 56 (1): 127-134. ISSN 0570-7358. Consultat el .
- ↑ 2,0 2,1 Gill, F.; Donsker, D. (Eds.) (2016). Whiteheads, sitellas & whistlers. IOC World Bird List (v.6.2).
- ↑ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015. Downloaded from http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download/
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Archiu:Wikispecies-logo.svg Pachycephala arctitorquis en Wikispecies. Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pachycephala arctitorquis.- Xeno-cante. Pachycephala arctitorquis. Vora.