Països Baixos meridionals

Archiu:Map of the Habsburg Netherlands by Alexis-Marie Gochet-es.svg

La Regió dels Països Baixos, incloent totes les seues entitats a nivell polític. La frontera entre els Països Baixos meridionals i septentrionals apareix marcada en roig

Els Països Baixos meridionals (en neerlandés: Zuidelijke Nederlanden, en francés: Pays-Bas méridionaux), també denominats Països Baixos del Sur o Països Baixos catòlics, eren la part de la Regió dels Països Baixos controlats en gran mida per Espanya (1556-1714), més tarde Àustria (1714-94) i ocupada per França (1794-1814). La regió incloïa també una série d'estats més menuts que mai varen ser governats per Espanya o Àustria: el Principat de Lieja, el Principat de Stavelot-Malmedy, el Comtat de Bouillon, el Comtat de Horne (anexionado en 1568 a Lieja) i l'Abadia Imperial de Thorn. Els Països Baixos del Sur formaven part del Sacre Imperi Romà Germànic fins que tota la zona va ser anexionada per la França revolucionària en 1795.

Els Països Baixos meridionals comprenien la major part dels actuals Bèlgica i Luxemburc, algunes parts dels Països Baixos i Alemània (la regió del Alt Güeldres, ara dividida entre Alemània i la província neerlandesa de Limburgo i en 1714 cedida en gran part a Prusia i la zona de Bitburg en Alemània, (llavors partix de Luxemburc), aixina com, fins a 1678, la major part de l'actual regió de Nord-Pas-de-Calais (Comtat d'Artois) i la zona de Thionville (perduda en el Tractat dels Pirineus en 1659) en el nort de França.

Bibliografia

• (1992).«Histoire de la Belgique».Hatier.

73–75.

• (1974).«A History of the Habsburg Empire 1526-1918».University of Califòrnia Press.

229–230.