Pòrtics de Bolonya
Els pòrtics de la ciutat italiana de Bolonya són els més llarcs del món. Varen nàixer en la baixa Edat Mija com a conseqüència de l'aument de la població i representen el patrimoni cultural més ampli i important que la ciutat posseïx. La seua extensió és aproximadament de 40 km. Gràcies a la seua extraordinària importància a nivell històric i cultural, a partir de 2021 una part d'ells ha obtingut el reconeiximent de “patrimoni de la humanitat” per l'UNESCO.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bolonya.
Varen nàixer en la baixa Edat Mija per a afrontar el gran increment de la població degut sobretot a l'arribada d'estudiants i intelectuals a l'Universitat de Bolonya. Els pòrtics representen hui el patrimoni cultural més ampli i important de la ciutat i són el seu símbol junt en les seues numeroses torres, entre les quals les famosíssimes Dos Torres: la Asinelli i la Garisenda.
El pòrtic naix del cridat “sporto” (soportal), un tipo de balcó de fusta construït en la frontera dels edificis per a ampliar l'espai interior dels pisos alts. En el pas del temps, els “sporti” es varen ampliar i va ser necessari construir columnes que els sostingueren per a que no es derribaren.[4] Al començ els pòrtics varen ser construïts en fusta, després, successivament a un decret emanat en 1568, varen ser construïts en rajoles o en pedra. Pese a això, encara sobreviuen en la ciutat alguns edificis en pòrtic de fusta (un eixemple és la famosa Casa Isolani en Strada Maggiore o el donar%20Bologna/Storia%20vaig donar%20Bologna/palazzobologninipoiisolani.html palazzo Bolognini
- donar%20Bologna/Storia%20vaig donar%20Bologna/palazzobologninipoiisolani.html Archivat el 6 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine.).
El pòrtic més llarc de la ciutat consta de 666 arcs; du al Santuari de la Verge de Sant Luca; en la ciutat hi ha més de 38 km només en el centre històric, sense contar els atres pòrtics que estan en les afores. Baixe els pòrtics s'unixen en la nostra ciutat el seu passat i la seua present.
No hi ha en el món una atra ciutat que tinga tants pòrtics com Bolonya.
[5]
Una de les ventages és que estos pòrtics oferien protecció del sol i de la pluja. Ademés, els propietaris dels edificis tenien la possibilitat d'ampliar les cases per damunt d'ells, respectant l'esgambi del carrer.
Els pòrtics de Bolonya permeten anar pels carrers del centre, anar de compres o anar d'un museu a un atre, trobant un refugi en totes les temporades i en tots els climes.
Segons un decret de l'época, cada casa tenia que construir un pòrtic de 7 "peus boloñeses" d'altura (2,66 metros); pero no totes les famílies de la ciutat podien permetre's construir un pòrtic tan alt i per això la norma no va ser respectada de manera total. De fet, va haver famílies que varen construir pòrtics molt més baixos, tant que els que transitaven a cavall no podien passar.[6]
Pòrtics rellevants
[editar | editar còdic]Pòrtics de l'Edat Mija
[editar | editar còdic]Un ejempio famosíssim és Casa Isolani en Strada Maggiore. El pòrtic, sostingut per altíssims voltons de fusta (9 metros d'altura) va ser construït al voltant de 1250. Es tracta d'un dels pocs eixemplars de construcció civil boloñesa de el XIII que han sobrevixcut a lo llarc dels sigles; l'estil és romànic - gòtic; els voltons són de roure i sostenen el soportal del tercer pis de l'edifici. Atres eixemples, potser menys famosos, són els pòrtics de Palau Grassi [1] archivat en Wayback Machine., en via Marsala i els de Casa Reggiani. Encara que no estiga construït en fusta, el pòrtic del Palau del Podestà, en la Plaça Major, és un atre bonico eixemplar d'eixa época; és famós per l'efecte acústic dels seus voltes i la decoració de les seues columnes en arenisca en motius floreales, tots diferents entre ells.
Pòrtics de la Renaixença
[editar | editar còdic]El Renaixença deixa a Bolonya varis eixemples de l'arquitectura del temps, com el pòrtic lateral de la Basílica vaig donar Sant Giacomo Maggiore en carrer Zamboni, el donar%20Bologna/Storia%20vaig donar%20Bologna/palazzobologninipoiisolani.html palau Bolognini
- donar%20Bologna/Storia%20vaig donar%20Bologna/palazzobologninipoiisolani.html Archivat el 6 de octubre de 2013 archivat en Wayback Machine. i les cases Beccadelli [2] archivat en Wayback Machine. en plaça Sant Stefano, el Palau del Podestà en plaça Major i l'altíssim pòrtic "dei Bastardini" [3] archivat en Wayback Machine. en carrer D'Azeglio, aixina cridat per ser un dels orfenats més célebres de la ciutat.
Els pòrtics-galeria
[editar | editar còdic]En la segona mitat de el XVI apareixen algunes de les més importants carrers en pòrtics de Bolonya: el pòrtic que sosté i cobrix l'iglésia dels Sants Bartolomeo i Gaetano en carrer Maggiore, obra d'Andrea dona Formigine, el pòrtic del Palau del Mont en carrer Galliera, etc.
Algunes de les famílies més nobles de la ciutat, no obstant, varen voler distinguir-se de les demés i seguir la cridada "moda romana"; varen demanar per tant poder construir les seues cases sense pòrtics. És per açò que hui dia es poden vore en Bolonya alguns esplèndits palaus de la Renaixença sense pòrtic: palau Davia-Bargellini, palau Fantuzzi, palau Sanuti Bevilacqua, palau Bentivoglio, etc.[7]
El pòrtic del Pavaglione
[editar | editar còdic]
El pòrtic del Archiginnasio, conegut també com Pavaglione és la galeria que s'estén baix del Palau dei Banchi, un dels edificis que tanquen el costat este de la Plaça Major i baix de l'històric edifici del Archiginnasio, la primera sèu de l'Universitat de Bolonya, construït a mitan de el XVI per voluntat del papa Pío IV a partir del proyecte de l'arquitecte Terribilia.
La galeria baix del Palau dei Banchi amagada i dona accés als estrets carrers del Mercat Central, concorregut lloc de compres a esquenes de l'edifici.
El pòrtic del Archiginnasio (el Pavaglione), en canvi, de 139 metros de llarc, representa la tradicional passejada elegant de la ciutat. Deu el seu nom, molt provablement, al mercat dels cucs de seda que va tindre lloc en 1449 baix les seues voltes (del francés papillon), encara que atres crítics sostenen que el seu nom remet més be al terme pavillon, pabelló, ya que el primer mercat va tindre lloc baix d'algunes tendes (pabellons).[8]
El pòrtic de l'Iglésia de Santa María dels Alemanni
[editar | editar còdic]Es tracta del pòrtic més antic de Bolonya construït fòra de les antigues muralles i és el segon més llarc despuix del que du al Santuari de la Verge de Sant Luca. Medix uns 650 metros i consta de 167 arcs; va ser construït entre 1619 i 1631 per orde dels Carmelitas Descalzos que oficiaven en l'Iglésia de Santa María dels Alemanni. Unix l'Iglésia, en l'actual via Mazzini (l'antiga via Emilia) a Porta Major (Porta Maggiore), una de les 18 portes de la tercera muralla, construïda en el XIII, que permetien l'accés al caixco antic.[9]
El pòrtic de la Certosa
[editar | editar còdic]El pòrtic del Cementeri de Bolonya (Cimitero della Certosa en italià) va ser escomençat en 1811 i va ser proyectat per Ercole Gasperini, que va dissenyar també l'arc al començ del pòrtic i el del carrer Sant Isaia, l'Arc Guidi. En el primer arc hi ha escultures del Ghibelli i de G. Putti, mentres una epígraf nos recorda que baix d'este pòrtic el célebre sacerdot revolucionari i patriota Ugo Bassi va morir per mà de les tropes austríaques, el 8 d'agost de 1849.
El pòrtic de Sant Luca
[editar | editar còdic]
De caràcter religiós, part de l'Arc Bonaccorsi de Porta Saragozza (en el seu interior actualment està situat el donar-sant-luca Museu de la Verge de Sant Luca i du fins al cim del Mont de la Guàrdia, a on s'eleva el célebre Santuari de La nostra Senyora de Sant Luca. Al santuari apleguen tots els anys mils de peregrins de cada part d'Itàlia i del món per a resar davant el sagrat ícono de la Verge en el Chiquet Jesús. Gràcies als pòrtics es pot aplegar al santuari baix qualsevol condició atmosfèrica.
En la seua versió actual va ser construït entre 1674 i 1721, en la contribució de tots els ciutadans. El proyecte inicial de Camillo Saccenti i Giovanni Giacomo Monti va ser portat a terme per Carlo Francesco Dotti, arquitecte del Santuari de La nostra Senyora de Sant Luca, que va dissenyar també l'Arc del Meloncello.[10]
Recorrent tot el camí es poden admirar el primer arc edificat per l'arquitecte Monti, les estàtues de la cridada "Verge grossa" (en italià Madonna grassa) i del Chiquet Jesús d'Andrea Ferreri i quinze capelles en les que estan pintats els misteris del Rosario.
Les llegendes del pòrtic de Sant Luca
[editar | editar còdic]Hi ha diferents llegendes que intenten explicar l'orige del santuari mariano i del pòrtic més llarc del món, que du al Santuari de La nostra Senyora de Sant Luca i consta de 666 arcs i 15 capelles.
Una llegenda conta que el peregrí grec Teocle Kmnega va rebre en Constantinopla un ícono de la Verge, pintat pel Evangeliste Lucas en la promesa de dur-la al Mont de la Guàrdia. Ell no tenia idea d'on es trobaria eixe mont, pero en aplegar a Roma li varen dir que estava en les rodalies de Bolonya a on va conseguir deixar la tela en 1160.[6]
Una atra llegenda concernix l'orige del pòrtic mateix. Es conta que una volta, el dia de l'Ascensió de 1433, no va ser possible dur la sagrada image al Mont de la Guàrdia a causa d'una pluja torrencial. L'image de la Verge va quedar tancada durant la nit en la catedral de Sant Pietro, pero el matí següent havia desaparegut, ya que durant la nit havia pujat sola al santuari baixe la tormenta, protegida pels arbres que s'havien doblat creant un llarc túnel. Este episodi va donar orige a l'idea de construir el pòrtic més llarc del món.[6]
Alguns récorts
[editar | editar còdic]
- El pòrtic més ample: va ser dissenyat a finals de 1300 pel famós arquitecte Antonio vaig donar Vincenzo i va ser construït a lo llarc dels sigles. L'inici de la seua construcció es remonta a 1393 i es va terminar solament en 1855 quan es va construir el pòrtic de forma quadrada davant de la frontera. El resultat és el pòrtic més ample de la ciutat: el pòrtic de la Basílica de Santa Maria dei Servi en carrer Maggiore.[11]
- El pòrtic més alt: el pòrtic més alt correspon al de la sèu de l'arquidiócesis de Bolonya, en carrer Altabella, que alcança els dèu metros d'altura.
- El pòrtic més estret: el pòrtic més estret, en a penes 95 centímetros d'esgambi, es troba en carrer Senzanome, en el barri Saragossa. Este carrer, junt en el propenc carrer del Fossato, remet a un passat prou térbol de la zona, coneguda pels seus numerosos prostíbuls que allí es trobaven.[12]
Bolonya patrimoni de la UNESCO
[editar | editar còdic]Els pòrtics històrics de Bolonya, que fan la ciutat única en el món, han segut candidados com Patrimoni de la Humanitat de l'UNESCO[13] i a partir de 2021 una part d'ells ha obtingut el reconeiximent de “patrimoni de la humanitat” per l'UNESCO.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «donar-bologna-patrimoni-dellumanita-unesco-- Bologna Welcome. Consultat el 3 d'agost de 2021».
- ↑ 2,0 2,1 (anglés) UNESCO World Heritage: The Porticoes of Bologna
- ↑ «Candidatura Unesco, Comune vaig donar Bologna. Consultat el 3 d'agost de 2021.».
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2008. Consultat el 24 d'abril de 2012.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2012. Consultat el 24 d'abril de 2012.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 P. Gigli; M. Gigli, Per li vie i li piazze vaig donar Bologna, 2005, Edizioni del Borgo, ISBN 9788884571960
- ↑ http://www.ricettebolognagrasse.it/storia%20vaig donar%20Bologna/Storia%20vaig donar%20Bologna/iporticidibologna.htm
- ↑ Degli Esposti C., Roversi G., Tassinari Clò O., Zanasi F. (1988). Bologna, Ànima Mater Studiorum, Bologna: Italcards.
- ↑ «Itinerari dei Portici».
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2021. Consultat el 1 de maig de 2012.
- ↑ Ricci C., Zucchini G. (1976). Guida vaig donar Bologna, Bologna: Zanichelli.
- ↑ Il Fossato sta al numere trentacinque vaig donar quella che una volta era la via dei bordelli, tant dona chiamarsi in modo esplicito Via Fregatette. La targa en il vecchio nome è ancora visibile, sotto la nuova targa Via del Fossato. Meno turpe, certo, della parallela i maledetta Via Senzanome.«Il Fossato». Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2014.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2012. Consultat el 30 d'abril de 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bergamini W., Nuovissima guida ai monumenti vaig donar Bologna, 1986, Bologna, Cappelli
- Degli Esposti C., Roversi G., Tassinari Clò O., Zanasi F., Bologna, Ànima Mater Studiorum, 1988, Bologna, Italcards
- P. Gigli; M. Gigli, Per li vie i li piazze vaig donar Bologna, 2005, Bologna, Edizioni del Borgo
Ricci C., Zucchini G., Guida vaig donar Bologna, 1976, Bologna, Zanichelli
- https://web.archive.org/web/20080703195610/http://www.sselmi.net/portici.html
- http://blog-italia.com/ciudades-de-italia/bolonia
- https://web.archive.org/web/20120717121452/http://www.emiliaromagnaturismo.it/it/citta-art/spasso-per-bologna-40-km-portici.html
Vore també
[editar | editar còdic]- Bolonya
- Archidiòcesis de Bolonya
- Archiginnasio de Bolonya
- Cartuja de Bolonya
- Palau dels Bancs
- Santuari de La nostra Senyora de Sant Luca
- Universitat de Bolonya
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pòrtics de Bolonya.- I Portici vaig donar Bologna [4] archivat en Wayback Machine.
- Bologna la dels pòrtics
- Pòrtic de Sant Luca [5] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pórticos de Bolonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.