Oxyuranus scutellatus

El taipán de la costa (Oxyuranus scutellatus) és una espècie de serp de la família Elapidae. Es caracterisa per la seua gran envergadura (la seua llongitut oscila entre els 2,5 i els 3 metros), la seua rapidea i l'elevada toxicitat del seu verí, és considerat un dels més devastadors del món. El nom prové del poble Taipan, originari de la Península de la Veta York, Queensland, Austràlia.

Comportament

El taipán coster és principalment diürn, sent principalment actiu en el matí, encara que pot aplegar a ser nocturn en condicions de clima càlit. En caçar, sembla buscar activament l'assut usant la seua visió ben desenrollada, i a sovint es mou en el cap lleument empinat sobre el nivell del sol. Una volta que detecta a l'assut, la serp es deté abans de llançar-se cap a davant i emetre vàries picadures ràpides. Despuix, l'assut és lliberat i la deixa escapar. Esta estratègia minimisa la possibilitat de que la serp es veja perjudicada com a represàlia, en particular per les rates, que poden infligir dany letal en els seus llarcs incisius i garres. No és una serp de confrontació i tracta d'escapar de qualsevol amenaça. Quan està acorralada, no obstant, pot aplegar a ser molt agressiva i pot atacar repetidament.^[1]

Alimentació

La seua dieta consistix principalment de rosegadors, especialment rates i menuts marsupials d'Austràlia.

Verí i toxicitat

En una DL50 de 0,01 mg/kg, és 10 voltes més poderós que la Crotalus scutulatus i 20 voltes més que el de la cobra.^{cita requerida} (cita) Encara que existix un antídot, el seu verí és tan letal que pot provocar la mort d'un ser humà en qüestió de minuts.

De totes les espècies de taipán, la de l'interior (Oxyuranus microlepidotus), la més perillosa, ubica a les taipanes en el primer lloc entre les serps terrestres més venenoses. La neurotoxicidad del seu verí és tal que una mordedura d'esta serp podria causar la mort d'uns 125 hòmens promig.

No obstant, el verí de la mamba negra produïx la mort a un ser humà en qüestió de segons o minuts, molt més ràpit que el de la taipán de la costa. Açò ocorre perque el verí de la mamba negra és més eficient encara sent menys venenós, fluint per la corrent sanguínea, afectant als òrguens, principalment el cor i els pulmons, produint infarts i desocupació respiratoris en les víctimes. La mordedura d'una mamba negra conté suficient verí per a matar uns 70 hòmens promig.

Subespecies

Existix una atra subespecie: el taipán de Papúa.

El taipán de Papúa (Oxyuranus scutellatus canni), natiu de la costa surest de Papúa Nueva Guinea. Mentres que el taipán de costa presenta un color pàlit a pardo negre, en una llínea lateral crema, el taipán de Papúa és negre a púrpura grisáceo, en tons #bronzejada en la seua part superior.