Anar al contingut

Oxidació de Corey–Kim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La oxidació de Corey-Kim és una reacció d'oxidació utilisada per a sintetisar aldehits i cetones a partir d'alcohols primaris i secundaris. Du el nom del químic i premi Nobel nortamericà Elias James Corey i del químic coreà-nortamericà Choung Un Kim.[1][2][3][4][5]

El Corey–Kim oxidació
El Corey–Kim oxidació

Encara que l'oxidació de Corey-Kim posseïx la ventaja distintiva sobre l'oxidació Swern de permetre una operació per damunt de –25 °C, no s'usa tan comunament per problemes en la selectivitat en substrats susceptibles d'cloración per N-clorosuccinimida.

Mecanisme de reacció

[editar | editar còdic]

El sulfur de dimetilo (Em2S) es tracta en N-clorosuccinimida (NCS), lo que resulta en la formació d'una espècie "DMSO activa" que s'utilisa per a l'activació de l'alcohol. L'adició de trietilamina a l'alcohol activat conduïx a la seua oxidació a aldehit o cetona i a la generació de sulfur de metilo. En variació en una atra oxidació d'alcohol usant "DMSO activat", l'espècie oxidant reactiva no es genera per reacció de DMSO en un electrófilo. Més be, es forma per oxidació de sulfur de dimetilo en un oxidant (NCS).

El mecanisme de reacció de Corey–Kim oxidació
El mecanisme de reacció de Corey–Kim oxidació

Baixe les condicions de Corey-Kim, els alcohols alílicos i bencílicos tendixen a evolucionar als corresponents clorur de alilo i bencilo, a menos que l'activació de l'alcohol siga seguida ràpidament per l'adició de trietilamina. De fet, les condicions de Corey-Kim, sense adició de trietilamina, són molt eficients per a la transformació d'alcohols alílicos i bencílicos en clorur en presència d'atres alcohols.

Variacions

[editar | editar còdic]

La substitució de sulfur de dimetilo en alguna cosa menys nociu ha segut l'objectiu de varis proyectes d'investigació. Ohsugia i col. va substituir un sulfur de cadena llarga, dodecil metil sulfur, per dimetil sulfur. Crich i col. Va utilisar la tecnologia fluorada de la mateixa manera.. Ohsugia Et al[6][7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1972).Journal of the American Chemical Society.94(21)
    7586–7587.doi:10.1021/ja00776a056.
  2. (1974).Tetrahedron Letters.15(3)
    287–290.doi:10.1016/S0040-4039(01)82195-X.
  3. (1988).Synthesis.1988
    178–183.doi:10.1055/s-1988-27506.
  4. (1990).Synthesis.1990
    857–870.doi:10.1055/s-1990-27036.
  5. (1996).Journal of Organic Chemistry.61(24)
    8604–8609.doi:10.1021/jo960887a.
  6. Ohsugia, S.-I.; Nishidea, K.; Oonob, K.; Okuyamab, K.; Fudesakaa, M.; Kodamaa, S.; Node, M. Tetrahedron 2003, 59, 8393–8398.
  7. Crich, D.; Neelamkavil, S. Tetrahedron 2002, 58, 3865–3870.