Anar al contingut

Oudemansiella mucida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:2025-11-01 D500-1475 Achim-Lammerts Oudemansiella-mucida.jpg
Oudemansiella mucida (Oudemansiella mucida)


Oudemansiella mucida o Mucidula mucida comunament coneguda en castellà com mucídula viscosa i en anglés com porcelain fungus (lliteralment, «fongo de porcelana»), és una espècie de fongo basidiomiceto de la família Physalacriaceae present en Europa.

O. mucida es caracterisa per un capell blanc i viscós d'aspecte delicat que l'assembla en una peça de porcelana, #lo que li dona el seu nom comú en anglés. És un fongo xilófago fortament relacionat en la fusta d'hi haja, a on frutifica en menudes arracades.

Taxonomia i etimologia

[editar | editar còdic]

En 1794 va ser descrita per Heinrich Adolf Schrader, qui li va donar el nom científic de Agaricus mucidus. El seu nom actual se li va donar en 1909, quan el micólogo austríac Franz Xaver Rudolf von Höhnel va assignar este fongo al gènero Oudemansiella. Este gènero va ser establit en 1881 pel micólogo argentí Carlos Luigi Spegazzini, que li va donar eixe nom en honor al micólogo neerlandés Corneille Antoine Jean Abraham Oudemans. L'epítet específic mucida deriva del llatí mucus, o mucosa, referint-se a la capa viscosa que recobrix el capell.

Descripció

[editar | editar còdic]

El cos de fructificación és estipitado i anual (en peu i anell) i cespitosas a connatas. El píleo té de 3 a 8 centímetros de diàmetro i és inicialment semiesfèric, posteriorment convexo i pot aplegar a estar totalment aplanado. Està cobert totalment per una cutícula molt viscosa, formada per una capa gelatinosa i esvarosa. El color és generalment blanc, encara que pot prendre tons grisáceos o ocres. El píleo té un marge del mateix color, excedent i molt gelatinoso. Les làmines són sinuadas, decurrentes per un prim filament, amples, separades, en escasses lamélulas i de color blanc, encara que posteriorment també prenen un to ocre. El peu és cilíndric (de 4 a 9 centímetros de llarc) i prim (de 0.3 a 1 centímetro de gruixa), també de color blanc, encara que pren un to grisáceo o ocre baix el anell. La base del peu està llaugerament engrossada en forma de maza i en tonalitats pardas en la base. L'anell és membranoso, colgante, mucilaginoso, blanquecino i en la cara superior estriada.[1][2]

La carn de O. mucida és escassa i la seua olor i sabor són poc apreciables, encara que a voltes se li atribuïx cert gust a col.[1]

La esporada de O. mucida és de color blanc i les seues espores, vistes al microscopi, medixen de 14-18 x 12-16 μm i són subglobosas, planes i hialinas.[2]


Ecologia

[editar | editar còdic]

O. mucida és un fongo endèmic d'Europa i es relaciona únicament en la fusta d'hi haja comuna, encara que també es troba en espècies de caducifolios del gènero Quercus i, segons senyala Henri Romagnesi, en troncs d'Abedull.[2] Es tracta d'un fongo sapròfit que apareix en branques o arbres morts, encara que es considera llaugerament parasítico i pot aparéixer en branques d'hages vives. Encara que açò no supon un perill significatiu per a l'arbre, el seu micelio crea taques obscures profundes que devalúan el valor de la fusta.[1]

La distribució de O. mucida acompanya a la distribució de l'hi haja, sent més freqüent en el nort i centre d'Europa.

Use culinari

[editar | editar còdic]

Oudemansiella mucida és una espècie comestible, pero no té cap valor culinari a causa del seu viscosidad i l'escassea de carn una volta retirada la cutícula.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 I. Laux (2012). , Madrit: Tikal, pp. 194. ISBN 978-84-9928-168-1.
  2. 2,0 2,1 2,2 Moreno, Gabriel (2010). , Barcelona: Omega, pp. 1073-1074. ISBN 978-84-282-1349-3.