Anar al contingut

Otavita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Otavite-89481.jpg
Otavita

La otavita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la calcita”. Va ser descoberta en 1906 en una mina prop de la localitat d'Otavi de la regió d'Oshikoto (Namíbia), sent nomenada aixina per esta localitat.[1]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un carbonat de cadmi, anhidro. És isoestructural en la calcita, al grup de la qual pertany, sent l'equivalent en catión de cadmi de la calcita.[2] Els seus cristals solen presentar intercrecimiento en cristals de smithsonita (ZnCO3).

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

És un mineral d'aparició rara, que es forma com a mineral secundari en la zona d'oxidació dels jaciments hidrotermales d'atres minerals del cadmi.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: smithsonita, cerusita, hidrocincita, hemimorfita, azurita, malaquita, rosasita, olivenita, piromorfita, calcita o fluorita.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Schneider, 1906. "Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie", Stuttgart: 388.
  2. Borodin, V.L., V.I. Lyutin, V.V. Ilyukhin, i N.V. Belov, 1979. "Isomorphism between calcite–otavite". Doklady Acad. Nauk SSSR, 245, 1099–1101


Referències

[editar | editar còdic]