Os esfenoide
El os esfenoide (en griego: σφηνοειδής, "en forma de falca"[1]) és un os impar situat en la part mija de la base del cràneu que forma part de l'estructura interna profunda de la cara, de les fosses nassals i del propi cràneu. En ell es troba la cadira turca a on s'estaja la glàndula hipòfisis.
Es troba entre la porció horisontal del frontal, la porció basilar del occipital, i les porcions escamosa i petrosa del temporal.
Presenta un cos, central, i sis prolongacions laterals; dos ales majors, dos ales menors i dos apófisis pterigoides.[2] Este os, característic de primats, es desenrolla a partir de la fusió de varis ossos que es presenten de manera independent en atres animals: els aliesfenoides (ales majors), els orbitoesfenoides (ales menors), el basiesfenoides i el preesfenoides (abdós impars, formen el cos) i els pterigoides (formen les apófisis pterigoideas).[3]
Cos
De forma cúbica, ocupa la part central de l'os esfenoide. Estaja als dos sens esfenoidales (recoberts de mucosa i separats per un tabic)
Cara superior
Presenta, des d'a on s'escomença a descriure, en la llínea mija una cresta (cresta esfenoidal) que articulada continua a l'apófisis crista galli i que termina en una punta anomenada procés etmoidal de l'esfenoide, o espina etmoidal, per la seua articulació en est.
Als costats d'esta cresta existix una superfície plana semicóncava, el jou esfenoidal; en ell s'articula la làmina papirácea de l'etmoides. Despuix del jou s'observa el canal òptic esfenoidal,o regata quiasmático, que és a on s'estaja el quiasma (estructura resultant de l'entrecreuat dels nervis òptics: el dret envia l'informació a la regió occipital esquerra i viceversa) dels nervis òptics terminant en abdós costats en uns forats cridats forats òptics i arrere en el tubèrcul pituïtari i servix de llímit anterior per a la cadira turca, o fossa pituïtària, a on s'estaja l'hipòfisis, que està situada dos centímetros per davant i dos per damunt del meato auditiu intern.
Dorsalmente (posteriorment) la cadira turca està llimitada per la làmina cuadrilátera de l'esfenoide (o dorsum sellae), que en els seus ànguls superiors presenta uns eixints denominats apófisis clinoides posteriors.
Cara inferior
Du en la llínea mija la cresta esfenoidal inferior, molt eixint en la seua part davantera, a on es continua en la cresta esfenoidal anterior, formant el pic de l'esfenoide. La cresta inferior s'articula en la vora superior del vómer que té forma d'àngul diedro i es constituïx aixina el canal esfenovomeriano mig, comprés entre la cresta i el fondo del canal vomeriano. Als costats de la cresta inferior existixen unes superfícies planes de forma triangular en base interna, que formen la part més posterior del sostre de les fosses nassals, més cap a fòra es desprenen cap a avall les apófisis pterigoides.
Ales menors
nomenades també apófisis de Ingrassias, sorgixen de la part antero-superior de cada lateral del cos de l'esfenoide, en direcció casi horisontal. Formen la part posterior de la fossa craneal anterior, la regió postero-medial de les òrbites, el sostre de les fissures orbitarias superiors, i del canal òptic. L'unió de les ales menors en el cos es denomina cresta esfenoidal i els seus extrems medials formen les apófisis clinoides anteriors.
Vore també
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Richard L. Drake (2006). Gray´s Anatomy per a Estudiants, Elsevier. ISBN 9788481748321. Consultat el 1 de novembre de 2015.
- ↑ Romer, Alfred Sherwood, 1894-1973. (1977). The vertebrate body, 5th ed edició, Saunders. OCLC 3003870. ISBN 0-7216-7668-5. Consultat el 17 d'abril de 2020.
Bibliografia
- Anatomia humana, descriptiva, topogràfica i funcional. Ed. Masson H.Rouvière, A.Delmas..
- Estructura del cos humà Sobotta. Posel P. i Schulte, E. Ed. Marbán (2000). ISBN 84-7101-294-4
- Anatomia de l'aparat locomotor. Tom III (Cap i Tronc). Michel Dufour. Ed. Masson (2004). ISBN 84-458-1282-3
- Atles d'Anatomia Humana Sobotta. Volum I. Ferner, H. i Staubesand, J. Ed. Mèdica Panamericana. (1982) ISBN 84-85320-25-5
- Anatomia Humana. Testut, L. i Latarjet, A. Salvat Editors (1986) ISBN 84-345-1144-4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hueso esfenoides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.