Orige inorgànic del petròleu
La hipòtesis del orige inorgànic del petròleu sosté que el petròleu natural es forma a partir del metà en les condicions termodinàmicas del mant superior. Les primeres hipòtesis abiogenéticas varen ser propostes en el XIX pel químic rus Dimitri Mendeleiev i el químic francés Marcellin Berthelot. L'hipòtesis sobre l'orige orgànic del petròleu va ser proposta inicialment per l'erudit rus Mijaíl Lomonósov. L'hipòtesis abiótica va perdre terreny davant les evidències de l'orige biològic del petròleu, com per eixemple, biomarcadores isotòpics. A mitat de el XX, varen resorgir per la llabor de varis científics soviètics i occidentals, entre ells el físic Thomas Gold de l'Universitat Cornell.
Si ben no es considera que siga impossible la formació de petròleu a partir d'eixe orige, les evidències demostren que la pràctica totalitat del petròleu extret o que està a l'alcanç dels mijos de perforació actuals és d'orige biològic.
L'ubiqüitat dels hidrocarburs en el sistema solar es pren com a evidència de que pot ser que hi haja molt més petròleu en la Terra de lo que es pensa i eixe petròleu pot tindre orige en l'emigració dels decorreguts carboníferos cap a regions superiors del mant.
En Occident va cobrar rellevància per la publicació en 1999 de La profunda biosfera calenta de Thomas Gold, a qui s'acusa d'haver copiat part de la teoria rus-ucraniana, molt desconeguda fòra de les zones rusohablantes, sense citar-la.
La versió de Gold de l'hipòtesis incorpora l'existència d'una biosfera composta de bactèries termófilas en la corfa terrestre, lo que podria explicar l'existència de certs biomarcadorés en el petròleu extret.
Encara que la teoria abiogenética del petròleu és acceptada per certs geólogos, principalment russos, la gran majoria dels geólogos petrolers consideren la teoria biogénica de la formació del petròleu com científicament provada.
Encara que existixca evidència de la creació no orgànica del metà i gasos hidrocarburs simples en la Terra (encara que no s'ha donat cap possible explicació per a la formació d'hidrocarburs complexos, constituents del petròleu, de forma inorgànica), es diu que perque no són produïts en cantitats comercialment significatives, essencialment tots els hidrocarburs que són extrets per al seu us com a combustible o matèria primera són d'orige orgànic.
Es diu també que perque no hi ha evidència directa que permeta datar el petròleu inorgànic cru líquit i els composts hidrocarburs de cadenes llargues formats inorgánicamente a l'interior de la corfa, no es dona una predicció essencial per a corroborar la teoria abiogenética.
L'orige inorgànic del petròleu (hidrocarburs combustibles líquits) ha segut revisat en detalle per Glasby, qui alça vàries objeccions a la teoria en base a l'evidència actual; si be aclarix que en el moment de la seua formulació (mediats de el XX) les crítiques a la teoria de l'orige orgànic eren competents per la falta d'evidència concloent.
Un dels obstàculs principals en el desenroll de la teoria abissal i abiótica de l'orige del petròleu ha segut la carència de resultats experimentals reproduibles i fiables que confirmen la possibilitat de la síntesis espontànea de sistemes HCs complexos baix les condicions del mant superior de la Terra. És dir, no és admissible científicament.
Història de la teoria biogenética
[editar | editar còdic]L'hipòtesis abiogenética del petròleu va ser fundada sobre vàries interpretacions velles de la geologia que provenen dels coneiximents primerencs de el XIX sobre el magmatismo (que en un temps va ser atribuït a fòcs de sofre i betum que ardien baix del sol) i de petròleu, que es pensava que abastia de combustible per als volcans. De fet, l'apreciació Werneriana va vore combustibles solidificados o bitumen en basalt. Mentres eixes idees han segut rebujades, la noció bàsica del magmatismo associat en el petròleu ha persistit. Els principals defensors de lo que vindria a ser la teoria inorgànica del petròleu varen ser Mendeleiev i Berthelot.
El geólogo rus Nikolai Alexandrovich Kudryavtsev va ser el primer en propondre la moderna teoria abiogenética del petròleu en 1951. Va analisar la geologia de les Arenes de alquitrán de Athabasca en Alberta, Canadà i va concloure que cap font rocosa podria formar l'enorme volum d'hidrocarburs (estimats hui en dia en 1.7 trillons de barrils), i que per un atre costat l'explicació més plausible és que es tracta de petròleu profunt inorgànic. No obstant Michael Stanton ha propost jaciments húmics com a possibles fonts d'eixes arenes.
Encara que esta teoria és defesa per geólogos de Rússia i Ucrània, ha començat a rebre atenció en occident, a on la teoria biogénica ha segut acceptada per la vasta majoria dels geólogos petrolers. El treball de Kudryavtsev ha segut continuat per molts investigadors russos: Pyotr Nikolaevich Kropotkin, Vladimir Porfiriev, Emmanuil B. Chekaliuk, Vladilen A. Krayushkin, Georgi I. Voitov, Georgi E. Boyko, Grygori N. Dolenko, Iona V. Greenberg, Nikolai S. Beskrovny, Victor Linetsky i molts més.
L'astrofísic Thomas Gold va ser un dels proponentes de la teoria més prominent dels anys recents en occident, fins a la seua mort en el 2004. El Doctor Jack Kenney de "Gas Resources Corporation" és potser el principal defensor de la teoria en l'est, a on la teoria rep atenció contínua en els mijos relacionats en l'indústria dels combustibles.
Fonaments de l'hipòtesis
[editar | editar còdic]En l'interior del mant, el carbono pot existir com a molècules d'hidrocarbur, principalment metà i carbono en estat elemental, diòxit de carbono i carbonats. L'hipòtesis abiótica sugerix que una gran cantitat d'hidrocarburs trobats en el petròleu poden ser generats per processos abiogénicos. Estos hidrocarburs poden emigrar fòra del mant cap a la corfa terrestre fins a escapar a la superfície o permanéixer atrapats per estrats impermeables, formant jaciments de petròleu.
Les teories abiogénicas rebugen la suposició de que certes molècules trobades dins del petròleu, conegudes com biomarcadores, són indicatives de l'orige biològic del petròleu. En canvi, argumenten que algunes d'estes molècules poden provindre de microbis que el petròleu troba en la seua emigració cap a la superfície a través de la corfa, que unes atres es troben en meteorits (que presumiblement mai han tingut contacte en matèria vivent) i que unes atres poden ser engendrades per reaccions possibles en el petròleu inorgànic. Els marcadors biològics presents en el petròleu com hopanóides són parts de les parets celulars de les bactèries. Estes bactèries s'alimenten dels hidrocarburs i, despuix del seu cicle de vida en este context, mor deixant les seues impressions en el petròleu.
L'hipòtesis està fonamentada per:
| Proponentes | Element |
|---|---|
| Gold | L'ubicació del metà en tot el sistema solar |
| Gold | La presència d'hidrocarburs en cossos extraterrestres incloent meteorits, llunes i cometes[1][2] |
| Gold, Kenney | Mecanismes plausibles de síntesis química d'hidrocarburs a l'interior de la corfa terrestre[3][4][5] |
| Kudryavtsev, Gold | Àrees riques d'hidrocarburs tendixen a ser hidrocarburs de molts distints nivells (Regla de Kudryavtsev) |
| Kudryavtsev, Gold | Depòsits de petròleu i metà es troben en enormes patrons relacionats en formes profundes i a gran escala de la corfa en lloc del model de depòsits sedimentarios |
| Gold | Interpretacions de la química i composició isotòpica del petròleu natural |
| Kudryavtsev, Gold | La presència de combustible i metà en roques no sedimentarias sobre la terra[6] |
| Gold | L'existència de depòsits d'Hidrat de metà |
| Gold | Ambigüitat percebuda en algunes suposicions i evidències clau usades en la ortodox teoria biogénetica del petròleu[3] |
| Gold | Jaciments bituminosos la creació dels quals està basada sobre profunts pous de carbó |
| Kudryavtsev | Incapacitat de crear petròleu a partir de material orgànic en el temps en que les teories varen ser creades |
| Gold | El monte estable dels nivells de carbono i oxigen en les escales de temps geològics |
| Kudryavtsev, Gold | Les teories biogenéticas no expliquen les característiques d'alguns depòsits d'hidrocarburs |
| Szatmari | La distribució de metals en els jaciments de petròleu cru empata millor en el mant superficial, mant primitiu i patrons condríticos que en la corfa oceànica i continental i no mostren correlació en l'aigua marina[7] |
| Gold | L'associació d'hidrocarburs en heli, el qual no s'usa en biologia |
| Gold | Generació d'hidrocarburs per microbis en les profunditats |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hodgson, G. and Baker, B.(1964).202
- 125-131.
- ↑ Hodgson, G. and Baker, B.(1964).216
- 29-32.
- ↑ 3,0 3,1 Kenney, J.F.; I. K. Karpov I.K., Shnyukov Ac. Ye. F., Krayushkin V.A., Chebanenko I.I., Klochko V.P.. «The Constraints of the Laws of Thermodynamics upon the Evolution of Hydrocarbons: The Prohibition of Hydrocarbon Genesis at Low Pressures.». Consultat el 16 d'agost de 2006.
- ↑ Kenney, J., Shnyukov, A., Krayushkin, V., Karpov, I., Kutcherov, V. and Plotnikova, I.(2001).22(3)
- 26-34. Article link [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Kenney, J., Kutcherov, V., Bendeliani, N. and Alekseev, V.(2002).99
- 10976-10981.doi:10.1073/pnas.172376899.Consultat el 4 d'octubre de 2006.
- ↑ Brown, David(2005).26(2)
- 8-11. Abstract
- ↑ Szatmari, P, Dona Fonseca, T, and Miekeley, N. Trace Element Evidence for Major Contribution to Commercial Oils by Serpentinizing Mantle Peridotites. AAPG Research Conference, Calgary, Canada, 2005. Abstract
- Este artícul conté una traducció derivada de «Origen inorgánico del petróleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.