Origanum
Origanum és un gènero compost per al voltant de 20 espècies d'herbes aromàtiques de la família Lamiaceae, oriunt de la regió mediterrànea i l'est d'Àsia, a on vegeta en sols secs i exposicions molt solejades. En ell s'inclouen herbes culinàries com la mejorana i l'orégano.
Descripció
Les espècies d'este gènero, de la mateixa manera que casi totes les de la família, són herbes perennes d'entre 30 a 60 cm d'alt, que es caracterisen pels seus brots quadrats, fulles ovalades enfrontats i flors labiadas, agrupades en ramilletes terminals de cinc o sis florecillas.
Estes plantes posseïxen unes diminutes glàndules, productores de l'essència, que es localisen en els fulls, el càliç i la corola.
Taxonomia
El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 588–590. 1753.[1]
- Etimologia
Origanum: nom genèric que, segons Umberto Quattrocchi, diu: "nom que prové del grec clàssic, origanon , oreiganon , origanos , oreiganos, possiblement del grec ors, = "montanya", i ganos = "bellea, lluentor, ornament, delectació".
Atres fonts relacionen el terme en la paraula orgue, per ser una herba utilisada antany en l'embalsamamiento de cadàvers, aixina com para condimentar les vísceres d'animals que anaven a ser incinerades com ofrena a diverses deïtats.[2]
Referències
- ↑ «Origanum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de març de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Origanum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.