Anar al contingut

Origanum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Origanum

Origanum és un gènero compost per al voltant de 20 espècies d'herbes aromàtiques de la família Lamiaceae, oriunt de la regió mediterrànea i l'est d'Àsia, a on vegeta en sols secs i exposicions molt solejades. En ell s'inclouen herbes culinàries com la mejorana i l'orégano.

Descripció

Les espècies d'este gènero, de la mateixa manera que casi totes les de la família, són herbes perennes d'entre 30 a 60 cm d'alt, que es caracterisen pels seus brots quadrats, fulles ovalades enfrontats i flors labiadas, agrupades en ramilletes terminals de cinc o sis florecillas.
Estes plantes posseïxen unes diminutes glàndules, productores de l'essència, que es localisen en els fulls, el càliç i la corola.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 588–590. 1753.[1]

Etimologia

Origanum: nom genèric que, segons Umberto Quattrocchi, diu: "nom que prové del grec clàssic, origanon , oreiganon , origanos , oreiganos, possiblement del grec ors, = "montanya", i ganos = "bellea, lluentor, ornament, delectació".

Atres fonts relacionen el terme en la paraula orgue, per ser una herba utilisada antany en l'embalsamamiento de cadàvers, aixina com para condimentar les vísceres d'animals que anaven a ser incinerades com ofrena a diverses deïtats.[2]

Referències

  1. ↑ «Origanum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de març de 2013.
  2. ↑ En Noms Botànics